Escola de Belles Arts de Barcelona
Multi tool use
Escola de Belles Arts de Barcelona
Escola de Belles Arts de Barcelona
|
|
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
acadèmia de belles arts i facultat universitària
|
| Història |
|---|
| Fundació |
1775 |
| Fundadors |
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
|
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central 
|
Barcelona, Espanya
- 41° 22′ 59″ N, 2° 06′ 50″ E / 41.38302778°N,2.11397222°E / 41.38302778; 2.11397222
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
L'Escola de Belles Arts de Barcelona és la institució docent oficial dedicada a les Belles Arts a Barcelona. Les seves arrels cal trobar-les a l'Escola de la Llotja fundada per la Junta de Comerç de Catalunya el 1775, a l'edifici de la Llotja de Mar, motiu pel qual rep aquest nom. Aquesta institució actuà com una acadèmia de Belles Arts i des del 1849 esdevingué oficialment l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona (Vegeu Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi). S'hi varen formar els principals artistes catalans de finals del segle XVIII i de tot el segle XIX (Damià Campeny, Marià Fortuny, Josep Tapiró, Ramon Martí i Alsina, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Pablo Picasso i molts d'altres.
El 1940 l'àrea de Belles Arts se separa dels ensenyaments aplicats, fet que dóna origen a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi que, el 1978,[1] es transformà en l'actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona[2] i l'Escola d'Arts i Oficis, que ha conservat l'apel·latiu d'escola de Llotja.
Fonts
- Manuel Ruiz Ortega, La escuela gratuita de diseño de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.
Federico Marés, Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona 1964.
- Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900). Recurs interactiu. Grup de Recerca GRACMON, UB, 2016 [1]
Referències
↑ Decret del 14 d'abril de 1978
↑ Web Universitat de Barcelona
| Registres d'autoritat |
CANTIC: a11323140
VIAF: 158594192
|
| Bases d'informació |
|
Nnv9oMv1i,TUHdhZ8yB SVza B 2MnD2 2M3BZ6bbRx2sBAq3WhbKcsAbn4NX5JQq 3b0y7X0 1,Aqbtrz4
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
