Zazaqui
| Zazaki | |
|---|---|
| Tipus | llengua SOV i llengua ergativa |
| Parlants | |
1,6 milions (1998)[1] principalment a Turquia Oriental: Tunceli, Bingol, Erzincan, Sivas, Elazig, Malatya Gümüşhane, Şanlıurfa, i Adıyaman; diàspora a Mutki, Sarız, Aksaray, i Taraz | |
| Parlants nadius | 1.640.000 |
| Parlat a |  Turquia Geòrgia Kazakhstan Alemanya |
 | |
Les regions on es parla zazaki a Turquia, amb les tres zones dialectals principals: Dersim, Palu-Bingöl, i Siverek (i diàspora a Kars, Sarız, Aksaray, i Taraz) | |
| Classificació lingüística | |
llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques nordoccidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Zazaki alphabet  |
| Institució de normalització | Enstitüyê Zazaki |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | zza |
| ISO 639-3 | zza |
| Glottolog | zaza1246 |
| UNESCO | 1985 |
| IETF | zza |
 | |
Distribució geogràfica del kurd i altres llengües iranianes parlades pels kurds
| Kurmanji Sorani Pehlewani Zazaqui Gorani àrees mixtes |
El zazaqui (en zazaqui: zazaish), també anomenada Zaza, Kirmanjki, Kirdki i Dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a Anatòlia oriental (Turquia). La llengua forma part del grup nord-occidental de les llengües iranianes de la família indoeuropeaa, i pertany als grups dialectals Zaza-Gorani i del Caspi.[2] El zazaqui comparteix molts trets, estructures i vocabulari amb el gorani. El zazaqui també té algunes similituds amb el talyshi i altres llengües caspianes.[3]
El zazaqui presenta moltes similituds d'estructura i vocabulari amb el gileki, parlat a Iran, a la costa del mar Caspi.
Contingut
1 Parlants
2 Dialectes
3 Literatura i programes de radiodifusió
4 Classificació
4.1 Correspondències fonològiques del zazaqui i altres llengües iranianes
5 Alfabet
6 Lectures
7 Referències
8 Enllaços externs
Parlants
Segons el cens turc, en 1965 hi havia 171.057 parlants de zazaqui (el 0,54% de la població total), dels quals 150.644 l'utilitzaven com a segona llengua, i 20.413 com a llengua materna. Tanmateix, segons Ethnologue (que cita [Paul 1998][3]), el nombre de parlants oscil·la entre 1,5 i 2,5 milions (inclosos tots els dialectes). Segons Nevins, el nombre de parlants de zazaqui suma entre 2 i 4 milions.[4]
Dialectes
Hi ha tres principals dialectes zazaqui:
Zazaqui del Nord:[5] És parlat a les províncies de Tunceli, Erzincan, Erzurum, Sivas, Gumushane, Mus (Varto) i Kayseri (Sariz). Té els subdialectes:
- Dersim occidental[6]
- Dersim oriental
- Varto
- Dialectes de frontera com Sarız, Koçgiri (Giniyan)
- Dersim occidental[6]
Zazaqui Central: És parlat a les províncies d'Elazığ, Bingöl, Solhan, Girvas i Diyarbakır. Té els subdialectes:
- Bingol
- Palu
- Dialectes de frontera com Hani, Kulp, Lice, Ergani, Piran
Zazaqui del Sud:[7] És parlat a les províncies de Şanlıurfa (Siverek), Diyarbakır (Cermik, Egil), Adiyaman i Malatya. Té els subdialectes
- Siverek
- Cermik, Gerger
- Dialectes de frontera com Mutki i Aksaray
Literatura i programes de radiodifusió
Les primeres declaracions escrites en zazaqui van ser compilades pel lingüista Peter Lerch en 1850. Dos documents importants són els escrits religiosos d'Ehmedê Xasi de 1899,[8] i d'Usman Efendiyo Babıc (publicades a Damasc en 1933 per Celadet Bedir Khan[9]); ambdós treballs estan escrits en alfabet àrab.
L'ús de l'alfabet llatí per escriure zazaqui es va fer popular en la diàspora de Suècia, França i Alemanya al començament de la dècada de 1980. Això va ser seguit per la publicació de revistes i llibres a Turquia, sobretot a Istanbul. Els esforços dels intel·lectuals zazes per avançar en la comprensió de la seva llengua materna utilitzant aquest alfabet ajudà a multiplicar el nombre de publicacions en zazaqui. Aquest redescobriment de la cultura nativa pels intel·lectuals zazes no només va causar un renaixement de la llengua i la cultura zaza sinó també que desencadena sentiments entre les generacions més joves de zazes (que, no obstant això, poques vegades parlen zazaqui com a llengua materna) a favor d'aquest ús modern occidental del zazaqui, revifant el seu interès en la seva llengua ancestral.
La diàspora també ha generat una quantitat limitada de radiodifusió en zazaqui. D'altra banda, després d'eliminar les restriccions als idiomes locals a Turquia durant el seu moviment cap a una eventual adhesió a la Unió Europea, la televisió estatal turca TRT la televisió va llançar un programa de televisió i un programa de ràdio en zazaqui els divendres.
Classificació
Arbre de les llengües iranianes
El zazaqui és una llengua iraniana de la família indoeuropea. Des del punt de vista de la llengua parlada, els seus parents més propers són els mazandarani, Hewrami, gilaki i altres llengües caspianes. No obstant això, la classificació del zazaqui ha estat un tema de discussió política. De vegades se'l classifica com un subdialecte del kurd, però això és discutit.[10][11] La majoria de parlants zazaqui al Kurdistan s'identifiquen com a kurds ètnics mentre que altres no.[12]
A les llistes "Nota d'Antecedents" del Departament d'Estat dels Estats Units enumera el zazaqui com una de les principals llengües de Turquia, juntament amb el turc (oficial), kurd, armeni, grec, i àrab.[13] Els lingüistes connecten la paraula Dimli amb els daylamites de les muntanyes Alborz vora els marges del Mar Caspi a Iran i creuen que els Zazes emigraren des de Deylaman cap a l'oest. El zazaki mostra moltes connexions amb les llengües iranianes de la regió del Caspi, especialment el gilaki.
La llengua zazaqui mostra similituds amb el hewrami o gorani), Shabaki i Bajelani. Les llengües Gorani, Bajelani, i Shabaki són parlades en la frontera entre Iran i Iraq; tanmateix, es creu que els parlants d'aquestes llengües emigraren del nord d'Iran a la seva ubicació actual. Aquestes llengües sovint són classificades plegades en el grup de llengües Zaza-Gorani.
Correspondències fonològiques del zazaqui i altres llengües iranianes
PIE. | Persa antic | Pahlaví | Persa | Avèstic | Part | Zazaqui | Kurd | Català | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
*ḱ | θ | h | h | s | s | s | s | - | |||
| ? | ? | māhīg | māhi | masya | māsyāg | māsa | māsî | Peix | |||
*ǵ(h) | d | d | d | z | z | z | z | - | |||
ǵno- | dān- | dān- | dān- | zān- | zān- | zān- | zān- | Coneix | |||
*kʷ | č | z | z | č | ž | j, ž, z | ž | - | |||
| *leuk- | raučah | rōz | ruz | raočah | rōž | roje, | rož | dia | |||
*gʷ | j | z | z | j | ž | j | ž | - | |||
* gwen- | ? | zan | zan | jaini | žan | jani | žin | dona | |||
*d(h)w- | duv- | d- | d- | dv- | b- | b- | d- | - | |||
| *d(h)war- | d u var- | dar | dar | d var- | bar | -bar | darî | porta | |||
*sw- | (h)uv- | xw- | x- | xv- | wx- | w- | xw- | - | |||
| *s wesor | ? | x wāhar | xāhar | xvahar | w xar | wā | x weh | germana | |||
*-rd(h),*-ld(h) | -rd | -l | -l | -rd | -r(δ) | -r̄ | uncertain | - | |||
| *ḱered | θar(a)d- | sal | sāl | sarəδ- | ? | sar ri | sāl | any | |||
*-rǵ(h),*-lǵ(h) | -rd | -l | -l | -rz | -rz | -rz | uncertain | - | |||
| ? | ? | hil- | hel- | harəz- | hir z- | ar z- (canvi de significat) | hêl- | deixar | |||
*-m | -m | -m | -m | -m | -m | -m | -v/w | - | |||
| nomn̥ | nāman- | nām | nām | nāman- | nām | nāme | nāv, nāw | nom | |||
*w- | v- | w- | b- | v- | w- | v- | b- | - | |||
| *wīk'm̥tī | ? | wīst | bist | vīsiti- | wīst | vist | bîst | vint |
Alfabet
L'alfabet zazaqui consta de 31 lletres:[14]
| Lletra | A a | B b | C c | Ç ç | D d | E e | Ê ê | F f | G g | H h | I i | Î î | J j | K k | L l | M m | N n | O o | P p | Q q | R r | S s | Ş ş | T t | U u | Û û | V v | W w | X x | Y y | Z z |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | a | be | ce | çe | de | e | ê | fe | ge | he | i | î | je | ke | le | me | ne | o | pe | qe | re | se | şe | te | u | û | ve | we | xe | ye | ze |
| Pronunciació | /a/ | /b/ | /dz/[alfabet 1] | /ts/[alfabet 2] | /d/ | /ɛ/ | /e/ | /f/ | /ɡ/ | /h/ | /ɪ/ | /i/ | /ʒ/ | /k/ | /l/ | /m/ | /n/ | /o/ | /p/ | /q/ | /r/ | /s/ | /ʃ/ | /t/ | /y/ | /u/ | /v/ | /w/ | /x/ | /j/ | /z/ |
Notes
↑ /dʒ/ abans /e i y/
↑ /tʃ/ abans /e i y/
Lectures
- Haig, Geoffrey. and Öpengin, Ergin. "Introduction to Special Issue Kurdish: A critical research overview" University of Bamberg, Germany
- Blau, Gurani et Zaza in R. Schmitt, ed., Compendium Linguarum Iranicarum, Wiesbaden, 1989, ISBN 3-88226-413-6, pp. 336–40 (About Daylamite origin of Zaza-Guranis)
- Brigitte Werner. (2007) "Features of Bilingualism in the Zaza Community" Marburg, Germany
- Paul, Ludwig. (1998) "The Position of Zazaki Among West Iranian languages" University of Hamburg
- Larson, Richard. and Yamakido, Hiroko. (2006) "Zazaki as Double Case-Marking" Stony Brook University and University of Arizona.
- Lynn Todd, Terry. (1985) "A Grammar of Dimili" University of Michigan
Mesut Keskin, Zur dialektalen Gliederung des Zazaki. Magisterarbeit, Frankfurt 2008. (PDF)- Gippert, Jost. (1996) "Historical Development of Zazaki" University of Frankfurt
- Gajewski, Jon. (2003) "Evidentiality in Zazaki" Massachusetts Institute of Technology.
- Gajewski, Jon. (2004) "Zazaki Notes" Massachusetts Institute of Technology.
Referències
↑ Zazaqui reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
↑ Encyclopædia Iranica No obstant això, la llengua ha conservat nombroses isoglosses amb els dialectes de la regió del Caspi meridional, i el seu lloc en el grup dialectsl Caspi del Nord-oest d'Iran és clar.
↑ 3,03,1 «The Position of Zazaki Among West Iranian languages by Paul Ludwig» (PDF). [Consulta: 24 desembre 2013].
↑ [1]
↑ Informació sobre Zazaqui a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “kiu” (anglès)
↑ Prothero, W. G.. Armenia and Kurdistan. Londres: H.M. Stationery Office, 1920, p. 19.
↑ Informació sobre Zazaqui a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “diq” (anglès)
↑ Xasi, Ehmedê (1899) Mewlude nebi, reimprès en 1994 a Istanbul OCLC 68619349, (Poemes sobre el naixement de Mohammed i cançons pregant Al·là.)
↑ http://www.zazaki.net/haber/kirmancca-zazaca-kurtcesinde-oykuculugun-gelisimi-737.htm
↑ «Kurdish language – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. [Consulta: 24 desembre 2013].
↑ Segons el lingüista Jacques Leclerc de la "Universitat Laval de Quebec", el zazaqui forma part de les llengües kurdes, els zazes són kurds, i també inclou els Goura/Gorani com a kurds
↑ http://www.jamestown.org/programs/gta/single/?tx_ttnews[tt_news]=34423&tx_ttnews[backPid]=458&no_cache=1
↑ «The US State Department "Background Note" on Turkey». State.gov. [Consulta: 24 desembre 2013].
↑ «Zazaki alphabet». Zazaki.net. [Consulta: 24 desembre 2013].
Enllaços externs
 | Prova Wikipedia en zazaqui a Wikimedia Incubator. |
| Prova Wikipedia en Kirmanjki a Wikimedia Incubator. |
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zazaqui |
- Zazaki News and Teaching Materials
Ethnologue on Zazaki (language)- Weblinks dels Zaza
[2] Academic Research Center of Zazaki- Zazaki Wikipedia
Dersimfo.com notícies en zazaqui
Kirdki.com notícies en zazaqui
