Leopoldo González-Echenique

Multi tool use
Leopoldo González-Echenique y Castellanos de Ubao (Madrid, 1969) és des de juny de 2012 el President de RTVE.[1][2] És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques per ICADE i pertany al Cos d'Advocats de l'Estat. Va ser nomenat el 2002 director general per al Desenvolupament de la Societat de la Informació del Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) en substitució de Borja Adsuara. En l'actualitat és secretari general del Grup NH.
El 28 de juny del 2012 és nomenat, a proposta del Govern del Partit Popular, president de RTVE i l'endemà va jurar el seu càrrec en un acte realitzat al Congrés dels Diputats. En aquest mateix dia va nomenar com a nou director d'informatius de TVE a Julio Somoano, que fins aquell moment estava dirigint al "Telenotícies 1" de Telemadrid.[3] Durant el seu mandat va tenir fortes crítiques per part de grups parlamentaris de l'oposició a la seva gestió al capdavant de l'ens públic, i al juliol de 2014, el sindicat CCOO va arribar a presentar una denúncia davant Sala del Social de l'Audiència Nacional contra Echenique, acusant-d '"actuar amb mala fe en la negociació del II Conveni Col·lectiu i haver vulnerat els articles 28.1 i 37 de la Constitució, que recullen el dret a rebre una informació correcta i adequada", així com d'"haver presentat una falsa informació econòmica de l'empresa, vulnerant així l'Estatut dels Treballadors "[4]
Referències
↑ «Echenique elegido nuevo presidente de RTVE en el Congreso con apoyo de PP y CiU» (en castellà). vertele.com.
↑ «El Congrés designa Leopoldo González-Echenique nou president de RTVE». Diari Ara, 28-06-2012. [Consulta: 13 juliol 2012].
↑ «El jefe de informativos de TVE redactó un manual "para el triunfo del PP"» (en castellà). El País, 30-06-2012.
↑ «CCOO demanda a Echenique por su gestión en RTVE» (en castellà). Fórmula TV, 02-07-2014.
Càrrecs públics
|
Precedit per: Alberto Oliart (Després de diversos presidents en funcions rotatius)
|
President de RTVE
 2012 - actualitat
|
Succeït per: en el càrrec
|
Rqla,vBayVJbmyTOHs J,RFFo2,YwEmg6DnpK,cU,p6Lnb0kcQcd8
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...