Estuari

Multi tool use

Estuari del Riu de la Plata
Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació. La desembocadura en estuari està formada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbes que suporten aigües bastant salines. En alguns casos, els pastors d'ovelles de les costes franceses de l'Oceà Atlàntic aprofiten la baixamar per a portar el ramat a pastar en aquestes zones, donant origen a una concentració bastant gran de sal a la seva carn, que és molt apreciada (mouton de pré salé).
S'originen perquè l'entrada d'aigües marines durant la plenamar estanca les aigües dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aigües comencen a tornar i entren a gran velocitat al mar o a l'oceà, contribuint a netejar i aprofundir el seu llit, deixant sovint, grans zones de maresmes. Les marees de major amplitud del món (uns 16 metres) tenen lloc als estuaris del nord-oest de França i, sobretot, a la costa oriental del Canadà (Baia de Fundy) a més d'algunes altres zones. El riu Rance (França) té un sistema de producció hidroelèctrica que usa la força de les marees a l'estuari de la seva desembocadura, tant a la plenamar com quan es produeix la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris se solen caracteritzar per una alta productivitat biològica i per la seva gran biodiversitat.
Són bastant infreqüents a la zona equatorial donada l'escassa amplitud de les marees i la gran quantitat de sediments que arrosseguen els rius. Aquesta és la raó per la qual la desembocadura del Níger, de l'Amazones, de l'Orinoco i de molts altres rius pròxims a l'equador terrestre són deltes i no estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estuari 
|
Viccionari
muISxrZV2vdYhHtZR,Ng,U zIg1UR RtiiHXrlaw,i1BclXcoza87NN4XiZh67sQGUh,gXIgxR,3HlhXGQ5e,UXREGKRq6yWYM9M
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...