Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924

Multi tool use
Multi tool use




















































Infotaula de competició esportivaRem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Tipus
Rem als Jocs Olímpics i disciplina esportiva olímpica
Esport
Rem
Organització
International Rowing Federation Tradueix i Comitè Olímpic Internacional
Part de
Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Conté
Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre amb timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dos amb timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre sense timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dos sense timoner masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Doble scull masculí, Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Scull individual masculí i Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí
Nombre de participants
181
Lloc i data
Lloc
Argenteuil
Estat
França
Data
1924
Edició
6

← Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1920


Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 →

Modifica les dades a Wikidata

Rem

































Rem als
Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Rem
Scull individual
homes
Doble scull
homes
Dos sense timoner
homes
Dos amb timoner
homes
Quatre sense timoner
homes
Quatre amb timoner
homes
Vuit amb timoner
homes






 < 1920
1928 > 


Als Jocs Olímpics de 1924 celebrats a la ciutat de París (França) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 13 i 17 de juliol de 1924.




Contingut






  • 1 Nacions participants


  • 2 Resum de medalles


  • 3 Medaller


  • 4 Enllaços externs





Nacions participants


Participaren un total de 182 remers de 14 nacions diferents:










  • ArgentinaArgentina (9)


  • AustràliaAustràlia (10)


  • BèlgicaBèlgica (15)


  • BrasilBrasil (2)


  • Canada-1868-RedCanadà (14)


  • Spain (1785-1873 and 1875-1931)Espanya (10)


  • Estats UnitsEstats Units (20)



  • FrançaFrança (23)


  • HongriaHongria (7)


  • Italy (1861-1946)Itàlia (17)


  • Països BaixosPaïsos Baixos (17)


  • PolòniaPolònia (6)


  • Regne UnitRegne Unit (21)


  •  Suïssa (11)



Resum de medalles




















































Prova
Or
Argent
Bronze
Scull individual
detalls
Regne UnitJack Beresford
Estats UnitsWilliam Gilmore
SuïssaJosef Schneider
Doble scull
detalls
Estats UnitsEstats Units

Paul Costello
Jack Kelly
FrançaFrança

Marc Detton
Jean-Pierre Stock
 Suïssa

Rudolf Bosshard
Heinrich Thoma
Dos sense timoner
detalls
Països BaixosPaïsos Baixos

Teun Beijnen
Willy Rösingh
FrançaFrança

Maurice Bouton
Georges Piot
No es concedí[1]
Dos amb timoner
detalls
 Suïssa

Edouard Candeveau
Alfred Felber
Emile Lachapelle
Italy (1861-1946)Itàlia

Ercole Olgeni
Giovanni Scatturin
Gino Sopracordevole
Estats UnitsEstats Units

Leon Butler
Harold Wilson
Edward Jennings
Quatre sense timoner
detalls
Regne UnitRegne Unit

Charles Eley
James MacNabb
Robert Morrison
Terence Sanders
Canada-1868-RedCanadà

Archibald Black
George MacKay
Colin Finlayson[2]
William Wood
 Suïssa

Emile Albrecht
Alfred Probst
Eugen Sigg
Hans Walter
Quatre amb timoner
detalls
 Suïssa

Emile Albrecht
Alfred Probst
Eugen Sigg
Hans Walter
Walter Lossli
Emile Lachapelle
FrançaFrança

Eugène Constant
Louis Gressier
Georges Lecointe
Raymond Talleux
Ernest Barberolle
Estats UnitsEstats Units

Robert Gerhardt
Sidney Jelinek
Edward Mitchell
Henry Welsford
John Kennedy
Vuit amb timoner
detalls
Estats UnitsEstats Units

Leonard Carpenter
Howard Kingsbury
Alfred Lindley
John Miller
James Rockefeller
Frederick Sheffield
Benjamin Spock
Alfred Wilson
Laurence Stoddard
Canada-1868-RedCanadà

Arthur Bell
Robert Hunter
William Langford
Harold Little
John Smith
Warren Snyder
Norman Taylor
William Wallace
Ivor Campbell
Italy (1861-1946)Itàlia

Antonio Cattalinich
Francesco Cattalinich
Simeone Cattalinich
Giuseppe Crivelli
Latino Galasso
Pietro Ivanov
Bruno Sorich
Carlo Toniatti
Vittorio Gliubich




  1. ↑ L'Informe oficial dels Jocs informa que el tercer lloc recaigué en la parella britànica Gordon Killick i Charles Southgate, si bé el Comitè Internacional Olímpic no els considera posseïdors del tercer lloc en no participar en la carrera final a causa d'un problema de lumbàlgia de Killick.


  2. ↑ El Comitè Interancional Olímpic atribueix aquesta medalla a A. Mariacher, si bé el Comitè Olímpic del Canadà l'atribueix a Finlayson.




Medaller



































































Posició
 País
Or
Argent
Bronze
Total
1
Estats UnitsEstats Units
 2 1 2 5
2
 Suïssa
 2 0 3 5
3
Regne UnitRegne Unit
 2 0 0 2
4
Països BaixosPaïsos Baixos
 1 0 0 1
5
FrançaFrança
 0 3 0 3
6
Canada-1868-RedCanadà
 0 2 0 2
7
Italy (1861-1946)Itàlia
 0 1 1 2


Enllaços externs




  • (anglès) www.olympic.org - Cercador olímpic


  • (anglès) Rem - París 1924


  • (anglès) www.sports-reference.com - Rem 1924












v4YB7E9 tmcFO8InN 8UJgJ4FTcu0g
-
NA0I4yyVmPS l4hcE08 fMhsKIUgiNvgx Q,i,NNAtZNk36No2 KJ7,9lJb,ruza

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more