Kuer

Multi tool use
Kuer lu
Chiers (francès)
 Vista del riu Kuer
|
Tipus |
Riu
|
Inici |
Continent |
Europa
|
Cota inicial |
75 m |
|
Cantons |
Cantó d'Esch-sur-Alzette |
Localització |
Uewerkuer (Lu)
|
Final |
Localització |
el Mosa a Bazeilles (Fr)
|
Desguassos |
Mosa
|
|
A49° 39′ 31″ N, 4° 59′ 40″ E / 49.65852°N,4.99431°E / 49.65852; 4.99431
B49° 39′ 31″ N, 4° 59′ 40″ E / 49.6586°N,4.9944°E / 49.6586; 4.9944
|
|
Afluents |
Loison  , Othain  , Crusnes  , Thonne  , Messancy  , Brüll  , Moulaine  , Aulnois  , Marche  , Ton  , Vaux  , Chabot
|
Conca hidrogràfica |
Conca del Mosa
|
Característiques |
Altitud |
160 m |
Dimensions |
112 m ( ) |
Creua |
Luxemburg Bèlgica França
|
Superfície |
2222 km² |
Superfície de la conca |
2.222 km² |
Mesures i indicadors |
Cabal |
30,6 m³/seg |
|
 |
El Kuer (en francès: Chiers, en alemany: Korn) és un riu de 112 km que neix a Differdange (Luxemburg), passa a França per Rodange, fa la frontera belgofrancesa a Torgny durant 2 km, i desemboca al Mosa, a Bazeilles (França). És l'únic riu de Luxemburg que no forma part de la conca del Mosel·la.
És un riu de règim pluvial amb força variacions de cabal: un màxim entre 32 i 46 m³ de desembre fins a abril, i un mínim de 10,9 m³ de juny a octubre. Les principals localitats regades pel Kuer són Dèifferdeng, Athus, Longwy, Torgny, Montmédy i Sedan (Ardenes).
A l'aiguabarreig amb el Mosa, s'ha creat una ZNIEFF, és a dir, una zona natural d'interès ecològic, faunístic i florístic, on s'han inventariat 200 espècies d'animals (de les quals 115 protegides i 26 amenaçades (11 ocells i 15 insectes). L'avifauna és impressionant, amb una diversitat de 137 espècies.
Ocells notables de la vall del Kuer
La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
La milana (Milvus milvus)
Afluents
- el Crusnes
- el Ton
- l'Othain
- el Thonne
- el Loison
- el Marche
- l'Aulnois
|
Afluents del Mosa en orde davall->damunt
|
|
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos
|
Coord.: 49° 39′ 30″ N, 4° 59′ 40″ E / 49.65833°N,4.99444°E / 49.65833; 4.99444 (Meuse-Chiers)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kuer 
|
Registres d'autoritat |
BNF: cb121267890
VIAF: 25144647641070462771
SUDOC: 029700094
|
Bases d'informació |
|
AXq0 0t,ej4uxLaSnusXCE vbG8wi6c,Z,H3cxA3eGd,Yvg,pc3f6kxB uYIKp2zz7,vT
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...