Bossòst


































































































Infotaula de geografia políticaBossost

Bossòst










Bandera de Bossost Escut de Bossost
escut de Bossòst

Europe2005 bossost1.jpg
Bossòst



Localització







42° 47′ 15″ N, 0° 41′ 37″ E / 42.7875°N,0.69361111111111°E / 42.7875; 0.69361111111111



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Entitat territorial singular Aran
Entitats de població
1
Població
Total
1.110 (2018)
• Densitat
39,36 hab/km²
Llar
60 (1553)
Gentilici
Anditos
Geografia
Superfície
28,2 km²
Altitud
924 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Francisco Rodríguez Miranda Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
25550
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
25059
Codi territorial IDESCAT
250595
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Bossòst (nom català tradicional: Bossost) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.


Bossòst està agermanat amb el poble d'Alpens (Lluçanès).




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Demografia


  • 3 Llocs d'interès


  • 4 Festivitats


  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Geografia


La vila es troba a 710 m d'altitud, a la riba esquerra de la Garona, allargada en un eixample que forma la ribera en el seu darrer tram per la vall. A l'altra banda del riu hi ha el petit raval de Sant Fabià, amb una capella i el cementiri, que comunica amb el nucli per un pont. Al nord de la vila, sobre el raval de Sant Roc, hi ha vestigis d'una antiga construcció medieval anomenada Era Castèra[1]


L'aspecte arquitectònic i urbanístic denota una clara influència gascona, especialment en la construcció del característic passeig d'Eth Grauèr (segle XIX), vora el riu. Els carrers de la vila són anivellats, sense gaires pendents, amb cases espaioses de construcció moderna. La seva posició arrecerada i la seva escassa altitud han contribuït a la funció de lloc d'estiueig que té la vila des de principis de segle. La vila aplega pràcticament tota la població del terme municipal i constitueix un actiu centre comercial i turístic afavorit per la proximitat de la frontera francesa.[1]



Demografia












Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
-
 -
 60
 -
 777
 1.105
 1.016
 896
 756
 893





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
931
 897
 606
 1.063
 959
 687
 731
 827
 812
 806





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
822
 821
 866
 966
 1.015
 1.043
 -
 -
 1.179
 1.140





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.123
 1.110
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Llocs d'interès




Església de l'Assumpció de Maria (segle XII)


  • Església romànica d'era Mair de Diu dera Purificacion, també anomenada Assumpcion (Assumpció) de Maria, del segle XII.[2][3]


Festivitats




  • 13 de juny- Festa de Sant Antoni


  • 15 d'agost- Festa Major


  • 20 d'octubre- Fira de Bossòst



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Bossost». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].


  2. ↑ Torres, Núria «Església de l'Assumpció de Santa Maria». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, gener 2009, p. 55. ISSN: 1695-2014.


  3. ↑ Ballart, Eulàlia «Romànic al Pirineu». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bossòst Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Informació de la Generalitat de Catalunya

  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more