Ngtjyty

Gorga
escut de Gorga
Carrer Major de Gorga
Localització
38° 43′ 05″ N, 0° 21′ 26″ O / 38.718055555556°N,0.35722222222222°O / 38.718055555556; -0.35722222222222
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Comtat
Municipi	1
Població
Total	258 (2018)
• Densitat	28,67 hab/km²
Gentilici	Gorguer, gorguera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	9 km²
Altitud	545 m
Limita amb	Balones Benasau Benilloba Cocentaina Millena Penàguila Quatretondeta
Partit judicial	Alcoi
Història i celebracions
Festa major	Primera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde	Blas Calbo Ferrándiz
Economia
Pressupost	378.705 €
Identificador descriptiu
Codi postal	03811
Es troba dins el fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	03073
Codi ARGOS de municipis	03073
Altres
Lloc web	www.gorga.es

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Història

L'actual població és d'origen musulmà, igual que el veí castell de Travadell, Jaume I va conquerir-la atorgant-li privilegis i el títol de vila. L'any 1248 va donar-la a Domenec Pérez perquè la repoblara. Posteriorment va posseir la baronia Roger de Llúria, el 1235 s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre l'herència de l'almirall. El senyoriu fou també propietat del marquès de Guadalest i del d'Ariza.

Al segle XVIII, Gorga fou el bressol del fabulista Vicent Olcina.

Economia i demografia

L'economia és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara s'hi conserven. El gentilici dels seus habitants és gorguers. El cens de 2003 enregistrà 252 habitants.

Geografia

Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de la Serrella, el seu terme, de 9,1 km², és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Gorga limita amb els de Cocentaina, Balones, Millena, Quatretondeta, Benasau i Benilloba, a la mateixa comarca del Comtat, i Penàguila, a l'Alcoià.

Política

Edificis d'interés

Església de l'Assumpció

Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats "sants de carrer"; els monuments més característics són:

• L'església de l'Assumpció: construïda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, del segle XVI, el retaule de Sant Gregori i obres atribuïdes a Joan de Joanes, Vicent López i Esteve Bonet.


• 
  Palau del Marquès d'Ariza.

En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l'existència d'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes, a hores d'ara.

Festes majors

Les Festes Majors se celebren la primera setmana de setembre, el diumenge és el dia més solemne amb la processó de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia i l'acte sacramental que representa la miraculosa troballa de la imatge davall una campana. El "Pa Beneït", en honor a Sant Blai, se celebra el primer diumenge de febrer amb la benedicció de gegantins pans. La "Festa dels Llauradors" té lloc el 26 de desembre.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorga

• Ajuntament de Gorga - Lloc web oficial


• Resultat Eleccions 2008 Gorga


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• Informació del poble, d'on s'ha extret informació per crear l'article