Gneu Fulvi Màxim Centumal

Multi tool use
Gneu Fulvi Màxim Centumal
|
Nom original |
Gnaeus Fulvius Maximus Centumalus
|
Biografia |
Naixement |
v.340 aC Roma
|
Mort |
v.260 aC |
|
cònsol romà
|
298 aC – 297 aC
|
← Marc Valeri Corv
Quint Fabi Màxim Rul·lià →
|
Juntament amb |
Luci Corneli Escipió Barbat
|
dictador romà
|
263 aC – 262 aC
|
Nacionalitat |
romà
|
Es coneix per |
guerres samnites
|
Activitat |
Ocupació |
militar i polític |
Període |
Q2839628 
|
 |
Gneu Fulvi Màxim Centumal (Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Maximus Centumalus) fou un militar i magistrat de la República Romana. Va ser cònsol l'any 298 aC i la seva carrera militar va fer que el senat confiés en ell per ser dictador per la preparació de la primera guerra púnica.
Carrera professional
Membre de la gens plebea Fúlvia, és esmentat per primera vegada com a llegat del dictador Marc Valeri Corv durant la guerra etrusca, el 301 aC. Fou cònsol el 298 aC junt amb Luci Corneli Escipió. Tot seguit va ser enviat al nord, mentre que el seu col·lega anava cap al sud, els dos fronts de la tercera guerra samnita. Va guanyar una notable victòria sobre els samnites, a prop de Bovianum i després va conquerir Aufidena Segons l'historiador S. P. Oakley, Titus Livi probablement va confondre l'escenari de la guerra i en realitat la victòria de Centumal va ser sobre els sabins.
Després es creu que va obtenir algunes victòries a Etrúria i els Fasti diuen que va celebrar un triomf sobre ambdós enemics. El 295 aC fou propretor en la campanya de Quint Fabi Màxim Gurges i Publi Deci Mus II, i va derrotar els etruscs. Centumal i la seva legió van acampar en territori falisc amb ordres de defensar el pas sobre el riu Tíber i de mantenir obertes les línies de comunicació amb la capital. Els problemes al camp de batalla van ser la causa que els cònsols manessin a Centumal atacar Clusium juntament amb Luci Postumi Megel, com a tàctica per forçar els etruscs a recular les seves forces i allunyar-se de Sentinum. Mentre Megel era enviat de retorn a Roma, Centumal va envair Etrúria i va devastar el territori. Quan les ciutats de Clusium i Perusia van enviar tropes per aturar aquests atacs, van ser derrotats ràpidament. Després d'aquesta victòria romana i la de Sentinum, Centumal va ser reclamat a Roma i es va donar descans al seu exèrcit.
Un dictador esmentat pels Fasti per clavi figendi causa el 263 aC duia el seu nom i era probablement aquest mateix personatge, o bé un fill del que res se sap. La primera guerra púnica estava a punt de començar i la funció d'aquest dictador era la de preparar la flota que atacaria Cartago.
Cònsols romans
|
Plantilla:Country data 318: Lucius Plautius Venox (Venno) – Marcus Foslius Flaccinator
· Plantilla:Country data 317: Quintus Aemilius Barbula – Caius Iunius Bubulcus Brutus I
· Plantilla:Country data 316: Spurius Nautius Rutilus – Marcus Popillius Laenas
· Plantilla:Country data 315: Lucius Papirius Cursor IV – Quintus Publilius Philo IV
· Plantilla:Country data 314: Marcus Poetelius Libo Visolus – Caius Sulpicius Longus III
· Plantilla:Country data 313: Lucius Papirius Cursor V – Caius Iunius Bubulcus Brutus II
· Plantilla:Country data 312: Marcus Valerius Maximus Corrinus – Publius Decius Mus I
· Plantilla:Country data 311: Caius Iunius Bubulcus Brutus III – Quintus Aemilius Barbula II
· Plantilla:Country data 310: Quintus Fabius Maximus Rullianus II – Caius Marcius Rutilus Censorinus
· Plantilla:Country data 309: Lucius Papirius Cursor, dictador
· Plantilla:Country data 308: Publius Decius Mus II – Quintus Fabius Maximus Rullianus III
· Plantilla:Country data 307: Appius Claudius Caecus – Lucius Volumnius Flamma Violens I
· Plantilla:Country data 306: Quintus Marcius Tremulus – Publius Cornelius Arvina
· Plantilla:Country data 305: Lucius Postumius Megellus I – Tiberius Minucius Augurinus; cònsol sufecte: Marcus Fulvius Curius Paetinus
· Plantilla:Country data 304: Publius Sempronius Sophus – Publius Sulpicius Saverrio
· Plantilla:Country data 303: Servius Cornelius Lentulus – Lucius Genucius Aventinensis
· Plantilla:Country data 302: Marcus Livius Denter – Marcus Aemilius Paullus
· Plantilla:Country data 301: Marcus Valerius Maximus Rullianus, dictador
· Plantilla:Country data 300: Marcus Valerius Corvus V – Quintus Appuleius Pansa
· Plantilla:Country data 299: Marcus Fulvius Cn.f. Paetinus – Titus Manlius Torquatus; cònsols sufectes: Marcus Valerius Corvus VI
· Plantilla:Country data 298: Lucius Cornelius Scipio Barbatus – Gnaeus Fulvius Maximus Centumalus
· Plantilla:Country data 297: Quintus Fabius Maximus Rullianus IV – Publius Decius Mus III
· Plantilla:Country data 296: Appius Claudius Caecus II – Lucius Volumnius Flamma Violens II
· Plantilla:Country data 295: Quintus Fabius Maximus Rullianus V – Publius Decius Mus IV
· Plantilla:Country data 294: Lucius Postumius Megellus II – Marcus Atilius Regulus
· Plantilla:Country data 293: Lucius Papirius Cursor – Spurius Carvilius Maximus
· Plantilla:Country data 292: Quintus Fabius Maximus Gurges I – Decimus Iunius Brutus Scaeva
· Plantilla:Country data 291: Lucius Postumius Megellus III – Caius Iunius Bubulcus Brutus
· Plantilla:Country data 290: Manius Curius Dentatus I – Publius Cornelius Rufinus I
|
Referències
Bibliografia
Arnold, Thomas. History of Rome, Vol. II. B Fellows, 1840.
Brinmann, Klaus. A History of the Roman Republic, 2007.
Broughton, T. Robert S.. The Magistrates of the Roman Republic, volum I. American Philological Association, 1951.
Forsythe, Gary. A Critical History of Early Rome from Prehistory to the First Punic War. Palevsky, 2005.
Oakey, S. P.. A Commentary on Livy, Vol. IV. Oxford University Press, 2007.
Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Vol I. John Murray, 1867.
doua wRMH,31iiYkL B 119XFB4j5KqDZPDzRjinSOAt7 7C,jHG,W
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...