Gai Peteli Libó Visol II
































Infotaula de personaGai Peteli Libó Visol II
Biografia
Naixement
segle IV aC
Roma


  Senador romà 


valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 


346 aC – 346 aC
Juntament amb: Marc Valeri Corv

  Dictador romà 



Activitat
Ocupació
Polític i militar
Període
Q2839628 Tradueix
Família
Pare
Gai Peteli Libó Visol I
Modifica les dades a Wikidata

Gai Peteli Libó Visol (llatí: Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) fou un magistrat romà. Destacà en l'antiga legislació republicana per dues importants lleis que va proposar. Fou tribú de la plebs el 358 aC quan va proposar la primera d'aquestes lleis per lluitar contra el suborn, la lex Poetelia de ambitu.


El 346 aC fou cònsol juntament amb Marc Valeri Corv i en el seu any es van celebrar per segona vegada els anomenats ludi Saeculares. Segons Figi fou cònsol per segona vegada el 333 aC, però no hi ha prou dades per afirmar-ho. Si que se sap sense dubte que fou cònsol altre cop el 326 aC junt amb Luci Papiri Cursor Mugil·là, i dictador tretze anys després, el 313 aC, quan va obtenir algunes victòries sobre els samnites encara que alguns autors atribueixen aquestes victòries al cònsol Gai Juni Bubulc Brut.


Va proposar la llei Petèlia que va abolir l'empresonament per deutes en el cas dels nexi, llei a la que Livi assigna l'any 326 aC, però que alguns historiadors consideren més probable la data del 313 aC basant-se en uns comentaris de Marc Terenci Varró.











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more