Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924




















































Infotaula de competició esportivaRem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Tipus
Rem als Jocs Olímpics i disciplina esportiva olímpica
Esport
Rem
Organització
International Rowing Federation Tradueix i Comitè Olímpic Internacional
Part de
Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Conté
Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre amb timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dos amb timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre sense timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dos sense timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Doble scull masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Scull individual masculí i Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí
Nombre de participants
181
Lloc i data
Lloc
Argenteuil
Estat
França
Data
1924
Edició
6

← Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1920


Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 →

Modifica les dades a Wikidata

Rem

































Rem als
Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Rem
Scull individual
homes
Doble scull
homes
Dos sense timoner
homes
Dos amb timoner
homes
Quatre sense timoner
homes
Quatre amb timoner
homes
Vuit amb timoner
homes






 < 1920
1928 > 


Als Jocs Olímpics de 1924 celebrats a la ciutat de París (França) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 13 i 17 de juliol de 1924.




Contingut






  • 1 Nacions participants


  • 2 Resum de medalles


  • 3 Medaller


  • 4 Enllaços externs





Nacions participants


Participaren un total de 182 remers de 14 nacions diferents:










  • ArgentinaArgentina (9)


  • AustràliaAustràlia (10)


  • BèlgicaBèlgica (15)


  • BrasilBrasil (2)


  • Canada-1868-RedCanadà (14)


  • Spain (1785-1873 and 1875-1931)Espanya (10)


  • Estats UnitsEstats Units (20)



  • FrançaFrança (23)


  • HongriaHongria (7)


  • Italy (1861-1946)Itàlia (17)


  • Països BaixosPaïsos Baixos (17)


  • PolòniaPolònia (6)


  • Regne UnitRegne Unit (21)


  •  Suïssa (11)



Resum de medalles




















































Prova
Or
Argent
Bronze
Scull individual
detalls
Regne UnitJack Beresford
Estats UnitsWilliam Gilmore
SuïssaJosef Schneider
Doble scull
detalls
Estats UnitsEstats Units

Paul Costello
Jack Kelly
FrançaFrança

Marc Detton
Jean-Pierre Stock
 Suïssa

Rudolf Bosshard
Heinrich Thoma
Dos sense timoner
detalls
Països BaixosPaïsos Baixos

Teun Beijnen
Willy Rösingh
FrançaFrança

Maurice Bouton
Georges Piot
No es concedí[1]
Dos amb timoner
detalls
 Suïssa

Edouard Candeveau
Alfred Felber
Emile Lachapelle
Italy (1861-1946)Itàlia

Ercole Olgeni
Giovanni Scatturin
Gino Sopracordevole
Estats UnitsEstats Units

Leon Butler
Harold Wilson
Edward Jennings
Quatre sense timoner
detalls
Regne UnitRegne Unit

Charles Eley
James MacNabb
Robert Morrison
Terence Sanders
Canada-1868-RedCanadà

Archibald Black
George MacKay
Colin Finlayson[2]
William Wood
 Suïssa

Emile Albrecht
Alfred Probst
Eugen Sigg
Hans Walter
Quatre amb timoner
detalls
 Suïssa

Emile Albrecht
Alfred Probst
Eugen Sigg
Hans Walter
Walter Lossli
Emile Lachapelle
FrançaFrança

Eugène Constant
Louis Gressier
Georges Lecointe
Raymond Talleux
Ernest Barberolle
Estats UnitsEstats Units

Robert Gerhardt
Sidney Jelinek
Edward Mitchell
Henry Welsford
John Kennedy
Vuit amb timoner
detalls
Estats UnitsEstats Units

Leonard Carpenter
Howard Kingsbury
Alfred Lindley
John Miller
James Rockefeller
Frederick Sheffield
Benjamin Spock
Alfred Wilson
Laurence Stoddard
Canada-1868-RedCanadà

Arthur Bell
Robert Hunter
William Langford
Harold Little
John Smith
Warren Snyder
Norman Taylor
William Wallace
Ivor Campbell
Italy (1861-1946)Itàlia

Antonio Cattalinich
Francesco Cattalinich
Simeone Cattalinich
Giuseppe Crivelli
Latino Galasso
Pietro Ivanov
Bruno Sorich
Carlo Toniatti
Vittorio Gliubich




  1. ↑ L'Informe oficial dels Jocs informa que el tercer lloc recaigué en la parella britànica Gordon Killick i Charles Southgate, si bé el Comitè Internacional Olímpic no els considera posseïdors del tercer lloc en no participar en la carrera final a causa d'un problema de lumbàlgia de Killick.


  2. ↑ El Comitè Interancional Olímpic atribueix aquesta medalla a A. Mariacher, si bé el Comitè Olímpic del Canadà l'atribueix a Finlayson.




Medaller



































































Posició
 País
Or
Argent
Bronze
Total
1
Estats UnitsEstats Units
 2 1 2 5
2
 Suïssa
 2 0 3 5
3
Regne UnitRegne Unit
 2 0 0 2
4
Països BaixosPaïsos Baixos
 1 0 0 1
5
FrançaFrança
 0 3 0 3
6
Canada-1868-RedCanadà
 0 2 0 2
7
Italy (1861-1946)Itàlia
 0 1 1 2


Enllaços externs




  • (anglès) www.olympic.org - Cercador olímpic


  • (anglès) Rem - París 1924


  • (anglès) www.sports-reference.com - Rem 1924












-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more