Ngtjyty

Vilar de Canes
escut de Vilar de Canes
Localització
40° 21′ 28″ N, 0° 03′ 57″ O / 40.3578661°N,0.0658363°O / 40.3578661; -0.0658363
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Municipi	1
Població
Total	172 (2018)
• Densitat	10,81 hab/km²
Gentilici	Vilarenc, vilarenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	15,91 km²
Altitud	668 m
Limita amb	Albocàsser Ares del Maestrat Benassal Catí Culla la Torre d'en Besora
Partit judicial	Castelló de la Plana
Història i celebracions
Festa major	Sant Llorenç Agost
Organització política
• Alcalde	María Asunción García García
Identificador descriptiu
Codi postal	12162
Codi de municipi INE	12134
Codi ARGOS de municipis	12134
Altres
Lloc web	www.vilardecanes.es

Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.

Geografia

Pont de Vilar de Canes sobre la Rambla Carbonera

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Història

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.^[1]

Demografia

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Administració

Economia

Panorámica rural (Vilar de Canes)

Panorámica rural del terme de Vilar de Canes

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

Monuments

• 
  
  
  

  
  

  Ajuntament de Vilar de Canes

  
  
  
  Antiga almàssera.


• 
  Església de la Purificació de la Verge. Del segle XVIII. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.

Església parroquial de Sant Llorenç (Vilar de Canes)

Vilar de Canes

Festes i celebracions locals

• 
  Sant Antoni. El 17 de gener.


• 
  Sant Blai. El 3 de febrer.


• 
  Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant llorenç i Sant Roc.


• 
  Fira agrícola. Al mes de desembre.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes

• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.