Espuri Carvili Màxim

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Espuri Carvili Màxim (Spurius Carvilius C. F. C. N. Maximus) fou un magistrat romà.
Apareix com edil curul el 299 aC i com a cònsol el 293 aC junt amb Luci Papiri Cursor. Durant el seu període va obtenir diverses victòries sobre el samnites a Campània: va conquerir Amitermum, va assaltar Cominium que va conquerir igualment, i va atacar Palumbinum i Herculaneum, a las que va entrar encara que després de ser derrotat a la vora de la darrera ciutat; llavors va anar a Etrúria on els faliscs havien reprès la guerra i va conquerir Troilium i altres cinc fortaleses, i finalment va concedir la pau als faliscs a canvi d'una important quantitat de diners. Va rebre els honors del triomf a la seva tornada; el botí obtingut el va distribuir entre els soldats el que el va fer molt popular, ja que Papiri Cursor no ho va fer; després de la distribució encara va poder ingressar una gran quantitat al tresor públic i erigir un temple a la deessa Fortuna; amb el bronze de les armadures capturades als samnites va fer una colossal estàtua de Júpiter al Capitoli, i amb el bronzo sobrant va fer una estàtua petita seva.
A l'any següent, 292 aC, fou llegat del cònsol Dècim Juni Brut.
El 272 aC fou cònsol per segona vegada, altre cop amb Papiri Cursor. Altre cop va combatre als samnites, i també a lucans, brucis i tarentins; i altre cop va obtenir els honors del triomf.
e1oArDZd0DnAXH 41gEUhuuVif68MTUCU,E,0,FT,vhRCbdNS4y
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...