Ngtjyty

Anomenat en referència a	Aar
Localització
47° 22′ 49″ N, 8° 00′ 51″ E / 47.3803747°N,8.0140686°E / 47.3803747; 8.0140686
Estat	Suïssa
Capital	Aarau
Municipi	11 municipis
Conté la localitat	districte d'Aarau districte de Baden districte de Bremgarten districte de Brugg districte de Kulm districte de Laufenburg districte de Lenzburg districte de Muri districte de Rheinfelden districte de Zofingue districte de Zurzach
Població
Total	568671 hab. (2000)
• Densitat	405,1 hab/km²
Idioma oficial	alemany
Geografia
Superfície	1.403,77 km²
Altitud	382 m
Limita amb	Basilea-Camp Cantó de Solothurn Cantó de Berna Cantó de Lucerna Cantó de Zug Cantó de Zuric Baden-Württemberg
Història i celebracions
Creació	1803
Organització política
Òrgan legislatiu	Grand Council of Aargau
Identificador descriptiu
Es troba dins el fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
ISO 3166-2	CH-AG
Codi NUTS	CH033
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa. Comprèn el curs baix del riu Aar, raó per la qual el cantó s'anomena Aargau (districte de l'Aar).

Geografia

L'àrea total del cantó és de 1.404 km², la població d'uns 550.000 habitants. La capital és Aarau. Limita al nord amb Alemanya, a l'oest amb el semi-cantó de Basilea-Camp, el cantó de Solothurn i el cantó de Berna. Al sud limita amb el cantó de Lucerna, amb qui comparteix el Llac de Hallwil, i a l'est amb els cantons de Zuric i Zug.

El cantó d'Argòvia és un dels menys muntanyosos de Suïssa, i forma part de l'altiplà suís, una gran vall al nord dels Alps i a l'est de la serralada del Jura, sobre la qual s'alcen petits turons.

En el cantó s'hi troben les fonts sulfurades de Baden, mentre que a Rheinfelden es troben les fonts salines. A Brugg s'hi poden trobar les ruïnes del castell dels Habsburg.

Història

El cantó es troba a la frontera entre Alemanya i Borgonya, raó per la qual fou disputada pels diferents ducs fins que caigué en mans dels Hohenstaufen. En el segle XV, la regió fou governada pels Habsburg, que hi tenien el seu centre de poder, raó per la qual s'hi poden trobar alguns castells, tots seus, així com alguns ex-convents.

El 1415 la regió d'Argòvia fou recuperada pels confederats als Habsburg. Berna obtingué la part sud-occidental (Zofingen, Aarburg, Aarau, Lenzburg, i Brugg). Alguns districtes anomenats Freie Ämter o Administració lliure (Mellingen, Muri, Villmergen, i Bremgarten), junt amb Baden passaren a mans dels confederats. El 1798 la part bernesa esdevingué cantó d'Argòvia i la resta formà el cantó de Baden. El 1803, les dues meitats s'uniren com a cantó d'Argòvia, i esdevingué membre de ple dret de la Confederació. El 2003 el cantó celebrà el seu segon centenari.

Economia

Les terres del cantó són les més fèrtils de Suïssa. La criança de ramat boví, el conreu de cereals i fruites són les principals activitats del cantó. La indústria està també molt desenvolupada, particularment en el camp de l'enginyeria elèctrica, els instruments de precisió, la producció d'acer, ferro i ciment.

El cantó té una central nuclear a Beznau. Un nombre significatiu de persones traspassen el cantó cada dia per a anar al centre financer de la ciutat de Zuric, que és molt proper a la frontera del cantó.

Entrades (en milions de CHF): 25.358 fr.

Municipis

Article principal: Municipis del Cantó d'Argòvia

El Cantó d'Argòvia té un total de 232 municipis. Les ciutats i municipis més poblats, segons el cens del 2004 són:

• 
  Wettingen, 18.479 habitants


• 
  Baden, 16.384 habitants


• 
  Aarau, 15.628 habitants


• 
  Wohlen, 13.932 habitants


• 
  Rheinfelden, 10.884 habitants


• 
  Oftringen, 10.568 habitants


• 
  Zofingue, 10.210 habitants


• 
  Spreitenbach, 10.032 habitants

Districtes

Article principal: Districtes del Cantó d'Argòvia

El Cantó d'Argòvia té actualment 11 districtes:

• 
  Districte d'Aarau amb capital a Aarau
  


• 
  Districte de Baden amb capital a Baden
  


• 
  Districte de Bremgarten amb capital a Bremgarten
  


• 
  Districte de Brugg amb capital a Brugg
  


• 
  Districte de Kulm amb capital a Unterkulm
  


• 
  Districte de Laufenburg amb capital a Laufenburg
  


• 
  Districte de Lenzburg amb capital a Lenzburg
  


• 
  Districte de Muri amb capital a Muri
  


• 
  Districte de Rheinfelden amb capital a Rheinfelden
  


• 
  Districte de Zofingue amb capital a Zofingue
  


• 
  Districte de Zurzach amb capital a Bad Zurzach
  

Vegeu també

• Castells d'Argòvia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argòvia

• 
  Argòvia - Lloc web oficial (alemany) (i també diversos idiomes)


• 
  Estadístiques oficialls (anglès) (alemany) (francès) (italià)
  


• Argau al Diccionari Històric de Suïssa en alemany, francès i italià