Gneu Fulvi Màxim Centumal
| Nom original | Gnaeus Fulvius Maximus Centumalus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | v.340 aC Roma |
| Mort | v.260 aC |
| cònsol romà | |
298 aC – 297 aC | |
← Marc Valeri Corv Quint Fabi Màxim Rul·lià → | |
| Juntament amb | Luci Corneli Escipió Barbat |
| dictador romà | |
263 aC – 262 aC | |
| Nacionalitat | romà |
| Es coneix per | guerres samnites |
| Activitat | |
| Ocupació | militar i polític |
| Període | Q2839628  |
 | |
Gneu Fulvi Màxim Centumal (Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Maximus Centumalus) fou un militar i magistrat de la República Romana. Va ser cònsol l'any 298 aC i la seva carrera militar va fer que el senat confiés en ell per ser dictador per la preparació de la primera guerra púnica.
Carrera professional
Membre de la gens plebea Fúlvia, és esmentat per primera vegada com a llegat del dictador Marc Valeri Corv durant la guerra etrusca, el 301 aC.[1][2] Fou cònsol el 298 aC junt amb Luci Corneli Escipió. Tot seguit va ser enviat al nord, mentre que el seu col·lega anava cap al sud, els dos fronts de la tercera guerra samnita. Va guanyar una notable victòria sobre els samnites, a prop de Bovianum i després va conquerir Aufidena[3] Segons l'historiador S. P. Oakley, Titus Livi probablement va confondre l'escenari de la guerra i en realitat la victòria de Centumal va ser sobre els sabins.[4]
Després es creu que va obtenir algunes victòries a Etrúria i els Fasti diuen que va celebrar un triomf sobre ambdós enemics. El 295 aC fou propretor en la campanya de Quint Fabi Màxim Gurges i Publi Deci Mus II,[5] i va derrotar els etruscs. Centumal i la seva legió van acampar en territori falisc amb ordres de defensar el pas sobre el riu Tíber i de mantenir obertes les línies de comunicació amb la capital.[6][7] Els problemes al camp de batalla van ser la causa que els cònsols manessin a Centumal atacar Clusium juntament amb Luci Postumi Megel, com a tàctica per forçar els etruscs a recular les seves forces i allunyar-se de Sentinum.[8][9] Mentre Megel era enviat de retorn a Roma, Centumal va envair Etrúria i va devastar el territori. Quan les ciutats de Clusium i Perusia van enviar tropes per aturar aquests atacs, van ser derrotats ràpidament.[10] Després d'aquesta victòria romana i la de Sentinum, Centumal va ser reclamat a Roma i es va donar descans al seu exèrcit.[11]
Un dictador esmentat pels Fasti per clavi figendi causa el 263 aC duia el seu nom i era probablement aquest mateix personatge, o bé un fill del que res se sap. La primera guerra púnica estava a punt de començar i la funció d'aquest dictador era la de preparar la flota que atacaria Cartago.[12][13]
Cònsols romans | |
|---|---|
Plantilla:Country data 318: Lucius Plautius Venox (Venno) – Marcus Foslius Flaccinator · Plantilla:Country data 317: Quintus Aemilius Barbula – Caius Iunius Bubulcus Brutus I · Plantilla:Country data 290: Manius Curius Dentatus I – Publius Cornelius Rufinus I |
Referències
↑ Smith, 1867, p. 667.
↑ Broughton, 1951, p. 170.
↑ Arnold, 1840, p. 326.
↑ Oakley, 2007, p. 32.
↑ Oakley, 2007, p. 282.
↑ Oakley, 2007, p. 274.
↑ Arnold, 1840, p. 337-338.
↑ Oakley, 2007, p. 292.
↑ Broughton, 1951, p. 178.
↑ Arnold, 1840, p. 345.
↑ Arnold, 1840, p. 346.
↑ Broughton, 1951, p. 204.
↑ Arnold, 1840, p. 571-572.
Bibliografia
Arnold, Thomas. History of Rome, Vol. II. B Fellows, 1840.
Brinmann, Klaus. A History of the Roman Republic, 2007.
Broughton, T. Robert S.. The Magistrates of the Roman Republic, volum I. American Philological Association, 1951.
Forsythe, Gary. A Critical History of Early Rome from Prehistory to the First Punic War. Palevsky, 2005.
Oakey, S. P.. A Commentary on Livy, Vol. IV. Oxford University Press, 2007.
Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Vol I. John Murray, 1867.
