Quint Auli Cerretà
Multi tool use
Quint Auli Cerretà (llatí: Quintus Aulius Cerretanus, esmentat també per Tit Livi com Quintus Aulus Cerretanus; el cognom Cerretanus apareix també com a Corretanus) fou cònsol de Roma el 323 aC i el 319 aC.
El 323 aC els cònsols Gai Sulpici Llong (cònsol per segona vegada) i Quint Auli Cerretà es van haver d’enfrontar als apulis. Es van enviar exèrcits tant contra els samnites com contra els apulis, el primer sota el comandament de Sulpici, i el segon de Cerretà. Samni i la Pulla foren recorreguts pels romans però no es va produir cap enfrontament amb els samnites o apulis.
El 319 aC els romans continuaren la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat i van donar ostatges al cònsol Quint Auli Cerretà.
El 315 aC fou magister equitum del dictador Quint Fabi Màxim Rul·lià i va lliurar batalla contra els samnites sense consultar al dictador, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp; fou mort en la batalla després de matar al general dels samnites.
El germà d’Aulius va venjar la seva mort. El cos d’Aulius va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp.
Cònsols romans
|
|---|
Plantilla:Country data 335: Marcus Atilius Regulus Calenus – Marcus Valerius Corvus IV
· Plantilla:Country data 334: Spurius Postumius Albinus Caudinus I – Titus Veturius Calvinus I
· Plantilla:Country data 333: Publius Cornelius Rufinus, dictador.
· Plantilla:Country data 332: Gnaeus Domitius Calvinus – Aulus Cornelius Cossus Arvina II
· Plantilla:Country data 331: Caius Valerius Potitus (Flacus) – Marcus Claudius Marcellus
· Plantilla:Country data 330: Lucius Papirius Crassus II – Lucius Plautius Venno
· Plantilla:Country data 329: Lucius Aemilius Mamercinus Privernas II – Caius Plautius Decianus
· Plantilla:Country data 328: Publius Plautius Proculus – Publius Cornelius Scipio Barbatus
· Plantilla:Country data 327: Lucius Cornelius Lentulus – Quintus Publilius Philo II
· Plantilla:Country data 326: Caius Poetelius Libo Visolus II – Lucius Papirius Mugillanus o Lucius Papirius Cursor Mugillanus
· Plantilla:Country data 325: Lucius Furius Camillus II – Decimus Iunius Brutus Scaeva
· Plantilla:Country data 324: Lucius Papirius Cursor, dictador
· Plantilla:Country data 323: Caius Sulpicius Longus II – Quintus Aulius Cerretanus I
· Plantilla:Country data 322: Quintus Fabius Maximus Rullianus – Lucius Fulvius Curius
· Plantilla:Country data 321: Titus Veturius Calvinus II – Spurius Postumius Albinus Caudinus II
· Plantilla:Country data 320: Lucius Papirius Cursor II – Quintus Publilius Philo III
· Plantilla:Country data 319: Lucius Papirius Cursor III – Quintus Aulius Cerretanus II
· Plantilla:Country data 318: Lucius Plautius Venox (Venno) – Marcus Foslius Flaccinator
· Plantilla:Country data 317: Quintus Aemilius Barbula – Caius Iunius Bubulcus Brutus I
· Plantilla:Country data 316: Spurius Nautius Rutilus – Marcus Popillius Laenas
· Plantilla:Country data 315: Lucius Papirius Cursor IV – Quintus Publilius Philo IV
· Plantilla:Country data 314: Marcus Poetelius Libo Visolus – Caius Sulpicius Longus III
· Plantilla:Country data 313: Lucius Papirius Cursor V – Caius Iunius Bubulcus Brutus II
· Plantilla:Country data 312: Marcus Valerius Maximus Corrinus – Publius Decius Mus I
· Plantilla:Country data 311: Caius Iunius Bubulcus Brutus III – Quintus Aemilius Barbula II
· Plantilla:Country data 310: Quintus Fabius Maximus Rullianus II – Caius Marcius Rutilus Censorinus
· Plantilla:Country data 309: Lucius Papirius Cursor, dictador
· Plantilla:Country data 308: Publius Decius Mus II – Quintus Fabius Maximus Rullianus III
· Plantilla:Country data 307: Appius Claudius Caecus – Lucius Volumnius Flamma Violens I
|
Dictadors romans
(Mestres de la cavalleria)
|
|---|
Plantilla:Country data 324: Lucius Papirius Cursor I (m. c.: Quintus Fabius Maximus Rullianus o Lucius Papirius Crassus)
Plantilla:Country data 322: Aulus Cornelius Cossus Arvina (m. c.: Marcus Fabius Ambustus)
Plantilla:Country data 321: Quintus Fabius Ambustus (m. c.: Publius Aelius Paetus)
Plantilla:Country data 321: Marcus Aemilius Barbula Papus (m. c.: Lucius Valerius Flaccus)
Plantilla:Country data 320: Lucius Cornelius Lentulus (m. c.: Lucius Papirius Cursor II)
Plantilla:Country data 316: Lucius Aemilius Mamercinus Privernas II (m. c.: Lucius Fulvius Curius)
Plantilla:Country data 315: Quintus Fabius Maximus Rullianus I (m. c.: Quintus Aulius Cerretanus; sufecte: Caeso Fabius Ambustus)
Plantilla:Country data 314: Caius Maenius II (m. c.: Marcus Folius Flaccinator I)
Plantilla:Country data 313: Caius Poetelius Libo Visolus (m. c.: Marcus Folius Flaccinator II)
Plantilla:Country data 312: Caius Sulpicius Longus o Caius Iunius Bubulcus Brutus I (m. c.: Caius Iunius Bubulcus Brutus ?)
Plantilla:Country data 309: Lucius Papirius Cursor III (m. c.: Caius Iunius Bubulcus Brutus)
Plantilla:Country data 306: Publius Cornelius Scipio Barbatus (m. c.: Publius Decius Mus)
Plantilla:Country data 302: Caius Iunius Bubulcus Brutus II (m. c.: Marcus Titinius) |
Ek03VbL6HGWgV6wVrTgJ0F5E,lk3FWC6Q6,re9
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
