Constel·lació de la Balena
Nom en llatí (UAI) | Cetus |
---|---|
Abreviatura | Cet |
Genitiu | Ceti |
Simbologia | la Balena o el monstre marí |
Ascensió recta | 1,42 h |
Declinació | −11.35° |
Àrea | 1231 graus quadrats Posició 4a |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 3 |
Estrella més brillant | Deneb Kaitos (β Cet)† (Magnitud aparent 2,04) |
Meteors |
|
Constel·lacions amb què limita | |
Visible a latituds entre +70° i −90° Durant el mes de Novembre hi ha la millor visibilitat | |
Nota: †Mira (ο Cet) és de magnitud 2.0 quan és més brillant. | |
La Balena (Cetus), monstre marí de la mitologia grega) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.
Fets notables
L'estel més notable d'aquesta constel·lació és Mira (o Ceti), el primer estel variable que fou descobert per Ismael Boulliau el 1667. Té un període de 331,65 dies varia de la magnitud 2,0, una de les més brillants en el cel i fàcilment visible a simple vista, a 10,1. La seva descoberta en el 1596 per David Fabricius abonyegà la incorruptibilitat dels cels i donà suport a la revolució copernicana.
Es pot esmentar també l'estel α, Menkar; i l'estel β, Deneb Kaitos, els més brillants de la constel·lació, i τ Ceti (Taus Ceti), el 17è més a prop de la Terra orbitant a aquesta estrella s'han trobat 5 exoplanetes.
L'eclíptica passa molt a prop d'aquesta constel·lació. Algun dels planetes pot estar en aquesta constel·lació durant un curt període. L'asteroide 4 Vesta fou descobert en aquesta constel·lació el 1827.
Objectes del cel profund notables
Cetus està enfora del pla galàctic, per tant hi són visibles moltes galàxies distants per no estar enfosquides per la pols de la Via Làctia. D'aquestes, la més brillant és M77, una galàxia espiral de la 9a magnitud a prop de δ Ceti.
Vegeu també
- Andròmeda (mitologia)