Llengües circassianes
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Llengües circassianes
| Classificació lingüística |
|---|
llengües humanes
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-oest
|
|
 |
Grups etnolingüístics de la regió del Caucas. Les llengües circassianes en tons roses.
Les llengües circassianes o llengües abkhazoadigués es refereixen a un conjunt de llengües pertanyents a la família de llengües caucàsiques del nord-oest, procedents de la regió del Caucas compresa entre la mar Negra i la mar Càspia.
Llengües de la família
Aquesta família de llengües inclou dos subgrups: l'occidental o adigué i l'oriental o kabardí.
El primer, al que s'al·ludeix com adigué i que està format pels dialectes: bzheduj (el més complex en termes consonàntics, amb 66 fonemes), shapsugh, temirgoy i abadkej (abkhaz). Aquest últim va ser el predominant en la Caucàsia anterior a 1864 i potser el més estès de tots els dialectes de la diàspora, encara que en l'actualitat només un petit poble, Shovgenovskij, roman al Caucas.
El circassià oriental, més conegut com a kabardí, compta amb dos dialectes: el propi kabardí, el més senzill fonològicament de tota la família caucàsica nord-occidental (45 fonemes consonàntics en la seva forma literària) i el bes(le)ney. El sistema utilitzat per escriure el kabardí és l'alfabet ciríl·lic més la lletra I i l'ordre de l'oració és subjecte, complement i verb.
En l'actualitat aquest conjunt de llengües s'utilitzen en països com Geòrgia i altres antigues repúbliques soviètiques a més de petites comunitats a Turquia, Jordània o Síria.
XmeXV06mM mykm,BWWalIzq,bOuSiuZvXHorx3A 9kQ1fB,g3ApJj 4,RWaI44 7MFTUD0D2 63RQ2fDdG nxdk4 OJH2IqpW9NdgUNL1a5xo
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
