Albalat de la Ribera Almussafes Benicull de Xúquer Corbera Cullera Favara Fortaleny Llaurí Polinyà de Xúquer Riola Sollana Sueca
Població
Total
78070 hab. (2005)
• Densitat
282,03 hab/km²
Idioma oficial
Valencià
Geografia
Superfície
276,81 km²
Limita amb
Horta Sud Ribera Alta Safor Comarca de València
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Contingut
1Geografia
2Monuments
3Referències
4Vegeu també
5Enllaços externs
Geografia
La comarca històrica de la Ribera Baixa incloïa els municipis d'Albal, Alcàsser, Beniparrell, i Silla (part de l'Horta Sud), Alginet, i Benifaió (de la Ribera Alta), i Albalat de la Ribera no hi formava part. Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. Limita al nord amb València i l'Horta Sud, a l'Est amb la Mar Mediterrània, al Sud amb la Safor i a l'Oest amb Ribera Alta. Els municipis d'aquesta comarca són:
la Ribera Baixa (2005)
Municipi
Població
Extensió
Densitat
Albalat de la Ribera
3.382
14,30
236,50
Almussafes
7.640
10,80
707,41
Benicull de Xúquer
831
3,56
233,43
Corbera
3.077
20,30
151,58
Cullera
23.261
53,80
432,36
Favara
1.903
9,40
202,45
Fortaleny
997
4,60
216,74
Llaurí
1.229
13,60
90,37
Polinyà de Xúquer
2.504
9,18
276,991
Riola
1.734
5,60
309,64
Sollana
4.519
39,20
115,28
Sueca
27.253
92,50
294,63
Total
78.070
280,36
278,46
Monuments
La Ribera Baixa compta amb 12 Béns d'interés cultural (BIC), principalment al terme de Cullera.[1] Cal destacar:
La Torre Racef, a Almussafes
El castell de Corbera
El castell i muralles de Cullera
Referències
↑La Ribera Baixa: estudis comarcals de la província de València (en ca-es). PUV, 2018. ISBN 9788491331834.
Vegeu també
Riberer
Ribera del Xúquer
Llista de monuments de la Ribera Baixa
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ribera Baixa
Mancomunitat de la Ribera Baixa
Comarques del País Valencià
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · el Baix Maestrat · el Baix Segura · el Baix Vinalopó · el Camp de Morvedre · el Camp de Túria · la Canal de Navarrés · el Comtat · la Costera · la Foia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Oest · l'Horta Sud · la Marina Alta · la Marina Baixa · la Plana Alta · la Plana Baixa · la Plana d'Utiel-Requena · els Ports · el Racó d'Ademús · la Ribera Alta · la Ribera Baixa · la Safor · els Serrans · València · la Vall d'Albaida · la Vall de Cofrents-Aiora · el Vinalopó Mitjà
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
la Ribera Baixa
