Sambre

Multi tool use
Sambre
Samber
 El Sambre a Namur
|
Tipus |
Riu
|
Inici |
Continent |
Europa
|
Cota inicial |
114,7 m |
|
Estat |
França |
Regió |
Alts de França |
Departament |
Nord |
Districte |
Districte d'Avesnes-sur-Helpe |
Cantó |
cantó d'Avesnes-sur-Helpe-Sud |
Localització |
Le Nouvion-en-Thiérache Aisne
|
Final |
Cota final |
53[1]
|
Localització |
Mosa a Namur
|
Desguassos |
Mosa
|
|
A50° 01′ 49″ N, 3° 50′ 29″ E / 50.0303°N,3.8414°E / 50.0303; 3.8414
B50° 27′ 43″ N, 4° 52′ 15″ E / 50.4619°N,4.8708°E / 50.4619; 4.8708
|
|
Afluents |
Helpe Majeure  , Helpe Mineure  , Solre  , Thure  , Piéton  , Orneau  , Hantes, Q2746328  , Q23021575  , Hanzinne  , Cligneux  , Flamenne  , Q3433952  , Tarsy  , Ruisseau de la Fontaine Claus
|
Conca hidrogràfica |
Conca del Mosa
|
Característiques |
Altitud |
89 m |
Dimensions |
193 m ( ) |
Creua |
França Bèlgica) |
Superfície |
2740 km² |
Superfície de la conca |
2.740 km² |
Mesures i indicadors |
Cabal |
28,6[2]
|
|
 |
El Sambre (en neerlandès Samber) és un riu de 193 km que neix a Le Nouvion-en-Thiérache, al departament de l'Aisne (França), i que desguassa al Mosa a Namur (Bèlgica).
El canal Sambre-Oise connecta'l al riu Oise. Una gran part del riu es va canalitzar, per a facilitar la navegació amb embarcacions comercials de 250t de Landelies cap a Monceau i de 1.350 tones fins a Namur. El tram amont de Monceau, de Categoria I només serveix per a embarcacions esportives i turístiques.
A la seva riba, Juli Cèsar va derrotar una coalició de nervis, atrebats i viromandus el 57 aC.[3]
El Sambre a Merbes-le-Château
Aiguabarreig del Sambre i Mosa a Namur
Sambre a Landelies prop de Charleroi
El pont mòbil i la resclosa a Labuissière
Afluents
Ruisseau de la Fontaine Claus (Fontaine-Valmont)
Hantes (Labuissière)
- Helpe Majeure
- Helpe Mineure
- Orneau
- Eau d'Heure
Referències
↑ www.earthtools.org 50° 27′ 42.84″ N, 4° 52′ 14.88″ E / 50.4619000°N,4.8708000°E / 50.4619000; 4.8708000
↑ «Tom 1: Etat des lieux du sous-bassin hydrographique Sambre: Incidences et évaluation du risque de non atteinte du bon état», Etat des lieux des sous-bassins hydrographiques, Ministère de la région wallonne de Belgique, Observatoire des Eaux de Surface, Abril 2005, pàgina 7
↑ Dennis, Peter. Julius Caesar: The background, strategies, tactics and battlefield experiences of the greatest commanders of history. Osprey Publishing, 2010, p.18. ISBN 1846039282.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sambre 
|
Afluents del Mosa en orde davall->damunt
|
|
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos
|
Registres d'autoritat |
BNF: cb12550699w
VIAF: 241194698
SUDOC: 034789936
|
Bases d'informació |
OSM: 1600647
GEC: 0058431
|
wCGurJS1LRqcuA3,5RCTikpL,pMbY C e2lf9pcF,NaS,b2IY0lZ1I3CpEU
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...