Constel·lació de la Balena

Multi tool use
Balena
|
Nom en llatí (UAI) |
Cetus |
Abreviatura |
Cet |
Genitiu |
Ceti |
Simbologia |
la Balena o el monstre marí |
Ascensió recta |
1,42 h |
Declinació |
−11.35° |
Àrea |
1231 graus quadrats Posició 4a
|
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
3 |
Estrella més brillant |
Deneb Kaitos (β Cet)† (Magnitud aparent 2,04) |
Meteors |
- Cètids d'Octubre
- Eta Cètids
- Omicron Cètids
|
Constel·lacions amb què limita |
Aries
Pisces
Aquarius
Sculptor
Fornax
Eridanus
Taurus
|
Visible a latituds entre +70° i −90° Durant el mes de Novembre hi ha la millor visibilitat |
Nota: †Mira (ο Cet) és de magnitud 2.0 quan és més brillant. |
 |
La Balena (Cetus), monstre marí de la mitologia grega) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.
Fets notables
L'estel més notable d'aquesta constel·lació és Mira (o Ceti), el primer estel variable que fou descobert per Ismael Boulliau el 1667. Té un període de 331,65 dies varia de la magnitud 2,0, una de les més brillants en el cel i fàcilment visible a simple vista, a 10,1. La seva descoberta en el 1596 per David Fabricius abonyegà la incorruptibilitat dels cels i donà suport a la revolució copernicana.
Es pot esmentar també l'estel α, Menkar; i l'estel β, Deneb Kaitos, els més brillants de la constel·lació, i τ Ceti (Taus Ceti), el 17è més a prop de la Terra orbitant a aquesta estrella s'han trobat 5 exoplanetes.
L'eclíptica passa molt a prop d'aquesta constel·lació. Algun dels planetes pot estar en aquesta constel·lació durant un curt període. L'asteroide 4 Vesta fou descobert en aquesta constel·lació el 1827.
Objectes del cel profund notables
Cetus està enfora del pla galàctic, per tant hi són visibles moltes galàxies distants per no estar enfosquides per la pols de la Via Làctia. D'aquestes, la més brillant és M77, una galàxia espiral de la 9a magnitud a prop de δ Ceti.
Vegeu també
Les 88 constel·lacions modernes
|
Àguila · Altar · Andròmeda · Aquari · Àries · Au del Paradís · Balança · Balena · Bessons · Bover · Brúixola · Burí · Ca Major · Ca Menor · Cabellera de Berenice · Camaleó · Capricorn · Cassiopea · Cavallet · Cavallet de Pintor · Cefeu · Centaure · Cigne · Coloma · Compàs · Copa · Corb · Corona Austral · Corona Boreal · Cotxer · Cranc · Creu del Sud · Dofí · Dragó · Eridà · Escaire · Escorpió · Escultor · Escut · Fènix · Forn · Gall Dindi · Girafa · Grua · Guineueta · Hèrcules · Hidra Femella · Hidra Mascle · Indi · Linx · Lira · Llangardaix · Llebre · Llebrers · Lleó · Lleó Menor · Llop · Màquina Pneumàtica · Microscopi · Mosca · Octant · Orió · Orada · Óssa Major · Óssa Menor · Pegàs · Peix Austral · Peix Volador · Peixos · Perseu · Popa · Quilla · Rellotge · Reticle · Sageta · Sagitari · Serpent · Serpentari · Sextant · Taure · Taula · Telescopi · Triangle · Triangle Austral · Tucà · Unicorn · Vela · Verge
|
Portal d'astronomia
|
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
|
mOdZB8E9aZlBDSSKuJD jtFZME,42lQnbW7,Y2lPoBGHHvACLd,A,opSsb6VK3AgKLe8l,Puba4OfpxOvUqjkZR,lr
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...