Publi Deci Mus I
Multi tool use
Publi Deci Mus (llatí: Publius Decius Mus) fou un magistrat romà.
Apareix esmentat el 352 aC quan fou nomenat quinquevir mensarius amb l’encàrrec de liquidar els deutes dels ciutadans. El 343 aC fou tribú militar sota Marc Valeri Corv a la guerra contra els samnites i es va portar com un heroi quan l’exèrcit romà va quedar rodejat pels enemics en una vall; Mus, amb 600 homes es va presentar voluntari per conquerir una posició estratègica a un lloc alt; la va ocupar i es va mantenir contra els furiosos atacs samnites; a la nit va sortir de la posició, es va reunir amb el cònsol i van atacar per sorpresa el campament samnita. Els romans van obtenir una brillant victòria i van capturar el campament samnita. Va rebre en recompensa una corona d’or.
El 340 aC fou cònsol amb Tit Manli Imperiós Torquat i van dirigir conjuntament la gran guerra llatina. Estaven acampats enfront de l’enemic prop de Càpua quan en una visió els déus van demanar el sacrifici d’un dels dos cònsols; es va convenir que seria el primer que arribes al riu; la batalla decisiva es va lliurar al peu del Vesuvi; Mus va convocar al Pontífex Màxim i va anunciar el seu sacrifici i va morir a la lluita. Aquest relat sembla ser molt llegendari i Zonares en dona una versió diferent (diu que va morir a mans d’un soldat romà i després consagrat com a víctima).[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Publi Deci Mus I 
|
↑ Smith, William. «Mus. 1. P. Decius Mus». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
Cònsols romans
|
|---|
Plantilla:Country data 354: Marcus Fabius Ambustus III – Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus I
· Plantilla:Country data 353: Caius Sulpicius Peticus IV – Marcus Valerius Publicola II
· Plantilla:Country data 352: Publius Valerius Publicola – Caius Marcius Rutilus II
· Plantilla:Country data 351: Caius Sulpicius Peticus V – Titus Quinctius Poenus Capitolinus Crispinus II
· Plantilla:Country data 350: Marcus Popillius Laenas III – Lucius Cornelius Scipio
· Plantilla:Country data 349: Lucius Furius Camillus – Appius Claudius Crassus Sabinus
· Plantilla:Country data 348: Marcus Valerius Corvus – Marcus Popillius Laenas IV
· Plantilla:Country data 347: Caius Plautius Vennox (o Venno) Hypsaeo – Titus Manlius Imperiosus Torquatus I
· Plantilla:Country data 346: Marcus Valerius Corvus II – Caius Poetelius Libo Visolus I
· Plantilla:Country data 345: Marcus Fabius Dorsuo – Servius Sulpicius Camerinus Rufus
· Plantilla:Country data 344: Caius Marcius Rutilus III – Titus Manlius Imperiosus Torquatus II
· Plantilla:Country data 343: Marcus Valerius Corvus III – Aulus Cornelius Cossus Arvina I
· Plantilla:Country data 342: Quintus Servilius Ahala – Caius Marcius Rutilus IV
· Plantilla:Country data 341: Caius Plautius Venox (Venno) II – Lucius Aemilius Mamercinus Privernas
· Plantilla:Country data 340: Titus Manlius Imperiosus Torquatus III – Publius Decius Mus
· Plantilla:Country data 339: Tiberius Aemilius Mamercinus – Quintus Publilius Philo I
· Plantilla:Country data 338: Lucius Furius Camillus – Caius Maenius
· Plantilla:Country data 337: Caius Sulpicius Longus I – Publius Aelius Paetus
· Plantilla:Country data 336: Lucius Papirius Crassus I – Caeso Duilius
· Plantilla:Country data 335: Marcus Atilius Regulus Calenus – Marcus Valerius Corvus IV
· Plantilla:Country data 334: Spurius Postumius Albinus Caudinus I – Titus Veturius Calvinus I
· Plantilla:Country data 333: Publius Cornelius Rufinus, dictador.
· Plantilla:Country data 332: Gnaeus Domitius Calvinus – Aulus Cornelius Cossus Arvina II
· Plantilla:Country data 331: Caius Valerius Potitus (Flacus) – Marcus Claudius Marcellus
· Plantilla:Country data 330: Lucius Papirius Crassus II – Lucius Plautius Venno
· Plantilla:Country data 329: Lucius Aemilius Mamercinus Privernas II – Caius Plautius Decianus
· Plantilla:Country data 328: Publius Plautius Proculus – Publius Cornelius Scipio Barbatus
· Plantilla:Country data 327: Lucius Cornelius Lentulus – Quintus Publilius Philo II
· Plantilla:Country data 326: Caius Poetelius Libo Visolus II – Lucius Papirius Mugillanus o Lucius Papirius Cursor Mugillanus
|
g sX5tPoWg4u8,MRD5,ZLcQyeHkIJzBc1qGQfXcAUTM7G E gBj4MuD38yPt Aau03WQemi,46XzgsU6,Nr2pCLTs
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
