Centri della Calzatura-Partizan Centri della Calzatura CDC-Cavaliere D'Angelo & Antenucci-Nippo Nippo Nippo-De Rosa Vini Fantini Nippo Nippo-Vini Fantini Nippo-Vini Fantini-Europa Ovini Nippo-Vini Fantini-Faizanè
Junta tècnica
Esport/disciplina
ruta
Direcció tècnica
Francesco Pelosi
Direcció esportiva
Valerio Tebaldi Mario Manzoni Shinichi Fukushima
Entrenador
Stefano Giuliani, Hiroshi Daimon, Mario Manzoni, Shinichi Fukushima i Valerio Tebaldi
Web
Web oficial
El Nippo-Vini Fantini-Faizanè (codi UCI: NIP) és un equip ciclista italià professional en ruta, de categoria Continental Professional.
L'origen està el 2008 en l'equip serbi Centri della Calzatura. A partir de l'any següent ja va tenir llicència italiana i va anar canviat els noms. Per altra banda l'empresa japonesa Nippo, que ja havia patrocinat un equip ciclista homòmim el 2010, va voler continuar estant vinculada al ciclisme i el 2011 es va associar a la formació italiana, que passa a anomenar-se D'Angelo & Antenucci-Nippo. De 2012 a 2014 va competir amb llicència japonesa per recuperar la italiana el 2015.
Contingut
1Principals resultats
1.1Curses per etapes
1.2Grans Voltes
2Composició de l'equip
3Classificacions UCI
4Referències
5Enllaços externs
Principals resultats
Curses per etapes
Volta a Hokkaidō : Miguel Ángel Rubiano (2011), Maximiliano Richeze (2012), Riccardo Stacchiotti (2015)
Volta al Japó : Fortunato Baliani (2012, 2013)
Tour de Langkawi : Julián Arredondo (2013)
Tour de Corea : Grega Bole (2016)
Japan Cup : Marco Canola (2017)
Coppa Sabatini : Juan José Lobato (2018)
Grans Voltes
Giro d'Itàlia
2 participacions (2015, 2016)
Tour de França
0 participacions
Volta a Espanya
0 participacions
Composició de l'equip
2015
Team roster
Ciclista
Data de naixement
Equip previ
Giacomo Berlato
5 de febrer de 1992
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Alessandro Bisolti
7 de març de 1985
Idea (2012)
Didier Chaparro (16 de abr–31 de des)
7 de juliol de 1987
Daniele Colli
19 de abril de 1982
Wilier Triestina-Selle Italia (2014)
Damiano Cunego
19 de setembre de 1981
Lampre-Merida (2014)
Pierpaolo De Negri
5 de juny de 1986
Vini Fantini-Selle Italia (2013)
Iuri Filosi
17 de gener de 1992
Colpack (2014)
Eduard-Michael Grosu
4 de setembre de 1992
Manabu Ishibashi
30 de novembre de 1992
Shiki Kuroeda
8 de gener de 1992
Alessandro Malaguti
22 de setembre de 1987
Androni Giocattoli-Venezuela (2013)
Nicolas Marini
29 de juliol de 1993
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Antonio Nibali
23 de setembre de 1992
Marchiol Emisfero (2014)
Mattia Pozzo
26 de gener de 1989
Riccardo Stacchiotti
8 de novembre de 1991
Antonio Viola
21 de setembre de 1990
Genki Yamamoto
19 de novembre de 1991
Emanuele Onesti (1 de ago–31 de des, aprenent )
18 de febrer de 2019
2016
Team roster
Ciclista
Data de naixement
Equip previ
Giacomo Berlato
5 de febrer de 1992
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Alessandro Bisolti
7 de març de 1985
Idea (2012)
Grega Bole
13 de agost de 1985
CCC Sprandi Polkowice (2015)
Daniele Colli
19 de abril de 1982
Wilier Triestina-Selle Italia (2014)
Damiano Cunego
19 de setembre de 1981
Lampre-Merida (2014)
Pierpaolo De Negri
5 de juny de 1986
Vini Fantini-Selle Italia (2013)
Iuri Filosi
17 de gener de 1992
Colpack (2014)
Eduard-Michael Grosu
4 de setembre de 1992
Manabu Ishibashi
30 de novembre de 1992
Yūma Koishi
15 de setembre de 1993
CCT-Champion System (2015)
Kazushige Kuboki
6 de juny de 1989
Ukyo (2015)
Nicolas Marini
29 de juliol de 1993
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Antonio Nibali
23 de setembre de 1992
Marchiol Emisfero (2014)
Riccardo Stacchiotti
8 de novembre de 1991
Antonio Viola
21 de setembre de 1990
Genki Yamamoto
19 de novembre de 1991
Gianfranco Zilioli
5 de març de 1990
Androni Giocattoli-Sidermec (2015)
Nicola Bagioli (1 de ago–31 de des, aprenent )
19 de febrer de 1995
Zalf Euromobil Désirée Fior (2016)
David Gaona Vázquez (1 de ago–31 de des, aprenent )
18 de febrer de 2019
Marino Kobayashi (1 de ago–31 de des, aprenent )
1 de juliol de 1994
2017
Team roster
Ciclista
Data de naixement
Equip previ
Julián David Arredondo Moreno
30 de juliol de 1988
Trek-Segafredo (2016)
Nicola Bagioli
19 de febrer de 1995
Zalf Euromobil Désirée Fior (2016)
Giacomo Berlato
5 de febrer de 1992
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Alessandro Bisolti
7 de març de 1985
Idea (2012)
Marco Canola
26 de desembre de 1988
UnitedHealthcare (2016)
Damiano Cunego
19 de setembre de 1981
Lampre-Merida (2014)
Pierpaolo De Negri
5 de juny de 1986
Vini Fantini-Selle Italia (2013)
Iuri Filosi
17 de gener de 1992
Colpack (2014)
Eduard-Michael Grosu
4 de setembre de 1992
Masakazu Ito
12 de juny de 1988
Aisan Racing (2016)
Marino Kobayashi
1 de juliol de 1994
Yūma Koishi
15 de setembre de 1993
CCT-Champion System (2015)
Kazushige Kuboki
6 de juny de 1989
Ukyo (2015)
Alan Marangoni
16 de juliol de 1984
Cannondale-Drapac (2016)
Nicolas Marini
29 de juliol de 1993
Zalf Euromobil Désirée Fior (2014)
Hideto Nakane
2 de maig de 1990
Aisan Racing (2016)
Ivan Santaromita
30 de abril de 1984
Skydive Dubai-Al Ahli (2016)
Riccardo Stacchiotti
8 de novembre de 1991
Kōhei Uchima
8 de novembre de 1988
Bridgestone Anchor (2016)
Joan Bou (1 de ago–31 de des, aprenent )
16 de gener de 1997
Damiano Cima (1 de ago–31 de des, aprenent )
13 de setembre de 1993
Viris Maserati-Sisal Matchpoint (2017)
Hiroki Nishimura (28 de jul–31 de des, aprenent )
20 de octubre de 1994
Shimano Racing (2017)
2018
Team roster
Ciclista
Data de naixement
Equip previ
Nicola Bagioli
19 de febrer de 1995
Zalf Euromobil Désirée Fior (2016)
Joan Bou
16 de gener de 1997
Marco Canola
26 de desembre de 1988
UnitedHealthcare (2016)
Imerio Cima
29 de octubre de 1997
Viris Maserati-Sisal Matchpoint (2017)
Damiano Cima
13 de setembre de 1993
Viris Maserati-Sisal Matchpoint (2017)
Damiano Cunego
19 de setembre de 1981
Lampre-Merida (2014)
Eduard-Michael Grosu
4 de setembre de 1992
Sho Hatsuyama
17 de agost de 1988
Bridgestone Anchor (2017)
Masakazu Ito
12 de juny de 1988
Aisan Racing (2016)
Marino Kobayashi
1 de juliol de 1994
Alan Marangoni
16 de juliol de 1984
Cannondale-Drapac (2016)
Hideto Nakane
2 de maig de 1990
Aisan Racing (2016)
Hiroki Nishimura
20 de octubre de 1994
Shimano Racing (2017)
Simone Ponzi
17 de gener de 1987
CCC Sprandi Polkowice (2017)
Ivan Santaromita
30 de abril de 1984
Skydive Dubai-Al Ahli (2016)
Marco Tizza
6 de febrer de 1992
GM Europa Ovini (2017)
Kōhei Uchima
8 de novembre de 1988
Bridgestone Anchor (2016)
Hayato Yoshida
19 de maig de 1989
Matrix Powertag (2017)
Filippo Zaccanti
12 de setembre de 1995
Colpack (2017)
Juan José Lobato del Valle (21 de feb–31 de des)
30 de desembre de 1988
LottoNL-Jumbo (2017)
Classificacions UCI
L'equip al 2015
A partir del 2008 l'equip s'incorpora als circuits continentals de ciclisme i en particular l'UCI Amèrica Tour, l'UCI Àsia Tour i l'UCI Europa Tour. La taula presenta les classificacions de l'equip al circuit, així com el millor ciclista individual.[1]
UCI Àfrica Tour
Temporada
Classificació per equips
Millor ciclista en la classificació individual
2011
13è
Bernardo Riccio (79è)
2013
13è
Fortunato Baliani (76è)
2014
20è
Willie Smit (102è)
UCI Amèrica Tour
Temporada
Classificació per equips
Millor ciclista en la classificació individual
2008
31è
Miguel Ángel Rubiano (137è)
2011
14è
Miguel Ángel Rubiano (71è)
2012
5è
Maximiliano Richeze (2n)
2015
44è
Nicolas Marini (336è)
2016
47è
Damiano Cunego (441è)
2017
30è
Marco Canola (96è)
2018
42è
Ivan Santaromita (413è)
UCI Àsia Tour
Temporada
Classificació per equips
Millor ciclista en la classificació individual
2008
36è
Muradjan Khalmuratov (98è)
2011
10è
Miguel Ángel Rubiano (34è)
2012
4t
Maximiliano Richeze (9è)
2013
2n
Julián Arredondo (1r)
2014
8è
Grega Bole (7è)
2015
4t
Nicolas Marini (12è)
2016
6è
Grega Bole (54è)
2017
5è
Marco Canola (6è)
2018
9è
Hideto Nakane (21è)
UCI Europa Tour
Temporada
Classificació per equips
Millor ciclista en la classificació individual
2008
37è
Daniele Callegarin (128è)
2009
12è
Daniele Callegarin (21è)
2010
56è
Luca Ascani (250è)
2011
17è
Fortunato Baliani (28è)
2012
59è
Maximiliano Richeze (82è)
2013
70è
Leonardo Pinizzotto (271è)
2014
24è
Grega Bole (19è)
2015
41è
Damiano Cunego (74è)
2016
29è
Grega Bole (81è)
2017
13è
Marco Canola (13è)
2018
9è
Marco Canola (21è)
UCI Oceania Tour
Temporada
Classificació per equips
Millor ciclista en la classificació individual
2016
11è
Damiano Cunego (102è)
Referències
↑Classificacions UCI, al web de l'UCI
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nippo-Vini Fantini-Faizanè
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...