Geul

Multi tool use
Geul (nl)
Göhl (de)
Gueule (fr)
 L'aiguabarreig del Geul i del Mosa
|
Tipus |
Riu
|
Inici |
Cota inicial |
300 m |
|
Estat |
Alemanya |
Estat federat |
Rin del Nord - Westfàlia |
Regió administrativa |
Regió de Colònia |
Associació especial |
districte d'Aquisgrà |
Districte urbà |
Aquisgrà |
Localització |
Lichtenbusch (Be)
|
Final |
|
Estat |
Regne dels Països Baixos |
País |
Països Baixos |
Província |
Limburg |
Localització |
el Mosa a Meerssen (Nl)
|
Desguassos |
Mosa
|
|
A50° 54′ 00″ N, 5° 43′ 00″ E / 50.9°N,5.7166666666667°E / 50.9; 5.7166666666667
B50° 54′ 27″ N, 5° 43′ 10″ E / 50.9076°N,5.7194°E / 50.9076; 5.7194
|
|
Afluents |
Selzerbeek  , Tüljebach, Gulp, Paulusbron  , Q1864742  , Gronselenput  , Kanjel  , Eyserbeek  , Terzieterbeek  , Q5106340  , Q13439031  , Q13499684  , Q14405635  , Q18286616  , Landeus  , Watervalderbeek  , Oehl
|
Conca hidrogràfica |
Conca del Mosa
|
Característiques |
Altitud |
41 m |
Dimensions |
58 m ( ) |
Creua |
Bèlgica Països Baixos
|
Superfície |
121 km² |
Superfície de la conca |
121 km² |
Mesures i indicadors |
Cabal |
1,5 m³/seg |
|
 |
El Geul (francès Gueule, alemany Göhl) és un petit riu de Bèlgica i dels Països Baixos que neix a Lichtenbusch, un municipi de la Província de Lieja i es desemboca al Mosa a Voulwames prop de Meerssen.[1][2]
Història i ecologia

El Geul i el viaducte ferroviari de Moresnet

Conflent del Tüljebach i del Geul
Grans parts del riu van estar canalitzades als segles passats. Es troben uns catorze molins als seus marges.
Com el riu va perdre el seu menut paper econòmic es va decidir de restaurar el seu curs natural. El riu recobrarà així la seva tortuositat original, el que haurà d'afavorir la biodiversitat i el retorn del peix.
El riu creua Plombières (Bleiberg) i Kelmis, on fins a l'inici del segle XX hi havia mines de zinc i de plom. El nom del mineral calamina prové del nom francès de Kelmis: La Calamine. L'aigua del riu es carrega de metalls pesants que crea un biòtop ideal per a plantes rares als quals cal una terra rica de zinc com la viola calaminària. Va donar l'epitet a la ciutat de Valkenburg aan de Geul.
Afluents majors
El riu té molts afluents i petits rierols. Els més importants són:
- El Gulp
- L'Eyserbeek
- El Tüljebach
- El Zelserbeek
Referències
↑ «Geul (part belga)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Geul (part neerlandesa)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
Afluents del Mosa en orde davall->damunt
|
|
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos
|
Coord.: 50° 54′ N, 5° 43′ E / 50.900°N,5.717°E / 50.900; 5.717
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geul 
|
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
OSM: 3476949
GEC: 0507496
|
M4RaE0BbDdDf0r8XzSnN,qd7LFdVAX7,wSc8Jmf1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...