Sext Aureli Víctor

Multi tool use
Sext Aureli Víctor
|
Biografia |
Naixement |
c. 320 Àfrica
|
Mort |
c. 390 (69/70 anys) |
Activitat |
Ocupació |
Governador romà i historiador
|
Període |
Imperi Romà
|
Període d'activitat |
(Floruit: 360 (Gregorià)–389 (Gregorià)) |
 |
Sext Aureli Víctor (Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) fou un historiador romà del segle IV, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Segons la seva pròpia obra era de família humil i va arribar a distinció pel seu coneixement de literatura. Quan era a Sirmium va atreure l'atenció de Julià l'Apòstata i fou nomenat governador d'una de les Pannònies. Probablement fou el cònsol Sext Aureli Víctor esmentat com a col·lega d'Aurelià el 373. Teodosi el Gran el va nomenar prefecte de la ciutat. La data de la seva mort és desconeguda però una mica anterior al 400. Probablement era pagà.
Les seves obres principals foren:
- I. Origo Gentis Romanae, en 20 capítols, contenint els Annals de l'ètnia romana
- II. De Viris illustribus Urbis Romae, en 86 capítols
- III. De Caesaribus, 42 capítols amb biografies curtes dels emperadors
- IV. De Vita et Moribus Imperatorum Romanorum Excerpta ex libris Sex. Aurelii Victoris o Sex. Aurelii Victoris Epitome de Caesaribus, en 48 capítols
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sext Aureli Víctor 
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a10043810
BNE: XX825524
BNF: cb118895764
GND: 119072009
LCCN: n80008471
VIAF: 64001057
ISNI: 0000 0001 1766 9251
SELIBR: 281706
SUDOC: 026696800
BIBSYS: 95000275
NLA: 35658267
NKC: jn19990000318
|
Bases d'informació |
|
KB,JpNFiX9LNyM5GHhgUuu UPC2a R,x5,I,hW,0LQ2lKY5,Z06J WlCy
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...