Adoració dels Reis Mags d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic.
Epifania és una paraula que deriva del grec (ἐπιφάνεια) i que significa en aquella llengua manifestació.[1]
Amb aquest sentit l'epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'Adoració a Jesús dels tres Reis Mags d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies. En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.
Entre els personatges que afirmen haver tingut una experiència d'epifania hi ha:
Buda
Moisès
Mahoma
Jacob Boehme
James Joyce
Epifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador, la persona investigada, troba d'especialment rellevant i significatiu.[2]
Contingut
1Introducció
2Referències
3Vegeu també
4Enllaços externs
Introducció
El terme epifania pot entendre's, segons Giacomo Cannobio, en la Septuaginta com una traducció del concepte de «glòria de Déu» que indica les empremtes del seu pas o, per simplificar, la seva presència.
Al Nou Testament, a les cartes paulines tardanes, es refereix a l'entrada de Crist al món, presentada com la de l'emperador que ve a prendre possessió del seu regne (llatí: adventus, d'aquí el temps d'Advent com preparació del Nadal). A partir d'aquest significat, el terme s'emprà a Orient per indicar la manifestació de Crist en la carn i a continuació, a partir del segle IX, per designar la festa de la revelació de Jesús al món pagà. Aquesta és la festa que es continua celebrant el dia 6 de gener.
En la narració de la Bíblia, Jesús es donà a conèixer a diferents persones i en diferents moments, però el món cristià celebra com a epifanies tres esdeveniments concrets:
L'Epifania davant els Reis Mags d'Orient (tal com es narra a Mateu 2, 1-123)[3] i que se celebra el dia 6 de gener de cada any.
L'Epifania a Joan Baptista al riu Jordà.
L'Epifania als seus deixebles i començament de la seva vida pública amb el miracle de Canà amb què indica la seva actuació pública.
Referències
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.200. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
↑Gibbs, Graham. El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa (en castellà). 1a ed.. Madrid: Morata, Octubre 10, 2012, p. 200. ISBN 9788471126856.
↑
Llibres de la Bíblia
Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Històrics
Josuè
Jutges
Rut
1 Samuel
2 Samuel
1 Reis
2 Reis
1 Cròniques
2 Cròniques
Esdres
Nehemies
Ester
Sapiencials
Job
Salms
Proverbis
Eclesiastès
Càntic dels Càntics
Profètics
Isaïes
Jeremies
Lamentacions
Baruc
Ezequiel
Daniel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zacaries
Malaquies
Deuterocànon
Tobies
Judit
1 Macabeus
2 Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Nou Testament
Evangelis canònics
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Altres
Fets
Romans
1 Corintis
2 Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1 Tessalonicencs
2 Tessalonicencs
1 Timoteu
2 Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1 Pere
2 Pere
1 Joan
2 Joan
3 Joan
Judes
Apocalipsi
Vegeu també
Nit de Reis.
Dia de Reis.
Teofania.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifania
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...