Parlament de Galícia

































Infotaula d'organitzacióParlament de Galícia

Parlamento de Galicia










Parlamento de Galicia.svg

Parlamento galicia-Praza Publica.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat
parlament autonòmic
Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Pazo do Hórreo, Espanya

  • 42° 52′ 22″ N, 8° 32′ 38″ O / 42.8729°N,8.5439°O / 42.8729; -8.5439


Web
Lloc web oficial


Facebook: parlamentodegaliciaTwitter: Par_Gal





Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

El Parlament de Galícia (en gallec: Parlamento de Galicia) és la institució en la qual es troba el poder legislatiu de la comunitat autònoma de Galícia. Com els Parlaments del País Basc, Catalunya i Andalusia, el Parlament de Galícia va ser instaurat, amb anterioritat a les primeres eleccions autonòmiques, a partir de la redacció de l'Estatut d'Autonomia pel procediment marcat en l'article 151.2 de la Constitució, pels diputats de les Corts Generals escollits en les províncies corresponents en la primera legislatura de la monarquia, presidida per Adolfo Suárez.




Contingut






  • 1 Funcions


  • 2 Seu


  • 3 Composició


  • 4 Eleccions al Parlament de Galícia


  • 5 Enllaços externs





Funcions


Les funcions principals del Parlament de Galícia són,



  • Exercir la potestat legislativa de Galícia

  • Controlar l'acció executiva de la Xunta de Galícia

  • Aprovar els pressupostos

  • Escollir el president de la Xunta de Galícia



Seu


La seu del Parlament de Galícia s'assenta en la capital gallega, Santiago de Compostel·la. El saló de sessions és el lloc habitual on tenen lloc les sessions de ple, i els Diputats prenen els seus seients amatents en forma d'hemicicle, davant la taula presidencial. El President de la Xunta de Galícia i el seu govern ocupen la primera fila d'escons, i la resta de Diputats i Diputades, agrupats per grups parlamentaris ocupen la resta dels escons.



Composició


El Parlament de Galícia està format per 75 membres, agrupats des de 2016 en quatre grups parlamentaris disposats del següent mode:




  • Partit Popular de Galícia (PPdeG): 41 diputats.


  • En Marea (EU-ANOVA-Podemos): 14 diputats.


  • Partit dels Socialistes de Galícia (PSdeG): 14 diputats.


  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 6 diputats.


A les eleccions de 2016, el Partit Popular va reeditar la seva majoria absoluta aconseguida el 2012 amb el mateix nombre de diputats. D'altra banda la formació En Marea (EU-ANOVA-Podemos) va substituir al Partit Socialista com a principal partit de l'oposició en obtenir 16.866 vots més que aquest.



Eleccions al Parlament de Galícia



  • Eleccions al Parlament Gallec de 1981

  • Eleccions al Parlament Gallec de 1985

  • Eleccions al Parlament Gallec de 1989

  • Eleccions al Parlament Gallec de 1993

  • Eleccions al Parlament Gallec de 1997

  • Eleccions al Parlament Gallec de 2001

  • Eleccions al Parlament Gallec de 2005

  • Eleccions al Parlament Gallec de 2009

  • Eleccions al Parlament Gallec de 2012

  • Eleccions al Parlament Gallec de 2016



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Galícia Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Pàgina web del Parlament de Galícia








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more