Setanta deixebles
Icona amb els Setanta Deixebles | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Durant el segle I Palestina |
Mort | segle I dC ↔ segle II (Gregorià) |
Enaltiment | |
Celebració | Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 4 de gener (Sinaxi dels Setanta Apòstols) |
Iconografia | Setanta sants junts, sota una imatge de Crist |
Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,[2] diu:
« | :1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.
| » |
El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dóna el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.
Culte
A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.
Noms
La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle iii Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle viii. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.
Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.[3]
La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]
- Acaic
Àgab el Profeta
Ampliat, bisbe d'Odessa
Ananies, bisbe de Damasc
Andrònic, bisbe de Pannònia
Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint
Apol·ló, bisbe de Cesarea- Àquila
Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
Aristòbul, bisbe de Britània
- Arquip
Àrtemes, bisbe de Listra
Asíncrit, bisbe d'Hircània
Bernabé, bisbe de Milà
Carp, bisbe de Beroia de Tràcia
Climent, bisbe de Sardes
- Clopas
- Crescent
Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
Èpafres, bisbe d'Andriaca
- Epafrodit de Filipos
Epènet de Cartago, bisbe de Cartago
Erast, bisbe de Paneas
Estaquis, patriarca de Bizanci
Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
Filèmon, bisbe de Gaza
Filòleg, bisbe de Sinop
Flegó, bisbe de Marató
- Fortunat
Gai, bisbe d'Efes
Hermes, bisbe de Dalmàcia
Hermes, bisbe de Filipòpolis
Herodió, bisbe de Patras
Jàson, bisbe de Tars
Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
Just, bisbe d'Eleuteròpolis
Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma
Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]
Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
Marc, bisbe d'Apol·lònia
Narcís, bisbe d'Atenes
Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques- Olimpes
Onesífor, bisbe de Cirene
Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)
Pàrmenes, un dels Set Diaques
Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols
Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
- Púdens
- Quadrat d'Atenes
Quart, bisbe de Beirut
Ruf, bisbe de Tebes
Timoteu, bisbe d'Efes
Titus, bisbe de Creta
Silas, bisbe de Corint
- Silvà
Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
Sosípatre, bisbe d'Iconium
Sòstenes, bisbe de Colofó
Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
Terci, bisbe d'Iconium, transcriptor de l'Epístola als Romans
Timó el Diaca, un dels Set Diaques
Tíquic, bisbe de Colofó
- Tròfim
Urbà, bisbe de Macedònia
Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis
L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.
Notes
↑ Lc 10:1-24
↑ Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)
↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii
↑ Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225.
↑ Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setanta deixebles |