Hermíone
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hermíone o Hermió (llatí Hermione o Hermion, grec Hermione) fou una ciutat de la part sud de l'Argòlida. Fou ciutat independent i el seu territori fou conegut per Hermionis. El golf entre la costa de l'Argòlida i l'illa d'Hydrea fou anomenat Hermionikos kolpos (llatí Hermionicus Sinos) diferenciat dels golfs Sarònic i Argòlic.
Hermione fou fundada pels driops expulsats del Mont Oeta i territoris adjacents per Hèracles i establerts al Peloponès on també van fundar Asine i Eion; aquestes dues darreres foren conquerides pels doris, però Hermione va conservar la seva població de driops. Per un temps va dominar diverses illes. Hermione presidia una amfictionia que tenia les seves reunions a l'illa Calaureia. Hermione va perdre l'illa d'Hydrea davant els pirates de Samos que la van donar a Trozen.
En temps de la invasió persa la ciutat encara era poblada pels driops i va enviar 3 vaixells a Salamina i 300 homes a Platees. Al segle V aC Argos es van apoderar d'Hermione i hi van establir una colònia; no se sap com se'n van apoderar els argius però degué ser al mateix temps que van conquerir Micenes i Tirint (464 aC); els hermions expulsats es van refugiar a Halieis, on també s'havien instal·lat els de Tirint. Hermione va esdevenir una ciutat dòrica però algunes costums dels driops es van mantenir i va continuar el culte a Demeter Chthonia, la principal deïtat dels driops, a la que feren ofrenes els habitants d'Asine (establerts a Messènia) segons se sap per una inscripció. Hermione es va separar d'Argos i és esmentada com a ciutat independent, de vegades aliada d'Esparta. Finalment Àratos de Sició, estrateg de Lliga Aquea, va conquerir Acrocorint, i llavors el tirà d'Hermione es va rendir i la ciutat va entrar a la Lliga. La ciutat va continuar existint segons demostren monedes i inscripcions.
Pausànies la va visitar i la descriu com una ciutat gran; la ciutat vella, a un promontori, estava deshabitada, però la resta era prou gran; tenia un bon port i alguns temples destacant el dedicat a Posidó i el santuari driop de Demeter Chthonia suposadament fundat per Chthonia, la dona de Phoroneos, i per Clymenos, germà de Chthonia; el santuari era inviolable però havia estat saquejat per pirates cilicians; a l'altre costat hi havia un temple menor dedicat a Clymenos i a la dreta l'estoa d'Eko, que repetia la veu tres vegades; la ciutat estava rodejada de muralles. A la rodalia hi havia un altre santuari de Clymenos, un de Plito, i un al llac Akerusios.
A la frontera amb Trozen s'erigia el temple de Demeter Thermasia no massa a l'oest del cap Scyllaeum (avui Thhémisi) i prop hi havia la ciutat d'Eilei (Eileoi) representada per la moderna Ilio. Cap a l'oest d'Hermione ho havia el territori d'Asine. A la via entre Mases i Asine, Pausànies esmenta el cap Struthos i a no massa distància els llocs de Philanorion (Philanorium) i Bolei (Boleoi) i una mica més enllà Didymi.
Hrmione correspon a la moderna Kastri. La península d'Hermione es diu avui Kranídhi, tenint diverses restes hel·léniques. Pausànies situa dues ciutats, Halice i Mases (aquesta darrera era el port d'Hermione), a la via entre Hermione i Asine. Les restes existents al cap Muzáki correspondrien a una d'aquestes ciutats, probablement Halice, i les de l'oest, en el port Kheli, serien Mases.
Coord.: 37° 24′ 10″ N, 23° 18′ 07″ E / 37.40289194122376°N,23.302001953125°E / 37.40289194122376; 23.302001953125
