Gai Peteli Libó Visol II
Multi tool use
Gai Peteli Libó Visol (llatí: Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) fou un magistrat romà. Destacà en l'antiga legislació republicana per dues importants lleis que va proposar. Fou tribú de la plebs el 358 aC quan va proposar la primera d'aquestes lleis per lluitar contra el suborn, la lex Poetelia de ambitu.
El 346 aC fou cònsol juntament amb Marc Valeri Corv i en el seu any es van celebrar per segona vegada els anomenats ludi Saeculares. Segons Figi fou cònsol per segona vegada el 333 aC, però no hi ha prou dades per afirmar-ho. Si que se sap sense dubte que fou cònsol altre cop el 326 aC junt amb Luci Papiri Cursor Mugil·là, i dictador tretze anys després, el 313 aC, quan va obtenir algunes victòries sobre els samnites encara que alguns autors atribueixen aquestes victòries al cònsol Gai Juni Bubulc Brut.
Va proposar la llei Petèlia que va abolir l'empresonament per deutes en el cas dels nexi, llei a la que Livi assigna l'any 326 aC, però que alguns historiadors consideren més probable la data del 313 aC basant-se en uns comentaris de Marc Terenci Varró.
Cònsols romans
|
|---|
Plantilla:Country data 350: Marcus Popillius Laenas III – Lucius Cornelius Scipio
· Plantilla:Country data 349: Lucius Furius Camillus – Appius Claudius Crassus Sabinus
· Plantilla:Country data 348: Marcus Valerius Corvus – Marcus Popillius Laenas IV
· Plantilla:Country data 347: Caius Plautius Vennox (o Venno) Hypsaeo – Titus Manlius Imperiosus Torquatus I
· Plantilla:Country data 346: Marcus Valerius Corvus II – Caius Poetelius Libo Visolus I
· Plantilla:Country data 345: Marcus Fabius Dorsuo – Servius Sulpicius Camerinus Rufus
· Plantilla:Country data 344: Caius Marcius Rutilus III – Titus Manlius Imperiosus Torquatus II
· Plantilla:Country data 343: Marcus Valerius Corvus III – Aulus Cornelius Cossus Arvina I
· Plantilla:Country data 342: Quintus Servilius Ahala – Caius Marcius Rutilus IV
· Plantilla:Country data 341: Caius Plautius Venox (Venno) II – Lucius Aemilius Mamercinus Privernas
· Plantilla:Country data 340: Titus Manlius Imperiosus Torquatus III – Publius Decius Mus
· Plantilla:Country data 339: Tiberius Aemilius Mamercinus – Quintus Publilius Philo I
· Plantilla:Country data 338: Lucius Furius Camillus – Caius Maenius
· Plantilla:Country data 337: Caius Sulpicius Longus I – Publius Aelius Paetus
· Plantilla:Country data 336: Lucius Papirius Crassus I – Caeso Duilius
· Plantilla:Country data 335: Marcus Atilius Regulus Calenus – Marcus Valerius Corvus IV
· Plantilla:Country data 334: Spurius Postumius Albinus Caudinus I – Titus Veturius Calvinus I
· Plantilla:Country data 333: Publius Cornelius Rufinus, dictador.
· Plantilla:Country data 332: Gnaeus Domitius Calvinus – Aulus Cornelius Cossus Arvina II
· Plantilla:Country data 331: Caius Valerius Potitus (Flacus) – Marcus Claudius Marcellus
· Plantilla:Country data 330: Lucius Papirius Crassus II – Lucius Plautius Venno
· Plantilla:Country data 329: Lucius Aemilius Mamercinus Privernas II – Caius Plautius Decianus
· Plantilla:Country data 328: Publius Plautius Proculus – Publius Cornelius Scipio Barbatus
· Plantilla:Country data 327: Lucius Cornelius Lentulus – Quintus Publilius Philo II
· Plantilla:Country data 326: Caius Poetelius Libo Visolus II – Lucius Papirius Mugillanus o Lucius Papirius Cursor Mugillanus
· Plantilla:Country data 325: Lucius Furius Camillus II – Decimus Iunius Brutus Scaeva
· Plantilla:Country data 324: Lucius Papirius Cursor, dictador
· Plantilla:Country data 323: Caius Sulpicius Longus II – Quintus Aulius Cerretanus I
· Plantilla:Country data 322: Quintus Fabius Maximus Rullianus – Lucius Fulvius Curius
|
Dictadors romans
(Mestres de la cavalleria)
|
|---|
Plantilla:Country data 321: Quintus Fabius Ambustus (m. c.: Publius Aelius Paetus)
Plantilla:Country data 321: Marcus Aemilius Barbula Papus (m. c.: Lucius Valerius Flaccus)
Plantilla:Country data 320: Lucius Cornelius Lentulus (m. c.: Lucius Papirius Cursor II)
Plantilla:Country data 316: Lucius Aemilius Mamercinus Privernas II (m. c.: Lucius Fulvius Curius)
Plantilla:Country data 315: Quintus Fabius Maximus Rullianus I (m. c.: Quintus Aulius Cerretanus; sufecte: Caeso Fabius Ambustus)
Plantilla:Country data 314: Caius Maenius II (m. c.: Marcus Folius Flaccinator I)
Plantilla:Country data 313: Caius Poetelius Libo Visolus (m. c.: Marcus Folius Flaccinator II)
Plantilla:Country data 312: Caius Sulpicius Longus o Caius Iunius Bubulcus Brutus I (m. c.: Caius Iunius Bubulcus Brutus ?)
Plantilla:Country data 309: Lucius Papirius Cursor III (m. c.: Caius Iunius Bubulcus Brutus)
Plantilla:Country data 306: Publius Cornelius Scipio Barbatus (m. c.: Publius Decius Mus)
Plantilla:Country data 302: Caius Iunius Bubulcus Brutus II (m. c.: Marcus Titinius)
Plantilla:Country data 301: Marcus Valerius Corvus II (m. c.: Marcus Aemilius Paullus)
Plantilla:Country data 292: Appius Claudius Caecus I (m. c.: (?)) |
bzdBe zYAxu5aeyrfIW EC,mKZf9l52Z9x GzY0XJHEeZ32oHn,o9lZSVuvTt0tyD,5q XQC
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
