Ngtjyty

2009

Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	2009 (MMIX)
Islàmic	1430 – 1431
Xinès	4705 – 4706
Hebreu	5769 – 5770
Calendaris hindús	2064 – 2065 (Vikram Samvat) 1931 – 1932 (Shaka Samvat) 5110 – 5111 (Kali Yuga)
Persa	1387 – 1388
Armeni	1458
Rúnic	2259
Ab urbe condita	2762
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
2006 2007 2008 - 2009 - 2010 2011 2012
Dècades
1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià. Ha sigut designat:

• 
  Any del Bou, segons l'horòscop xinès.


• 
  Any Internacional de l'Astronomia, segons l'ONU.^[1]
  


• 
  Any Internacional de la Reconciliació, segons l'ONU.^[2]
  


• 
  Any Internacional de les Fibres Naturals, segons l'ONU.^[3]
  


• 
  Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans, segons l'ONU.^[4]
  


• 
  Any Internacional del Goril·la, segons l'ONU.^[5]
  


• 
  Any de Nikolai Gógol, segons la UNESCO.^[6]
  

Esdeveniments

Països Catalans

• Es funda el grup de música La Puta i la Ramoneta.


• Llançament d'All the Plans, cançó del grup de rock alternatiu, Starsailor. 

Gener

• 
  1 de gener: Figueres (Alt Empordà) pren el relleu a Perpinyà com a Capital de la Cultura Catalana 2009.


• 
  2 de gener: Entra en funcionament l'Agència Tributària de les Illes Balears.^[7]
  


• 
  6 de gener: El Silenci, obra de l'escriptor Gaspar Hernàndez, obté el 41è Premi Josep Pla de narrativa.^[8]
  


• 
  19 de gener: Celebració de la 1a edició dels Premis Gaudí, lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català.^[9]
  


• 
  21 de gener: Dos joves multats amb 1.440 € cadascú per despenjar la bandera espanyola del Castell de Montjuïc, a Barcelona.^[10]
  


• 
  24 de gener: Un temporal de vent causa incendis, nombroses destrosses i vuit morts a Catalunya i País Valencià.^[11]
  


• 
  27 de gener: L'economia catalana entra oficialment en recessió segons el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.^[12]
  


• 
  29 de gener:
  
  
  
  • 
    L'últim home que parlava català, obra de l'escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, obté el 28è Premi Ramon Llull de novel·la.^[13]
    
  
  
  • El diari Metro tanca l'edició de Barcelona a causa de la crisi econòmica; set dies després ho fan les de Castelló, Alacant i València.^[14][15]
    
  
  
  
  

Febrer

• 
  11 de febrer: El Senat espanyol aprova una moció per exigir al Govern l'emissió de TVC al País Valencià.^[16]
  


• 
  18 de febrer: Al voltant d'un 80% dels jutges de València, el 40% de Catalunya i el 50% de les Illes Balears secunden la primera vaga del gremi a Espanya.^[17]
  


• 
  20 de febrer: Microsoft tradueix al català el servei de correu electrònic Windows Live Hotmail.^[18]
  


• 
  23 de febrer: El domini .cat registra 35.000 webs en el seu tercer aniversari.^[19]
  


• 
  25 de febrer: Les autoritats franceses ordenen el tancament de les emissions de TVC a Catalunya Nord.^[20]
  

Març

• 
  7 de març: Manifestació «Deu Mil a Brussel·les».^[21]
  


• 
  17 de març, Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).^[22]
  


• 
  18 de març: Nombrosos aldarulls a Barcelona en resposta al desallotjament dels estudiants anti-Bolonya acampats a la UB.^[23]
  


• 
  19 de març:
  
  
  
  • Vaga a Catalunya convocada pels cinc sindicats de l'Ensenyament (USTEC-STS, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT).^[24]
    
  
  
  • Al País Valencià se celebra la nit de la cremà de les falles 2009.^[25]
    
  
  
  
  


• 
  25 de març: Els sindicats d'Infermeria de Menorca i Eivissa anuncien que s'afegiran als actes de rebuig del decret del català que pretén aprovar el Govern de les Illes Balears.^[26]
  

Abril

• 
  13 d'abril: L'eurodiputat de CDC, Ignasi Guardans, fitxa pel Govern espanyol del PSOE.^[27]
  


• 
  14 d'abril: Joan Tardà, ERC) denuncia l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans.^[28]
  


• 
  22 d'abril: RAC 1 desbanca a Catalunya Ràdio com a emissora líder de Catalunya després de quinze anys, segons l'EGM.^[29]
  


• 
  23 d'abril, creació de la web Asco de vida.


• 
  27 d'abril: El crític Joan Carretero deixa la militància d'ERC, un dia després que també ho fes Jaume Renyer.^[30]
  


• 
  30 d'abril: El PSPV vota amb el PP per a impedir l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull, fet que provoca la dimissió de la diputada socialista Marisol Sorribes.^[31]
  

Maig

• 
  2 de maig:
  
  • A l'Estadi Santiago Bernabéu (Madrid), el Futbol Club Barcelona, dirigit per Pep Guardiola, guanya per 2-6 al Real Madrid, entrenat per Juande Ramos, amb gols de Thierry Henry (2), Leo Messi (2), Carles Puyol i Gerard Piqué. De Ramos i Higuaín per part del Madrid.
  
  


• 
  7 de maig:
  
  
  
  • La Universitat de Lleida investeix doctor honoris causa al filòleg català Joan Solà i Cortassa.^[32]
    
  
  
  • 
    El professor d'història, obra de l'escriptor Joan Francesc Mira, obté el 6è Premi Maria Àngels Anglada de narrativa.^[33]
    
  
  
  
  


• 
  12 de maig: El govern espanyol sanciona la central nuclear d'Ascó amb 15,4 milions d'euros per les fuites del 2007 i 2008.^[34]
  


• 
  20 de maig: El President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, declara davant del TSJCV com a imputat en el cas Gürtel.^[35]
  

Juny

• 
  16 de juny, El Prat de Llobregat: entra en funcionament la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.


• 
  27 de juny: Comença el Correllengua 2009 a Cervera, edició dedicada a l'escriptor Manuel de Pedrolo.^[36]
  


• 
  29 de juny: Un vessament al Port de València omple de fueloil deu platges valencianes.^[37]
  


• 
  30 de juny: Comença la primera fase d'apagada analògica de televisió als Països Catalans.^[38]
  

Juliol

22 de juliol: La patronal PIMEC decideix unir-se amb Foment del Treball Nacional.^[39]

Agost

• 
  3 d'agost: Es produeix a Girona la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.^[40]
  


• 
  18 d'agost: Primer trasplantament de cara en terres catalanoparlants a l'Hospital La Fe de València.^[41]
  

La Comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009

Setembre

• 
  13 de setembre: Se celebra a la població d'Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya.^[42]
  

Novembre

Gent votant a Ripoll per la consulta sobre la independència de Catalunya el 13 de desembre del 2009.

• Dotze diaris publiquen l'editorial conjunta La dignitat de Catalunya.

Desembre

• 
  13 de desembre: Entra en funcionament a Santa Coloma de Gramenet el primer tram de la Línia 9 del metro de Barcelona, la primera línia de metro totalment automàtica de la xarxa i de la península Ibèrica.


• 
  18 de desembre: Pastoral catalana, obra de l'escriptor Julià de Jòdar, obté el 16è Premi Carlemany de novel·la.^[43]
  


• 
  21 de desembre:
  
  
  
  • 
    Contes de la lluna absent, obra de l'escriptora Monika Zgustová, obté el 12è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.^[44]
    
  
  
  • Se celebra la segona edició de la gala dels Premis Pompeu Fabra.^[45]
    
  
  
  
  


• 
  Sabadell, estiu: Es celebra la primera edició del festival musical Embassa't.

Resta del món

• Estrena de la pel·lícula espanyola Amanecer en Asia
  


• Estrena de la pel·lícula Alien Trespass, ciència-ficció còmica


• Estrena de la pel·lícula De père en flic
  


• 
  Disney's Friends for Change, iniciativa de Disney Channel contra el canvi climàtic


• Estrena del documental El esfuerzo y el ánimo
  

Gener

Explosió causada durant un bombardeig israelià a Gaza.

• 
  1 de gener:
  
  
  
  • 
    Àustria, Japó, Mèxic, Turquia i Uganda assumeixen el seient no permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides 2009.
  
  
  • La República Txeca pren el relleu de la presidència del Consell de la UE a França.^[46]
    
  
  
  • 
    Eslovàquia adopta l'euro com a moneda oficial.^[47]
    
  
  
  • 
    Noruega legalitza el matrimoni homosexual i Hongria reconeix les parelles de fet.
  
  
  • Almenys 64 persones moren en un incendi d'una discoteca durant el cap d'any a Bangkok.^[48]
    
  
  
  • 
    Irlanda inicia al seu país la retirada de bombetes elèctriques incandescents prevista a tota la UE.
  
  
  • La televisió pública de Turquia comença a emetre TRT Kurdî, el primer canal en llengua kurda.^[49]
    
  
  
  • 
    Vílnius, Lituània) i Linz, Àustria) són escollides Capital Europea de la Cultura.
  
  
  
  


• 
  3 de gener: Les forces armades d'Israel envaeixen la franja de Gaza.^[50]
  


• 
  5 de gener: Leon Panetta és escollit nou director de la CIA per Barack Obama.^[51]
  


• 
  8 de gener: Juan José Ibarretxe, primer lehendakari de la història citat a declarar com a acusat en un judici.^[52]
  


• 
  11 de gener: Naufraga un vaixell amb 260 passatgers a prop de l'illa de Sulawesi, Indonèsia.^[53]
  


• 
  12 de gener: S'implanta l'obligatorietat d'expedir amb antelació el Sistema Electrònic d'Autorització de Viatges per a aquells viatgers provinents de països del Programa de Renúncia de Visat que vulguin entrar als Estats Units.


• 
  17 de gener: Israel declara l'alto el foc unilateral contra la Franja de Gaza després de 22 dies de combat.^[54]
  


• 
  20 de gener: Inici del mandat de Barack Obama, 44è President dels Estats Units.^[55]
  


• 
  25 de gener: S'aprova per referèndum una nova Constitució a Bolívia amb el 61,43% dels vots.^[56]
  


• 
  26 de gener: Entrada al nou any xinès (4707: Any del Bou).^[57]
  

Febrer

• 
  1 de febrer: Jóhanna Sigurðardóttir esdevé Primera Ministra d'Islàndia, sent la primera cap de govern declarada obertament lesbiana.^[58]
  


• 
  7-13 de febrer: 181 persones moren en un gran incendi forestal a l'estat de Victòria, Austràlia).^[59]
  


• 
  8 de febrer:
  
  
  
  • El Tribunal Suprem espanyol il·legalitza els partits independentistes bascos Askatasuna i Democràcia 3 Milions.^[60]
    
  
  
  • 
    Suïssa aprova en referèndum la lliure circulació de ciutadans de Bulgària i Romania.^[61]
    
  
  
  
  


• 
  16 de febrer:
  
  
  
  • 
    Veneçuela aprova en referèndum la reelecció il·limitada del seu President.^[62]
    
  
  
  • Comença a Phnom Penh el judici a Kaing Guek Eav ('Duch'), antic líder dels khmers rojos.^[63]
    
  
  
  
  


• 
  22 de febrer: 81a edició dels Premis Oscar de cinema a Los Angeles, Estats Units).

Març

• 
  2 de març: Mor assassinat João Bernardo Vieira, cap d'Estat de Guinea Bissau.^[64]
  


• 
  4 de març: Omar al-Bashir, President de Sudan, és requerit pel TPI per ser jutjat per crims contra la humanitat al Darfur.^[65]
  


• 
  8 de març: L'IRA Autèntic mata dos militars britànics a la caserna de Massereene, a Antrim, Irlanda del Nord).^[66]
  


• 
  8 de març: L'IRA de Continuïtat mata a trets un policia del PSNI a Craigavon, Irlanda del Nord).^[67]
  


• 
  11 de març
  
  
  
  • 
    Winnenden, Alemanya) - Mor abatut per la policia un jove de disset anys després de matar a trets 13 companys d'escola i atropellar 2 vianants amb un cotxe.^[68]
    
  
  
  • 
    Samson i Geneva (Alabama): Un home armat mata a deu persones i dispara contra diversos edificis i després se suïcida.^[69]
    
  
  
  
  


• 
  15 de març: El socialista Mauricio Funes, FMLN) guanya les eleccions presidencials al Salvador amb el 51,3% dels vots.^[70]
  

Abril

• 
  1 d'abril: Albània i Croàcia s'uneixen a l'OTAN.^[71]
  


• 
  4 d'abril: Anders Fogh Rasmussen és escollit nou secretari general de l'OTAN.^[72]
  


• 
  6 d'abril: El terratrèmol de L'Aquila de magnitud 6,3 causa 294 morts i més de 1.000 ferits a L'Aquila, Itàlia).^[73]
  


• 
  7 d'abril: L'ex-President del Perú, Alberto Fujimori, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per ordenar assassinats i segrestos.^[74]
  


• 
  11 d'abril: L'estat d'emergència a Tailàndia per les protestes anti-governamentals provoca la cancel·lació de la cimera de l'ASEAN.^[75]
  


• 
  22 d'abril: El brot de grip per A(H1N1) de 2009 causa els primers contagis a Mèxic, alguns d'ells mortals.


• 
  23 d'abril : S'allibera la versió 9.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars del sistema operatiu GNU/Linux, també en català. El seu criptònim és Jaunty Jackalope.

Maig

• 
  3 de maig: El dretà Ricardo Martinelli (Canvi Democràtic) guanya les eleccions presidencials a Panamà amb el 60% dels vots.^[76]
  


• 
  17 de maig: Dalia Grybauskaitė esdevé, amb el 68% dels vots, la primera dona a la Presidència de Lituània.^[77]
  


• 
  18 de maig: L'exèrcit de Sri Lanka proclama la victòria sobre la guerrilla secessionista dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam.^[78]
  


• 
  22 de maig: El Banco Santander ven el Banco de Venezuela al govern veneçolà per 750 milions d'euros.^[79]
  


• 
  27 de maig: El Barça guanya la Lliga de Campions, a Roma, superant per 2 gols a 0 el Manchester United.^[80]
  

Juny

• 
  1 de juny: Moren els 228 passatgers del vol 447 d'Air France en estavellar-se a l'Oceà Atlàntic, durant la ruta Rio de Janeiro-París.^[81]
  


• 
  12 de juny: Mahmud Ahmadinejad torna a ser escollit President de l'Iran, entre protestes dels opositors per un suposat frau electoral.^[82]
  


• 
  21 de juny: Groenlàndia esdevé més autònom del Regne de Dinamarca, controlant de forma independent l'aplicació de lleis, els afers judicials i els recursos naturals. El groenlandès es converteix en l'única llengua oficial.^[83]
  


• 
  24 de juny: Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda ingressen a l'ALBA.^[84]
  


• 
  25 de juny: Mor Michael Jackson
  


• 
  26 de juny: Ricky Rubio és elegit pels Minnesota Timberwolves com el número 5 del Draft de l'NBA del 2009.^[85]
  


• 
  28 de juny: Un cop d'Estat expulsa el President d'Hondures, Manuel Zelaya, generant la condemna de l'ONU i l'OEA.^[86]
  


• 
  30 de juny: Moren 152 passatgers del vol 626 de Yemenia en estavellar-se a la costa de les Comores, durant la ruta Sanaà-Moroni.^[87]
  

Juliol

• 
  2 de juliol: El Senat d'Itàlia aprova que la immigració clandestina passi a considerar-se delicte.^[88]
  


• 
  5 de juliol: Més de 190 morts durant els disturbis d'Ürümqi, Xinjiang) entre població d'ètnia han i uigurs.^[89]
  


• 
  8 de juliol: Primera menció de Slender Man.^[90]
  


• 
  29 de juliol: Els comunistes tornen a guanyar les eleccions legislatives de Moldàvia però no poden revalidar la majoria de govern.^[91]
  

Agost 

• 
  15-23 d'agost: Celebració del XII Campionat del Món d'atletisme.^[92]
  


• 
  17 d'agost:
  
  
  
  • 
    Google activa el domini palestí Google.ps.^[93]
    
  
  
  • La Viquipèdia en anglès assoleix els 3.000.000 articles amb l'article Beate Eriksen.^[94]
    
  
  
  
  


• 
  19 d'agost: Una cadena d'atemptats a Bagdad causa 100 morts i 563 ferits.^[95]
  

Novembre

• 
  29 de novembre: Teodoro Obiang Nguema torna a sortir escollit President de Guinea Equatorial, allargant així els trenta anys en el càrrec.^[96]
  

Desembre

• Eleccions presidencials i parlamentàries a Xile.


• 
  16 de desembre: El Tribunal Suprem d'Espanya accepta per primera vegada a la història un recurs exclusivament en català.^[97]
  


• 
  19 de desembre: El FC Barcelona guanya el seu primer Campionat del Món de Clubs i esdevé el primer equip a guanyar alhora els sis títols d'una temporada.^[98]
  

• S'estrena la pel·lícula Madre amadísima.

Còmics i literatura

El 27 Saló del Còmic de Barcelona se celebrà del 29 de maig a l'1 de juny i atorgà el Gran Premi a Ana Miralles; Les serps cegues fon escollida millor obra i millor guió, Pere Mejan l'autor revelació, Amaníaco millor revista i Álvaro Pons rebé el guardó a la divulgació.

Música i ràdio

El Petit de Cal Eril, 2009

Categoria principal: Discs del 2009

Article principal: Discos en català publicats el 2009

Naixements

• data i lloc indeterminat: Kiana de Nixapur, estudiant iraniana, segrestada, violada i assassinada.

Les persones nascudes el 2009 faran 10 anys durant el 2019.

Defuncions

Gener

• 
  1 de gener, Barcelona, Barcelonès: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català.


• 
  23 de gener, Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.


• 
  27 de gener, Barcelona, Barcelonès: Pablo Porta Bussoms, advocat i esportista català, president de la Federació Espanyola de Futbol.


• 
  31 de gener, València, l'Horta: Joaquim Maldonado i Almenar, advocat i polític valencià.

Febrer

• 
  1 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Josep Lorente i Miralles, jugador i entrenador d'hoquei patins català.


• 
  5 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Julia García-Valdecasas Salgado, política catalana, militant del PP.


• 
  10 de febrer, Valls, Alt Camp: Pere Català i Roca, fotògraf, editor, escriptor i historiador català.


• 
  13 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, batlle de Sabadell.


• 
  13 de febrer, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Manuel Balasch i Recort, eclesiàstic i hel·lenista català.


• 
  17 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Biel Moll, actor, dramaturg i director de teatre mallorquí.


• 
  18 de febrer, Palma, Mallorca: Antoni Martorell i Miralles, sacerdot franciscà i músic mallorquí.


• 
  22 de febrer, València, l'Horta: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, escriptora valenciana.

Març

• 
  1 de març, Barcelona, Barcelonès: Pepe Rubianes, actor català d'origen gallec.


• 
  17 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Argemí i Fontanet, pediatre català.


• 
  24 de març, Barcelona, Barcelonès: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català.

Abril

• 
  2 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Rudy Ventura, trompetista català.


• 
  13 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Abel Paz, historiador, escriptor i anarcosindicalista espanyol.

Maig

• 
  1 de maig:
  
  
  
  • 
    Barcelona, Barcelonès: Mavi Dolç i Gastaldo, professora i activista cultural valenciana.
  
  
  • 
    Barcelona, Barcelonès: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.
  
  
  
  


• 
  18 de maig, Barcelona, Barcelonès: Anna Català i Dalmau, historiadora i editora catalana. ^{[cal citació]}
  

Juny

• 
  6 de juny, Palma, Mallorca: Jean Dausset, metge immunologista francès.


• 
  8 de juny, Barcelona, Barcelonès: Omar Bongo, polític gabonès, 2n President de Gabon.

Juliol

• 
  1 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor i periodista mallorquí.


• 
  3 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica catalana.


• 
  5 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Alfons Figueras i Fontanals, guionista i dibuixant de còmic català.

Agost

• 
  5 d'agost, Barcelona, Barcelonès: Jordi Sabater i Pi, primatòleg català.


• 
  11 d'agost, Sant Vicent del Raspeig, Alacantí: José Ramón García, polític valencià, militant del PP.


• 
  27 d'agost, Badalona, Barcelonès: Isidor Cònsul i Giribet, editor, crític literari i escriptor català.

Setembre

• 
  15 de setembre, Sant Feliu de Guíxols, Selva: José de Udaeta, ballarí i coreògraf català.


• 
  25 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Alícia de Larrocha i de la Calle, pianista catalana.


• 
  28 de setembre, València, l'Horta: Paco Bascuñán, dissenyador gràfic valencià.

Octubre

• 
  11 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Novembre

• 
  6 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Lluís Lloansí i Marill, compositor de sardanes català.


• 
  7 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Luis Rivas, fotògraf argentí.


• 
  17 de novembre, Barcelona, Barcelonès: Enric Masó i Vázquez, enginyer, empresari i polític català.


• 
  18 de novembre, Manresa, Bages: Jaume Melendres, dramaturg, traductor i professor català.


• 
  22 de novembre, Girona, Gironès: Feliu Matamala i Teixidor, llibreter i activista cultural català.

Desembre

• 
  4 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Jordi Solé i Tura, polític i advocat català.


• 
  17 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català.


• 
  20 de desembre, Alzira, Ribera Alta: Enric Solbes, pintor i il·lustrador valencià.


• 
  28 de desembre, València, l'Horta: Joan Monleon Novejarque, actor, cantant i presentador de ràdio i TV valencià.


• 
  29 de desembre, Barcelona, Barcelonès: Joan Oncina i Espí, tenor català.

Resta del món

Gener

• 
  1 de gener, Johannesburg, Sud-àfrica: Helen Suzman, política sud-africana, activista anti-apartheid.


• 
  2 de gener, Toyota, Japó: Ryuzo Hiraki, futbolista japonès.


• 
  3 de gener, Carolina Beach, EUA: Pat Hingle, actor estatunidenc.


• 
  15 de gener, París, França: Olivier Clément, teòleg ortodox francès.


• 
  16 de gener, Chadds Ford, EUA:Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.


• 
  27 de gener, Danvers, EUA: John Updike, escriptor estatunidenc.

Febrer

• 
  6 de febrer, Malibu, EUA: James Whitmore, actor estatunidenc.


• 
  9 de febrer, Udine, Itàlia: Eluana Englaro, dona italiana en coma.


• 
  22 de febrer, Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista esportiu italià.

Març

• 
  5 de març: Ljubljana, Eslovènia: Janez Gradišnik, escriptor i traductor eslovè.


• 
  9 de març, Lima, Perú: Guillermo Thorndike, periodista i escriptor peruà.


• 
  17 de març, Brasília, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.


• 
  18 de març, Ciutat de Nova York, EUA: Natasha Richardson, actriu anglesa.


• 
  20 de març:
  
  
  
  • 
    País Basc: Gorka Aguirre, polític basc, militant del PNB.^[99]
    
  
  
  • 
    París, França: Abdellatif Filali, polític marroquí, 13è Primer Ministre de Marroc.^[100]
    
  
  
  
  


• 
  29 de març, Los Angeles, EUA: Maurice Jarre, compositor de cinema francès.


• 
  31 de març: Buenos Aires, Argentina: Raúl Alfonsín, polític argentí, 49è President de l'Argentina.

Abril

• 
  1 d'abril, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Marcos Moshinsky, físic mexicà.


• 
  7 d'abril, Múrcia, Espanya: Mari Trini, cantant espanyola.


• 
  11 d'abril, Xixón, Espanya: Corín Tellado, escriptora espanyola.


• 
  14 d'abril, París, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès. Premi Goncourt 1948
  


• 
  16 d'abril, Santa Cruz de la Sierra, Bolívia: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, publicista i militar bolivià.


• 
  19 d'abril, Shepperton, Anglaterra: James Graham Ballard, escriptor anglès.

Maig 

• 
  2 de maig, Rio de Janeiro, Brasil: Augusto Boal, personalitat de teatre brasiler i Premi Nobel de la Pau el 2008


• 
  12 de maig, Madrid, Espanya: Antonio Vega i Tallés, cantant i guitarrista espanyol, líder de Nacha Pop
  


• 
  15 de maig, Hong Kong, Xina: Hugh van Es, periodista gràfic neerlandès.^[101]
  


• 
  15 de maig, Còrdova, Espanya: Carlos Castilla del Pino, psiquiatre espanyol.


• 
  17 de maig, Montevideo, Uruguai: Mario Benedetti, escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45


• 
  18 de maig, Mullaitivu, Sri Lanka: Velupillai Prabhakaran, guerriller tàmil, militant dels Tigres Tàmils


• 
  19 de maig, Seattle, EUA: Robert Francis Furchgott, científic estatunidenc Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1998


• 
  20 de maig, Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista en llengua francesa occità.


• 
  23 de maig, Yangsan, Corea del Sud: Roh Moo-hyun, polític coreà, 16è President de Corea del Sud.^[102]
  


• 
  25 de maig, Nairobi, Kenya: Tajudeen Abdul-Raheem, polític nigerià.


• 
  27 de maig, Rotterdam, Països Baixos: Clive Granger, economista gal·lès.


• 
  30 de maig:
  
  
  
  • 
    Torres Vedras, Portugal: Luís de Almeida Cabral, primer President de Guinea-Bissau.^[103]
    
  
  
  • 
    Rehobot, Israel: Ephraim Katzir, quart President d'Israel.
  
  
  • 
    Khartum, Sudan: Gaafar al-Nimeiry, President del Sudan.
  
  
  
  


• 
  31 de maig, Ashurst, Anglaterra: Millvina Dean, darrera supervivent del RMS Titanic.

Juny

• 
  4 de juny, Bangkok, Tailàndia: David Carradine, actor de cinema estatunidenc.


• 
  16 de juny: Peter Arundell, pilot de cotxes anglès.


• 
  17 de juny, Colònia, Alemanya: Ralf Dahrendorf, sociòleg, politòleg, filòsof i polític alemany.


• 
  19 de juny, Anantapur, Índia: Vicente Ferrer i Moncho, jesuïta i missioner català.


• 
  22 de juny, Beersel, Flandes: Karel Van Miert, polític flamenc, militant del SP.A.


• 
  24 de juny, Florència, Itàlia: Robèrt Lafont, escriptor, lingüista, historiador i activista cultural i polític occità.


• 
  25 de juny, Santa Monica, EUA: Farrah Fawcett, actriu estatunidenca.


• 
  25 de juny, Los Angeles, EUA: Michael Jackson, músic, cantant i ballarí estatunidenc.


• 
  30 de juny, Wuppertal, Alemanya: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.

Juliol

• 
  6 de juliol, Washington DC, EUA: Robert McNamara, empresari i polític estatunidenc.


• 
  18 de juliol, Broad Peak: Cristina Castagna, alpinista coneguda per ser la primera italiana a coronar el Makalu.


• 
  19 de juliol, Ciutat de Nova York, EUA: Frank McCourt, escriptor irlandès-estatunidenc.


• 
  31 de juliol:
  
  
  
  • 
    comtat de Durham, Anglaterra: Bobby Robson, jugador i entrenador de futbol anglès.
  
  
  • 
    Madrid, Espanya: Mary Carrillo, actriu de teatre i cinema espanyola.
  
  
  
  

Agost

• 
  1 d'agost, Makati, Filipines: Corazón Aquino, política filipina, 11a Presidenta de Filipines.


• 
  6 d'agost:
  
  
  
  • 
    Madrid, Espanya: Lola Lemos, actriu espanyola.
  
  
  • 
    Santiago de Compostel·la, Galícia: Antonia Ferrín Moreiras, matemàtica, professora i astrònoma gallega.
  
  
  
  


• 
  8 d'agost, Florència, Itàlia: Daniel Jarque i González, futbolista català.


• 
  10 d'agost, Montauk, EUA: Andy Kessler, patinador estatunidenc.


• 
  13 d'agost, White Plains, EUA: Les Paul, guitarrista estatunidenc.


• 
  18 d'agost, Seül, Corea del Sud: Kim Dae-jung, polític sud-coreà, 15è President de Corea del Sud.


• 
  24 d'agost, Innsbruck, Àustria: Toni Sailer, esquiador austríac.


• 
  25 d'agost, Hyannis, EUA: Edward Kennedy, polític estatunidenc.


• 
  27 d'agost:
  
  
  
  • 
    Madrid, Espanya: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, jurista i advocat espanyol.
  
  
  • 
    Moscou, Rússia: Serguei Mikhalkov, poeta i dramaturg rus.
  
  
  
  

Setembre

• 
  6 de setembre, Madrid, Espanya: Julio de Benito, periodista espanyol.


• 
  7 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Mike Bongiorno, presentador de TV italo-estatunidenc.


• 
  8 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Aage Niels Bohr, físic danès.


• 
  11 de setembre:
  
  
  
  • 
    L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
  
  
  • 
    Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmics japonès.
  
  
  
  


• 
  12 de setembre
  
  
  
  • 
    Dallas, EUA: Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc.
  
  
  • 
    Los Angeles, EUA: Jack Kramer, tennista estatunidenc.
  
  
  
  


• 
  14 de setembre, Los Angeles, EUA: Patrick Swayze, actor i ballarí estatunidenc.


• 
  16 de setembre, Danbury, EUA: Mary Travers, cantant estatunidenca.


• 
  17 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Leon Kirchner, compositor estatunidenc.


• 
  24 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Ertuğrul Osman V, cap de la Casa imperial de la Dinastia Otomana.


• 
  28 de setembre, Ciutat de Panamà: Guillermo Endara, polític i advocat panameny, President de Panamà.

Octubre

• 
  10 d'octubre, Madrid, Espanya: Luis Aguilé, cantant argentí.


• 
  13 d'octubre, Springfield, EUA: Al Martino, actor i cantant estatunidenc.


• 
  16 d'octubre, Madrid, Espanya: Andrés Montes, periodista esportiu espanyol.


• 
  26 d'octubre, Madrid, Espanya: Sabino Fernández Campo, militar espanyol.


• 
  30 d'octubre, París, França: Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès.

Novembre

• 
  2 de novembre, Madrid, Espanya: José Luis López Vázquez, actor espanyol.


• 
  3 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol.


• 
  8 de novembre, Moscou, Rússia: Vitaly Ginzburg, astrofísic rus.


• 
  10 de novembre, Neustadt am Rübenberge, Alemanya: Robert Enke, futbolista alemany.


• 
  15 de novembre, Belgrad, Sèrbia: Patriarca Pavle, clergue serbi, cap de l'Església Ortodoxa Sèrbia.


• 
  16 de novembre, Moscou, Rússia: Ivan Khutorskoi, activista antifeixista rus.


• 
  18 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Jeanne-Claude Denat de Guillebon, artista francesa.

Desembre

• 
  1 de desembre, Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, cantant i actor neerlandès.


• 
  4 de desembre, Houston, EUA: Eddie Fatu, lluitador professional samoà.


• 
  13 de desembre, Belmont, EUA: Paul Samuelson, economista estatunidenc.


• 
  16 de desembre, Odintsovo, Rússia: Iegor Gaidar, economista i polític rus, 17è Primer Ministre de Rússia.


• 
  24 de desembre, Caracas, Veneçuela: Rafael Caldera, advocat i polític veneçolà, 54è i 60è President de Veneçuela.

2009 en la ficció

La novel·la Flashforward (1999), ambientada enguany, predigué el descobriment del bosó de Higgs pel Gran Col·lisionador d'Hadrons i l'ocurrència del papa Benet XVI.

L'argument principal de l'anime Macross (1982) també té lloc l'any 2009.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2009