Ngtjyty

Sext Juli Frontí

Biografia
Naixement	c. 30 dC
Mort	103 (Gregorià) (72/73 anys)
Senador romà    Governador romà    Cònsol de l'Imperi romà    Pretor
Activitat
Ocupació	Polític, funcionari, escriptor, enginyer civil, enginyer i militar
Període	Imperi Romà
Obra
Obres destacables	De aquaeductu Strategemata

Sext Juli Frontí (en llatí Sextus Julius Frontinus) (vers 40 - 103) fou un polític, militar i escriptor romà.^[1]

Biografia

De Frontí es coneixen poques notícies biogràfiques sobre la jovinesa i l'inici de la seva carrera. El seu cursus honorum l'identifica com un exponent preeminent de l'oligarquia senatorial.^[2]

Apareix documentat per primera vegada sota Vespasià, al començament de l'any 70, com a pretor urbà, càrrec que va renunciar per deixar pas a Domicià. Probablement fou cònsol sufecte el 74 i el 75 va succeir Quint Petili Cerealis com a governador de Britània, on es va distingir en la guerra contra els silurs; hi fou substituït per Agrícola l'any 78. Després fou procònsol a Asia. Sota Nerva, el 97, apareix com a curador de les aigües romanes (curator aquarum), un càrrec que abans només havien portat els alts dirigents de l'estat. Segons Marc Valeri Marcial, fou dues vegades cònsol (suffectus en el 74 i el 98 i ordinarius el 100), però el seu nom no apareix als Fasti.

També fou àugur i va morir en l'exercici d'aquest càrrec el 103; Plini el Jove, que el va substituir com a àugur, en va deixar un elogi fúnebre.

Difusió en català

Durant la Baixa Edat Mitjana, els cercles cavallerescos es van sentir atrets pels autors clàssics que, com Fronti o Vegeci, exposaven exemples i tàctiques militars. En aquest context cultural, Pere III sol·licità el 2 de febrer del 1369 les Strategemata o Estratagemes de Frontí, amb ordres expresses al dominicà Jaume Domènec perquè la traduís al català en el cas que únicament es trobés en llatí. Extret de la carta del rei del 1639:

No sembla que Domènec pogués complir la demanda reial, si més no personalment, perquè la traducció catalana que se'n conserva és anònima. El manuscrit, datable en la segona meitat del segle XIV, denota, però, l'interès d'aquells cercles cavallerescos per l'obra, ja que l'heràldica que porta indica que va ser copiat per a un vescomte d'Illa i de Canet, possiblement Andreu de Fenollet (1353-1387), molt vinculat al monarca i al seu hereu Joan. Els lectors catalans dels segles XIV i XV llegien la seva obra en català i «els apreciaven tant que els veien com uns mestres de cavalleria que havien concebut en l'antigor les seves obres per a subvenir a les necessitats de les guerres que ells estaven fent.»^[4]

Extret del primer capítol sobre la necessitat de tenir consells secrets en la traducció de Guillem Sauton al segle XV:

Obres

Frontis de l'edició crítica del 1888 del llibre IV del Strategematicon

• 
  Strategematicon Libri IV (Strategematon), sobre estratègia a la guerra, disciplina militar i obligacions del comandament,^[4] publicat abans de l'any 84.^[5]
  


• 
  De Aquaeductibus Urbis Romae Libri II, tractat escrit després de l'any 97 sobre la història del proveïment d'aigua i els aqüeductes de la ciutat de Roma.


• Alguns tractats de la col·lecció Agrimensores o Rei Agrariae Auctores, sobre l'art de mesurar les terres i fixar-ne el límits, també li són atribuïts.


• 
  De Controversiis Agrorum.


• De Arte Mensoria


• 
  De Colonias (del qual probablement només en va escriure una part).


• 
  Fragmentum Agrarium de Limitibus (dubtós).


• 
  De Agrorum Qualitate, on s'explica la diferència entre ager assignatus, ager mensura comprehensus i ager areifinius.

Referències

Bibliografia

• Badia, Lola «Frontí i Vegeci, mestres de la cavalleria en català dels segles XIV i XV». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, volum 39, 1984, pàg. 191-215.


• 
  Peachin, Michael. Frontinus and the Curae of the Curator Aquarum (en anglès). Volum 39 de Heidelberger althistorische Beiträge und epigraphische Studien. Heidelberg: Franz Steiner Verlag, 2004, p. 197. ISBN 9783515086363. 
  

Enllaços externs

• 
  Sacra moneta: Notice sur Frontin et sur ses écrits (francès)