Luci Volumni Flamma Violent
Multi tool use
Luci Volumni Flamma que portava l'agnomen de Violent (llatí: Lucius Volumnius Flamma Violens) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Volúmnia.
Va ser cònsol per primera vegada l'any 307 aC amb Appi Claudi Cec. Enviat amb l’exèrcit contra els sallentins, un poble de la Pulla, va ocupar diverses ciutats per assalt i es va fer molt popular entre els soldats per la seva liberal distribució del botí. Però els Fasti no el mencionen, i podria no ser cert aquest consolat.
L'any 296 aC va ser cònsol, ara sense cap dubte, per segona vegada també junt amb Appi Claudi Cec i va ser enviat a la frontera amb el Samni, en un moment crític de la Tercera Guerra Samnita, però quan un exèrcit samnita es va presentar a Etrúria va ser enviat a aquesta zona per ajudar al seu col·lega. Appi Claudi es va molestar en un primer moment, però finalment va acceptar a Flamma. No hi va haver harmonia entre ells i una vegada els dos exèrcits units van rebutjar als etruscs i samnites, Flamma va retornar a marxes forçades a Campània on els samnites havien saquejat la plana de Falèrnia, els va sorprendre a la vora del Liris quan retornaven amb els captius i el botí, i els va causar baixes i pèrdues. Per la importància de la victòria es va ordenar a Roma que es fessin accions de gràcies en nom del cònsol.
Flamma va presidir els següents comicis per l’elecció de cònsols i segons la seva recomanació, el poble va escollir Quint Fabi Màxim Rul·lià per l'any següent. Flamma va conservar el seu comandament com a procònsol pel mateix període amb l’acord del senat i els comicis, i l'any 295 aC amb les legions II i IV va envair Samni. És possible que altre cop hagués d’anar a Etrúria i prengués part a la batalla de Santium.
Es va casar amb Virgínia filla d’Aule Virgini.[1]
Referències
↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 168.
Cònsols romans
|
|---|
Plantilla:Country data 315: Lucius Papirius Cursor IV – Quintus Publilius Philo IV
· Plantilla:Country data 314: Marcus Poetelius Libo Visolus – Caius Sulpicius Longus III
· Plantilla:Country data 313: Lucius Papirius Cursor V – Caius Iunius Bubulcus Brutus II
· Plantilla:Country data 312: Marcus Valerius Maximus Corrinus – Publius Decius Mus I
· Plantilla:Country data 311: Caius Iunius Bubulcus Brutus III – Quintus Aemilius Barbula II
· Plantilla:Country data 310: Quintus Fabius Maximus Rullianus II – Caius Marcius Rutilus Censorinus
· Plantilla:Country data 309: Lucius Papirius Cursor, dictador
· Plantilla:Country data 308: Publius Decius Mus II – Quintus Fabius Maximus Rullianus III
· Plantilla:Country data 307: Appius Claudius Caecus – Lucius Volumnius Flamma Violens I
· Plantilla:Country data 306: Quintus Marcius Tremulus – Publius Cornelius Arvina
· Plantilla:Country data 305: Lucius Postumius Megellus I – Tiberius Minucius Augurinus; cònsol sufecte: Marcus Fulvius Curius Paetinus
· Plantilla:Country data 304: Publius Sempronius Sophus – Publius Sulpicius Saverrio
· Plantilla:Country data 303: Servius Cornelius Lentulus – Lucius Genucius Aventinensis
· Plantilla:Country data 302: Marcus Livius Denter – Marcus Aemilius Paullus
· Plantilla:Country data 301: Marcus Valerius Maximus Rullianus, dictador
· Plantilla:Country data 300: Marcus Valerius Corvus V – Quintus Appuleius Pansa
· Plantilla:Country data 299: Marcus Fulvius Cn.f. Paetinus – Titus Manlius Torquatus; cònsols sufectes: Marcus Valerius Corvus VI
· Plantilla:Country data 298: Lucius Cornelius Scipio Barbatus – Gnaeus Fulvius Maximus Centumalus
· Plantilla:Country data 297: Quintus Fabius Maximus Rullianus IV – Publius Decius Mus III
· Plantilla:Country data 296: Appius Claudius Caecus II – Lucius Volumnius Flamma Violens II
· Plantilla:Country data 295: Quintus Fabius Maximus Rullianus V – Publius Decius Mus IV
· Plantilla:Country data 294: Lucius Postumius Megellus II – Marcus Atilius Regulus
· Plantilla:Country data 293: Lucius Papirius Cursor – Spurius Carvilius Maximus
· Plantilla:Country data 292: Quintus Fabius Maximus Gurges I – Decimus Iunius Brutus Scaeva
· Plantilla:Country data 291: Lucius Postumius Megellus III – Caius Iunius Bubulcus Brutus
· Plantilla:Country data 290: Manius Curius Dentatus I – Publius Cornelius Rufinus I
· Plantilla:Country data 289: Marcus Valerius Maximus Corvinus II – Quintus Caedicius Noctua
· Plantilla:Country data 288: Quintus Marcius Tremulus II – Publius Cornelius Arvina II
· Plantilla:Country data 287: Marcus Claudius Marcellus – Caius Nautius Rutilus
|
9I2Ogg
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
