Pandíon (pare d'Egeu)
Multi tool use
Pandíon
| Tipus |
personatge de la mitologia grega
ésser humà que podria ser fictici
|
| Dades |
|---|
| Sexe |
home
|
| Títol |
Rei d'Atenes
|
| Nacionalitat |
Atenes (regne de l'antiguitat)
|
| Família |
|---|
| Cònjuge |
Pília
|
| Mare |
Metiadusa 
|
| Pare |
Cecrops II
|
| Fills |
Egeu, Licos, Nisos i Pal·lant
|
| Altres |
|---|
| Càrrec |
Rei d'Atenes
|
 |
Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill del segon Cècrops, que era fill d'Erecteu i de Praxítea. La seva mare era Metiadusa, filla d'Eupàlam.
Va succeir el seu pare i va ser el vuitè rei de l'Àtica. Durant el seu regnat es va produir l'arribada d'Orestes, que va ser purificat a Atenes de l'assassinat de la seva mare. Aquesta arribada es relacionava amb la institució, per part de Pandíon, de la "Festa de les gerres" durant les Antestèries.
Es deia que Pandíon va ser expulsat del tron per una revolta dels seus cosins, els fills de Mecíon. Va fugir a Mègara, al costat del rei Pilas, que li va donar la seva filla Pília en matrimoni. Quan Pilas va haver de marxar de Mègara per haver matat Biant, el germà del seu pare, el tron va passar a Pandíon. De vegades se situa el casament amb Pília abans de la revolta de Mecíon i els seus fills.
Pandíon va tenir quatre fills amb Pília, Egeu, Licos Nisos i Pal·lant.[1]
Referències
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 413. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 167. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
H,SqYP,1H4CE9T8,pQsg0K Zh13DGFl,gNl5sRScb7m0DttWct97A6Qw mDal0b9Gbe,74tq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
