Ngtjyty

Segons la mitologia grega, els Oceànits o Potamoi (en grec Ποταμοι, "rius", en llatí Fluminae) eren déus fluvials. Els rius grecs eren objecte de culte local a la regió que travessaven. Aquests déus menors representen els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de brau i per això eren representats com homes amb banyes.

Hesíode afirma que són fills d'Oceà i Tetis i, per tant, germans de les Oceànides. Se suposava que cadascun dels oceànits era el déu d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del món, però només uns quants tenen algun paper en la mitologia més enllà de la mera referència geogràfica.

Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües perquè el protegís i li permetés passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu.

Llista d'Oceànits

Relleu de Cefís (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)

Hesíode en donava la següent llista, amb els noms i el lloc on vivien:^[1]

• 
  Acis a Sicília
  


• 
  Aees a Tessàlia
  


• 
  Alfeu al Peloponès
  


• 
  Almó al Laci
  


• 
  Amfrís a Tessàlia
  


• 
  Apidà a Tessàlia
  


• 
  Aqueloo a Etòlia i Acarnània
  


• 
  Aqueront a l'Epir
  


• 
  Ardesc a Tràcia
  


• 
  Asop a Beòcia i el Peloponès
  


• 
  Asterió al Peloponès
  


• 
  Axi a Macedònia
  


• Caïstre


• 
  Cebrèn a Frígia
  


• Cec


• 
  Cefís a Beòcia i Àtica
  


• 
  Cidne a Cilícia
  


• Cladeu


• Cratais


• Cremetes


• Crinís


• Egeu


• Enipeu


• Erasí


• 
  Erídan a Venècia
  


• 
  Escamandre a Troade
  


• 
  Esep a Troade
  


• Esperqueu


• 
  Estrimó a Tràcia
  


• 
  Èufrates a Mesopotàmia
  


• 
  Evenos a Etòlia
  


• Fasi


• 
  Grànic a Anatòlia
  


• 
  Haliacmó a Macedònia
  


• Heptàpor


• Herm


• Hidaspes


• 
  Ínac a Argòlida
  


• Istre


• 
  Jant a Troade
  


• 
  Ladó, a Arcàdia
  


• 
  Màrsies a Síria
  


• Meandre


• 
  Minci a Venècia
  


• Nes


• 
  Nil a Egipte
  


• Numici


• Pactol


• Parteni


• 
  Peneu a Tessàlia i al Peloponès
  


• Resos


• Rodi


• Sangari


• Selemne


• Simois


• Termesi


• 
  Tiberí (a la mitologia romana)


• 
  Tibert (a la mitologia romana)


• Tritó


• 
  Volturnus (a la mitologia romana)

Referències

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 192. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oceànit