Ngtjyty

Xarq al-Àndalus

Els regnes de taifes de l'Àndalus el 1031
Tipus	Regió
Nom àrab	شرق الاندلس
Altres noms	Orient de l'Àndalus

Història dels Països Catalans
Formació geològica
Prehistòria Prehistòria a Catalunya Prehistòria al País Valencià Prehistòria a les Illes Balears
Període iber Període iber a Catalunya Època ibèrica al País Valencià Cultura del talaiot a les Illes Balears
Període romà Tarraconense Baleares Insulae
Període visigot
Edat mitjana Conquesta musulmana a València Conquesta musulmana a Mallorca Conquesta musulmana a Catalunya Conquesta carolíngia Domini musulmà Domini carolingià Comtats catalans Corona d'Aragó Conquesta de la Catalunya Nova Conquesta de Mallorca Conquesta del Regne de València Regne de Mallorca Segle d'or valencià Compromís de Casp Dinastia Trastàmara Guerra civil catalana
Edat moderna Guerra dels Segadors Tractat dels Pirineus Expulsió dels moriscos Dinastia dels Habsburg (Àustries) Primera Germania Segona Germania Guerra de Successió Espanyola Decrets de Nova Planta Dinastia Borbó
Història Contemporània Guerra del Francès Primera restauració borbònica Casal de Savoia Primera República Espanyola Segona restauració borbònica
Segle XX Segle XX a Catalunya Segle XX al País Valencià Segle XX a les Illes Balears Mancomunitat de Catalunya Període republicà a Catalunya Període republicà al País Valencià Període republicà a les Illes Balears Guerra civil espanyola Franquisme
Transició democràtica Període democràtic a Catalunya Període democràtic al País Valencià Període democràtic a les Illes Balears
Vegeu també:
Història de Catalunya
Història del País Valencià
Història de les Illes Balears
Història d'Andorra
Història de la Catalunya del Nord
Història de l'Alguer
Història de la Franja de Ponent

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment "l'Orient de l'Àndalus") és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà. Incloïa el territori comprès aproximadament entre el cap de Gata a Almeria i ath-Thaghr al-Alà o Frontera Superior, que varià amb el temps fins a restar primer a l'alçada del riu Cardener i la Conca de Tremp, i després de l'Ebre; incloïa, a més, les illes Balears i Pitiüses.

Història

El Xarq durant l'Emirat de Cordova

Des de l'inici del domini musulmà al voltant dels anys 711-718, els territoris de la península foren units sota un sol poder, el de l'Emirat de Còrdova, aquest un valiat de Damasc. Aquest emirat durà fins al 756, quan va esdevenir un emirat semiindependent sota els omeies i governat per Abd-ar-Rahman I. Aquest tindria domini sobre gran part de la península, i en aquest moment el Xarq arribà fins al Pallars Sobirà i el riu Cardener, compartint una frontera amb la Marca Hispànica establerta per Carlemany i els francs l'any 795. És al 929 i sota Abd-ar-Rahman III que l'emirat es transformà en califat, concretament el Califat de Còrdova, amb una frontera més o menys igual que la que havia establert Carlemany dos segles abans.

El Xarq durant el període de les taifes

Amb la caiguda del Califat de Còrdova el 1031, el Xarq es dividí en petits regnes: els anomenats emirats o taifes. A l'orient, es crearen les taifes d'Almeria (de la ciutat fins a les envistes de Múrcia), de Mursiyya (la zona al voltant de la ciutat de Múrcia), de Dàniyya (comarques centrals del País Valencià i les Illes Balears), de Balànsiya (les comarques al voltant de València), d'Alpont, de Sahla (Albarrasí), de Turtuixa (Tortosa i les actuals Terres de l'Ebre) i de Làrida (comarques al voltant de Lleida).

Més tard aquest emirats anirien aglutinant-se, fins que a mitjan segle XI, l'Emirat de Saraqusta engolí els de Tortosa i Lleida, deixant el Xarq repartit entre aquest, al nord, el de València en mig, i al sud els de Dénia, Múrcia i Almeria.

El Xarq durant la Reconquesta

Amb l'inici de la Reconquesta, els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona. Saragossa fou conquerida l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.^[1] L'any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona^[1] va conquerir Tortosa. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229. El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la conquesta de la ciutat de València el 1238 i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a Regne de València, que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del Regne de Granada per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la Corona d'Aragó, els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.

Referències

Vegeu també

• Llevant (geografia)

Enllaços externs

• 
  En guàrdia! 29 - Conquesta musulmana i origen guardies (català)