Bioko

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Fernando Poo».
|
Bioko |

|
|
Localització |
 |
|
3° 30′ N, 8° 42′ E / 3.5°N,8.7°E / 3.5; 8.7
|
|
|
|
Estat |
Guinea Equatorial |
Regió |
Illes de Guinea Equatorial |
|
Capital |
Malabo
|
Població |
Total |
124.000 |
• Densitat |
64,08 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
1.935 km² |
Mesura |
32 km ( ) × 70 km ( ) km |
Banyat per |
golf de Guinea
|
Altitud |
3.011 m |
Punt més alt |
Pico Basilé (3.011 m) |
Identificador descriptiu |
Es troba dins el fus horari |
UTC+01:00
|
 |
L'illa de Bioko, antigament coneguda com a Fernando Poo[1] pertany a Guinea Equatorial i està situada al golf de Biafra (o golf de Bonny). A l'est i al nord-est de Bioko es troba Camerun, al nord-oest Nigèria, al sud-est Mbini (la part continental de Guinea Equatorial) i al sud-oest l'illa de Príncipe, que forma part de São Tomé i Príncipe.
Té una àrea de 2.018 km² i una població d'uns 63.000 habitants.
La principal ciutat de Bioko és Malabo, que alhora és la capital de Guinea Equatorial. Les localitats més grans de l'illa de Bioko, a banda de la capital Malabo (anomenada Santa Isabel en temps de la colònia espanyola) són: Luba i Riaba.
Entre 1973 i 1979 havia rebut el nom d'illa Macias Nguema, i més anteriorment d'illa de Fernando Poo, quan fou colònia espanyola.[1]
L'illa fou descoberta el 1472 pel navegant portuguès Fernão da Po. El 1778, Portugal va cedir a Espanya l'illa de Fernando Poo, l'illa Annobon i la costa de Guinea, pel tractat del Pardo.[1] Des del 1827 fins al 1843, els britànics establiren bases a Port Clarence (actual Malabo) i a San Carlos per les patrulles que lluitaven contra el comerç d'esclaus. L'illa fou la base dels vols a Biafra durant la Guerra Civil nigeriana.
Referències
↑ 1,01,11,2 «Bioko». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
Colònia de Fernando Poo, colònia portuguesa, holandesa, anglesa i espanyola (després província espanyola)
- Río Muni
- Guinea Espanyola
- Guinea Equatorial
Coord.: 3° 30′ N, 8° 42′ E / 3.500°N,8.700°E / 3.500; 8.700
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bioko 
|
Registres d'autoritat |
BNE: XX455354
GND: 4016790-2
VIAF: 122603515
|
Bases d'informació |
OSM: 2326236
GEC: 0010160
|
y 5zk5 HgvFbX7vKk5BDa07A
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...