Erich Topp

































































Infotaula de personaErich Topp

Bundesarchiv Bild 101II-MW-3705-35, Erich Topp auf U-552.jpg
Biografia
Naixement
2 de juliol de 1914
Hannover
Mort
26 de desembre de 2005(2005-12-26) (als 91 anys)
Süßen


  Adjutant Tradueix 


18 abril 1937 – 4 octubre 1937
Educació
Universitat de Hannover . arquitectura (1946–1950)
Acadèmia Naval de Mürwik (1935–1936)
Activitat
Ocupació
Soldat
Període d'activitat
1934-1945 — 1958-1969
Ocupador
Howaldtswerke-Deutsche Werft Tradueix
Partit polític
Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Lleialtat
Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
AlemanyaAlemanya
Branca militar
Pavelló de la Kriegsmarine Kriegsmarine
Marina alemanya Bundesmarine
Rang militar
Kriegsmarine: Capità de fragataFregattenkapitan
Bundesmarine: Konteradmiral
Comandament
U-57, 5/5/1940-15/5-09/1940
U-552, 4/12/1940-8/9/1942
Flottillenchef 27a Flotilla U-boat, 1942-1945
U-3010, 1945
U-2513, 1945
Conflicte

Segona Guerra Mundial:


  • Batalla de l'Atlàntic
Premis


Modifica les dades a Wikidata

El Konteradmiral Erich Topp (2 de juliol de 1914 – 26 de desembre de 2005) va ser el tercer màxim comandant Experten alemany de la II Guerra Mundial. Va enfonsar 35 vaixells, amb un total de 197.460 tones enfonsades.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Condecoracions


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Biografia


Topp va néixer a Hannover, allistant-se a la Kriegsmarine el 1934, servint en primer lloc com a Leutnant zur See al creuer lleuger Karlsruhe el 1937, abans de ser destinat a la U-Bootwaffe (flota submarina) a l'octubre de 1937. Serví com a Oficial Vigia al U-46, participant en quatre patrulles de combat abans de rebre el seu primer comandament a bord del U-57 el 5 de juny de 1940. Comandà el U-57 en dues missions en les que enfonsà 6 vaixell. Va ser enfonsat després d'una col·lisió amb un vaixell noruec el 3 de setembre de 1940.




El U-552 tornant a St. Nazaire


Topp va sobreviure i va rebre el comandament del U-552, un submarí tipus VIIC el 4 de desembre de 1940. Amb el U-552, Der Rote Teufel, operà principalment contra combois a l'Atlàntic nord, enfonsant 30 vaixells i causant danys a diversos més en 10 patrulles. Una de les seves víctimes durant aquest període va ser el destructor USS Reuben James, el primer vaixell de guerra americà que va ser enfonsat durant la II Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1941.


A l'octubre de 1942 va rebre el comandament de la 27a Flotilla U-boat, estacionada a Gotenhafen, encarregat de preparar els nous submarins del tipus XXI al servei actiu. Va redactar el manual de batalla pel Tipus XXI, i poc abans del final de la guerra va prendre el comandament del U-2513, amb el qual es rendí el 8 de maig de 1945 a Horten (Noruega).


Després de la guerra treballà com a pescador i després com a arquitecte, fins que finalment s'uní a la Bundesmarine, arribant al rang de Konteradmiral abans de 1969. Després del seu retir treballà com a consultor industrial per diverses drassanes. El 1992 es publicaren les seves memòries: "The Odyssey of a U-Boat Commander: The Recollections of Erich Topp". Topp va exercir de conseller tècnic per al joc de simulació de submarins Silent Hunter II.[1]


Va morir a Süßen el 26 de desembre del 2005, a l'edat de 91 anys.



Condecoracions




  • Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

    • Creu de Cavaller – 20 de juny de 1941 com a Oberleutnant zur See i comandant del U-552[2]

    • Fulles de Roure (87è) – 11 d'abril de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552[2]

    • Espases (17è) – 17 d'agost de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552[2]




  • Insígnia de Guerra dels Submarins – 7 de novembre de 1939[3]
    • Amb Diamants – 11 d'abril de 1942[3]



  • Creu de Ferro de 1a classe – 1 de setembre de 1940[3]
    • de 2a classe – 1 de gener de 1940[3]



  • Creu al Mèrit de Guerra de 1a classe amb Espases – 1944[3]
    • de 2a classe amb espases – 30 de gener de 1944[3]


  • Daga d'Honor de la Kriegsmarine amb Diamants – 17 d'agost de 1942[3]

  • 3 mencions al Wehrmachtbericht (3 de juliol de 1941, 11 d'abril de 1942, 18 de juny de 1942)


  • Gran Creu del Mèrit de la República Federal Alemanya – 19 de setembre de 1969[4]



Referències





  1. ↑ «Technical Advisor=». Silent Hunter II Official website. [Consulta: 26 octubre 2007].


  2. ↑ 2,02,12,2 Scherzer 2007, p. 748.


  3. ↑ 3,03,13,23,33,43,53,6 Busch and Röll 2003, p. 142


  4. ↑ Busch and Röll 2003, p. 143.




Bibliografia




  • Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (in German). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.

  • Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (in German). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.


  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (in German). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.

  • Savas, Theodore P., Editor. (2004) Hunt and Kill: U-505 and the U-boat War in the Atlantic. Savas Beatie LLC, New York, NY. (Topp Foreword)

  • Savas, Theodore P., editor. (1997, 2004). Silent Hunters: German U-boat Commanders of World War II. Naval Institute Press.

  • Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (in German). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.

  • Topp, Erich (1992). The Odyssey of a U-boat Commander (in English).


  • Helden der Wehrmacht III - Unsterbliche deutsche Soldaten (in German). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2007. ISBN 978-3-924309-82-4.




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Topp Modifica l'enllaç a Wikidata

  • «Bibliografia relacionada amb Erich Topp» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.


  • «Uboat.net». The Men – Erich Topp. [Consulta: 8 febrer 2007].

  • Bavarian Army Museum in Ingolstadt











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more