Ain cantó de Bourg-en-Bresse-Est Districte de Bourg-en-Bresse cantó de Bourg-en-Bresse-Nord-Centre cantó de Bourg-en-Bresse-Sud Cantó de Bourg-en-Bresse-1 Cantó de Bourg-en-Bresse-2 communauté d'agglomération du Bassin de Bourg-en-Bresse
Namur Bad Kreuznach Parma San Severo Aylesbury El Kef Brzeg Còrdova
Lloc web
Lloc web oficial
Bourg-en-Bresse és un municipi francès, capital del departament d'Ain a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps. L'any 2013 tenia 40.490 habitants.
Contingut
1Geografia
2Història
3Personatges il·lustres
4Referències
Geografia
La ciutat es troba a 70 km al nord-est de Lió, a 30 km a l'est de Mâcon i a 50 km de Lons-le-Saunier, així com a 120 km a l'oest de Ginebra. És situat a l'oest del Jura, del qual el Revermont n'és l'últim massís, però la ciutat és instal·lada sobre la planura de Bresse. El Reyssouze travessa la ciutat abans de desguassar dins de la Saona.
Una mica apartat del centre (al sud-est) es troba el monestir de Brou.
Història
Des de l'any 1184 hi ha notícies de la ciutat. Sota el domini del comtat de Savoia, durant el segle xiii, la crònica de la història de la regió de Bresse i d'aquesta ciutat, donat que va ser la seva capital, és inseparable.[1]
Personatges il·lustres
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, lingüista, poeta i matemàtic
Julien Benneteau, jugador professional de tennis
Gilles Bouvard, ciclista
François Clerc, futbolista
Georges Detreille, ciclista
Antoine Diot, jugador de bàsquet
Joseph Jêrôme Lalande, astrònom
Daniel Morelon, ciclista
Pierre-Luc Périchon, ciclista
Lluïsa de Savoia
Edmond Tiersot, metge, polític i escriptor
Julien Tiersot, compositor i crític musical
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bourg-en-Bresse
↑«Bourg-en-Bresse». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...