Lo mejor que le puede pasar a un cruasán










































































Infotaula de pel·lículaLo mejor que le puede pasar a un cruasán
Fitxa tècnica
Direcció
Paco Mir
Protagonistes

Direcció artística
Lu Mascaró
Guió
Paco Mir
Fotografia
Kiko de la Rica
Muntatge
Frank Gutiérrez
Vestuari
Anna Güell
Dades i xifres
País
Espanya
Data d'estrena
2003
Durada
103 minuts
Idioma original
castellà
Lloc de rodatge
Terrassa
Premis

Més informació
IMDb
Fitxa 5.1/10 stars
FilmAffinity
Fitxa 5.0/10 stars
Modifica les dades a Wikidata

Lo mejor que le puede pasar a un cruasán és una pel·lícula de Paco Mir protagonitzada per Pablo Carbonell. Ha estat doblada al català.[1]
Basada en la novel·la homònima escrita per Pablo Tusset.




Contingut






  • 1 Argument


  • 2 Repartiment


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Argument


Pablo Miralles (Pablo Carbonell) té uns trenta anys i encara no vol deixar passar l'adolescència... Un dia desapareix el seu germà Sebastián (José Coronado) i la seva xicota l’obliga a buscar el seu germà...[2]



Repartiment




  • Pablo Carbonell – Pablo Miralles


  • José Coronado – Sebastián Miralles


  • Nathalie Seseña – Fina


  • Marta Belaustegui – Gloria


  • Lola Marceli – Beatriz/Lali


  • Irene Montalà – Carmela


  • Anna Maria Barbany - mare dels Miralles


  • Amparo Valle – Beba


  • André Oumanski – Ignacio


  • Pep Ferrer – Luigi



Referències





  1. ↑ esadir.cat. Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (en català). esadir.cat. 


  2. ↑ «Lo mejor que le puede pasar a un croisan». Allociné.




Enllaços externs




  • Lo mejor que le puede pasar a un cruasán a Internet Movie Database (anglès)


  • Lo mejor que le puede pasar a un cruasán a FilmAffinity (anglès)









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more