Rada Central d'Ucraïna
Multi tool use
Coord.: 50° 26′ 41″ N, 30° 30′ 49″ E / 50.44475°N,30.5135°E / 50.44475; 30.5135
Rada Central d'Ucraïna
|
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
parlament
|
| Història |
|---|
| Fundació |
1917 |
| Dissolució |
1918 |
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central 
|
- República Popular d'Ucraïna
- 50° 26′ 41″ N, 30° 30′ 49″ E / 50.44475°N,30.5135°E / 50.44475; 30.5135
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
La Rada central o Tsentralna Rada (en ucraïnès: Центральна Рада, Tsentral’na rada) és un cos representatiu constituït en 1917 a Kíev per governar la República Popular d'Ucraïna, que portà en principi una política autònoma respecte a Rússia abans d'esdevenir un estat completament independent. Aquest resultat fou la conseqüència d'un procés progressiu, partint d'una representació exclusiva dels ucraïnesos per incorporar les altres ètnies i grups nacionals d'Ucraïna, amb el vot de quatre declaracions successives, que convertiren d'entrada a Ucraïna en una entitat autònoma al si d'una Rússia federal i democràtica i acabaren amb l'afirmació de la sobirania i la completa independència nacional de la República nacional d'Ucraïna.
Durant la seva breu existència, de 1917 al 29 d'abril de 1918, la Rada Central, que va ser dirigida per l'historiador ucraïnès Mikhailo Hruixevski, fou la institució fonamental que governà la República Popular d'Ucraïna.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rada Central d'Ucraïna
|
oOGh,HhpoiN,x6uTq,C a
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
