Domènec Mas i Serracant
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r gener 1866 Barcelona |
Mort | 19 desembre 1944 (78 anys) |
Activitat | |
Ocupació | Empresari i compositor |
Domènec Mas i Serracant (Barcelona, 1 de gener del 1866 – 19 de desembre del 1944) va ser organista, mestre de capella i compositor.[1][2]
Contingut
1 Biografia
2 Obres
2.1 Cançons sobre lletres de Jacint Verdaguer
3 Bibliografia
3.1 Obres de Mas i Serracant
3.2 Obres sobre Mas i Serracant
4 Enllaços
5 Referències
Biografia
Inicià l'aprenentatge musical com a membre de l'Escolania de la catedral de Barcelona amb el mestre de capella Marraco. Posteriorment estudià amb Enric Granados, Felip Pedrell, Enric Morera, Càndid Candi, Llorenç Bou i Gabriel Balart.
Després de ser organista de la parròquia de Sant Agustí, des del 1895 va ser mestre de capella de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (encara ho era el 1921); a la seva escolania hi va tenir d'escolà i deixeble el futur músic i compositor Joan Llongueres. També va ser mestre de música a l'abadia de Montserrat, on tingué d'alumne Fèlix Ràfols.
Va ser sub-director de l'Acadèmia Granados des de la seva fundació el 1901, així com de l'Acadèmia Marshall que la succeí en fer-se'n càrrec Frank Marshall, i va ensenyar-hi matèries com piano, harmonia, contrapunt o composició, almenys fins al 1927. Fou professor de diversos músics i/o compositors d'anomenada, com Joan Baptista Lambert, Joan Maria Thomàs, Antoni Massana, Josep Sancho i Marraco, Rossend Llates, Jaume Banet, Joan Borràs i de Palau, Paquita Madriguera, Miquel Augè i Josep Maria Vidal i Torrens. Es conserva una versió primerenca de les Impressions Simfòniques de Juli Garreta que l'autor hauria sotmès a Mas i Serracant per a crítica o consell.[3]
Com a compositor es dedicà preferentment a la música religiosa, i fou autor d'una Missa de Glòria molt interpretada en el primer terç del segle XX. Compongué una notable col·lecció de peces per a 2 veus i orgues que reuní en els dos volums Del Cantemus Domino. També conreà el cant coral (amb Joan Llongueres havia co-dirigit els cors Escola Jordiana i Orfeó Canigó el 1903), amb gran nombre de composicions i harmonitzacions de cançons populars catalanes, que aplegà en diversos reculls de cançons religioses i profanes. Amb Josep Noguer, fundà i dirigí la Revista parroquial de música sagrada, que publicà la Llibreria Litúrgica de Barcelona entre 1927-1936, i la revista en castellà España sacro musical: revista mensual hispano-americana, de la Llibreria Casulleras (1930-1936?). Publicà textos a altres revistes especialitzades, com Vibracions (1929-1930).[4]
L'Ametlla del Vallès dedicà un carrer a la seva memòria.
Obres
(selecció)
Adéste fidéles, a quatre veus mixtes i orgue
Adoremus Te S.Sagramento, per a veu i orgue
Anyorança (1902), per a orquestra
Ave Maria, cançó per a veu, violí i piano- Ave verum
Canción de las pajas, nadala per a veu i orgue
Canción de los pastores, nadala per a veu i orgue
Canzonetta, per a piano
Christus factus est (1904), motet a quatre veus mixtes i orgue
El comte Arnau, per a cinc veus mixtes, soprano i baríton
Cruz Fidelis, per a tres veus i orgue
Davant la creu, per a conjunt de corda
Diàleg (1907), per a orquestra de corda
Eucarística, cançó amb lletra de Mercè Pujades
Felicitación, cançó infantil amb lletra de Francesc Gras i Elias- La filadora
Gavota, per a piano
Goigs a llahor del gloriós sant Antoni de Pàdua que es venera en sa capella de l'Ubach de Vacarisses (1923?), lletra d'Antoni Font
Goigs a sants Genís i Genís, patrons de l'Ametlla del Vallès (Partitura)
Hivern (1904), per a cor
Improperio, per a tres veus i orgue
Jesús als pecadors, per a cor
Letrilla a María, per a dos tiples i orgue
Letrilla al Sagrado Corazón de jesús, para la Comunión, motet per a dos tiples i orgue
Jaculatoria y Corazón Santo, per a veu i orgue
Letanía Lauretana, per a veus i harmònium
Meditación, per a violí, violoncel i piano
Misa de gloria (1905), per a quatre veus mixtes i orgue
Misa pro-defunctis, per a dues veus i orgue
Miserere Mei Deus, per a dues veus i orgue
Missa de angelis, a tres i quatre veus, cor i orgue
Nada te turbe, per a veu i orgue
O Salutaris S.Sagramento, per a veu i orgue
O Vos Ommes (1911), motet a tres veus mixtes i orgue- Onus verbi Domini
Oración de los primeros comulgantes, per a veu i orgue
Pange lingua, per a quatre veus mixtes i orgue
El pardal, per a quatre veus mixtes, soprano i baríton
Poema a la Virgen (1912), per a cor amb lletra de Josep Maria de Sagarra
El rossinyol, sardana coral
Sacris solemnis, a 4 veus
Salve Regina, per a cor infantil
Els Segadors, per a cor
Somni, per a piano
Stabat Mater, a 2 veus i orgue
Tantum Ergo y Genitore, per a veu, cor i orgue
Tota pulchra, motet a sol, cor i harmònium
Los tres suspirs de l'arpa: balada, amb lletra d' Antoni Camps i Fabrés
Trisagi marià, a dues veus i orgue
Vexilla Regis, per a tres veus i orgue
Cançons sobre lletres de Jacint Verdaguer
A Jesús, càntic al Sagrat Cor, A la Verge de Montserrat, A Maria, Adéu al maig, Al Cel, Al Cor de Jesús, Alabances al Santíssim, Amar o morir, Anem a Betlem, Cançó de l'Estrella, Cançó de la Moreneta, Cançó de pastors, Cançó eucarística, Càntic, Cobles al Cor de Maria, Cobles del Cor de Jesús, Les colometes volen, La Comunió diària, La confessió, Convit de Jesús, La creu, Darrera hora, Després de combregar, La Divina Pastora, Enyorança, Eternitat, La Glòria, Glòria a Maria, Goigs a la Verge de Montserrat, Jesús als homes, Jesús als nois, Jesús als pecadors, Jo sóc filla de Maria, Maria al cel guia, La mort, La nadala, Oh, Maria, El pecador a Jesús, Per què miro les estrelles, Què t'he fet, oh poble meu, Recorda't que ets pols, Sagrari de l'Altíssim, Salvació de l'ànima, El Sant Nom de Jesús, Sobre el pit, Veniu a Maria, La Verge a ses filles, Virolai a la Verge de Montserrat
Bibliografia
Obres de Mas i Serracant
(selecció)
La canço popular a tret de mainada: recull de dotze cançons populars catalanes Barcelona: Iberia Musical, s.d. (diversos tiratges, un és del 1950)
Apel·les Mestres, autor dels textos i dels dibuixos, música de Mas i Serracant Cançons per a la mainada Barcelona: Empòrium, s.d.- Joan Guasch, harmonitzacions de Domènec Mas Cançons populars catalanes Barcelona: Univers Musical, 1901
Del Cantemus Domino: colección de cánticos religiosos...con textos latín, castellano y catalán, harmonizados en su mayoría por Domingo Mas y Serracant Barcelona: Musical Empòrium, s.d.
Ecce-Agnus Dei, a coro y solo Barcelona: Boileau, s.d.
Música religiosa: conferéncia llegida a la Académia de la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga Girona: s.n., 1919- Apel·les Mestres, música de Mas i Serracant Los pequeños cantores Barcelona: Musical Empòrium, s.d.
Preludios y momentos musicales Barcelona: Boileau, s.d. 3 vol.
Responsorios del Viernes Santo, voces solas Barcelona: Boileau, s.d.
Tres padrenuestros, a 1 y 2 voces Barcelona: Boileau, s.d.
Salve Regina, a coro unísono y solo Barcelona: Boileau, s.d.
Trisagios a la Santísima Trinidad, a 1 y 2 voces Barcelona: Boileau, s.d.- Jacint Verdaguer, música de Mas i Serracant Virolai de la Verge de Montserrat Barcelona: llibreria Subirana, 1911
Obres sobre Mas i Serracant
- Alberto Muñoz de Sus La obra coral y organística de Domènech Mas i Serracant y su relación con los principios estilísticos del "Motu proprio", article a Revista de musicología 27, 1 (2004), p. 335-356
- Miquel Augé La conferència sacro-musical del mestre Mas i Serracant, article a Vibracions 12 (1930), p. 6-8
Enllaços
- L'"Acadèmia Marshall", successora de l'"Acadèmia Granados"
Referències
↑ «Genealogia, a familysearch». [Consulta: 19 juny del 2018].
↑ «Necrológicas». La Vanguardia Española, 28-12-1944, pàg. 11.
↑ «Juli Garreta: Feréstec i autodidacta?».
↑ «"Revista Catalana de Música" i "Vibracions"».