Berwijn
 La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont | ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 281 m | |||
| Estat | Bèlgica | |||
| Regió | Valònia | |||
| Província | província de Lieja | |||
| Municipi | Welkenraedt | |||
| Localització | Henri-Chapelle | |||
| Final | ||||
| Estat | Bèlgica | |||
| Regió | regió Flamenca | |||
| Província | Limburg | |||
| Municipi | Voeren | |||
| Localització | Moelingen | |||
| Desguassos | Mosa | |||
| ||||
| Afluents | Bolland, Ri d'Asse, Q2894126  , Q2929371 | |||
| Conca hidrogràfica | Conca del Mosa | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 52 m | |||
| Dimensions | 30.200 (  ) m | |||
| Creua | Províncies de Lieja i Limburg (Bèlgica) | |||
| Superfície de la conca | 118 km² | |||
 | ||||
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.
Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a Berneau
El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.[1]
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.[3]
El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[4]
El Berwijn al centre de Dalhem
El Berwijn a Val-Dieu
El Berwijn prop de Visé
La vall del Berwijn vista des de Julémont
Afluents
- el ri d'Asse a Mortroux[5]
- el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
- el Befve (Charneux)
- el Bel
- el Bolland
- el riu de Mortier
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn |
↑ Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
↑ Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72.
↑ Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en fr). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12. (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.
Enllaç extern
- «Comité local Berwinne-Julienne» (en francès). Contrat de rivière Meuse aval et affluents, s.d. [Consulta: 1r agost 2017].
| |||
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |
