Otxàkiv
(uk) Очаків | ||||
 | ||||
| Tipus | Ciutat d'importància regional d'Ucraïna | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Imperi | imperi Rus | |||
| Gubèrnia | Gubèrnia de Kherson | |||
| Uiezd | Q4331476  | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 1.249 km² | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 17 desembre 1788 | Siege of Ochakov | |||
| Activitat | ||||
| Data d'inauguració | 1492 | |||
Lloc web oficial | ||||
 | ||||
Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv
Escut
Otxàkiv (en en ucraïnès: Очаків,en en rus: Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolàiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast. Està situada en una península a la mar Negra, a l'entrada de l'estuari del Dnièper, enfront de Kinburn. No lluny havia existit l'antiga ciutat grega milèsia d'Òlbia i la colònia d'Alektor. La població (2001) era de 16.900 habitants. A la ciutat destaca el Museu de Suvorov (antiga mesquita del segle XV i església de Sant Nicolau des de 1804).
Història
El Dnièper fou frontera primer entre Lituània i Polònia a l'oest i el khanat de Crimea a l'est, i més tard entre l'Imperi Otomà i el khanat (si bé aquest va passar a ser vassall de l'imperi). El rei Vitautes de Lituània va edificar a la vora del Buh Meridional un fort anomenat Dashiv que fou ocupat pels tàtars de Meñli I Giray el 1492 i rebatejat Djankirman (Jan Kirman, Dehkirman, possiblement "Fortalesa Desitjada"). El 1538 va passar a domini directe otomà i rebatejada Özi. Els otomans la van utilitzar com a fortalesa de frontera. Al segle XVII els cosacs van aconseguir llançar expedicions a l'altre costat del Dnièper i van fundar Sič més amunt del riu, però els otomans van mantenir Özi. A la Guerra russoturca (1735-1739) els russos la van ocupar manats pel mariscal Burkhard Christoph von Munnich (juliol de 1736) però la van haver de retornar pel tractat de Belgrad de 1739. A la Guerra russoturca (1787-1792), Grigori Potiomkin la va tornar a ocupar per als russos després d'un setge de sis mesos en desembre de 1788,[1] i el tractat de Jassy els ho va reconèixer el 1792. Mentre durava el setge, la batalla naval d'Özi entre Cezayirli Gazi Hasan Paşa i els caps russos John Paul Jones i Carles de Nassau-Siegen, va ser notable. La comarca era anomenada en turc Ači-kale i els russos van derivar d'aquest nom el de la fortalesa: Otxakov.
Fou bombardejada i ocupada per les forces anglofranceses (17 d'octubre de 1855) en l'anomenada batalla de Kinburn. Va romandre en mans dels anglesos i francesos fins al final de la guerra. Després de la guerra els russos van reconstruir i reforçar les fortificacions que havien destruït abans d'abandonar la ciutat. A la caiguda de l'imperi fou part d'Ucraïna, després república socialista soviètica, excepte entre 1941 i 1944 quan fou ocupada pels romanesos. Des de 1991 va quedar dins la Ucraïna independent. Modernament és una població residencial, i port de pesca.
Referències
↑ Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 774. ISBN 1598843362.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otxàkiv |
- Google Maps
1:100,000 mapa topogràfic (rus)
Coord.: 46° 37′ N, 31° 33′ E / 46.617°N,31.550°E / 46.617; 31.550
