Premis Gaudí








Aquest article tracta sobre els premis de cinema. Vegeu-ne altres significats a «Gaudí (desambiguació)».

















































Infotaula de premiPremis Gaudí

Premigaudi.jpg
Trofeu dels premis

Tipus
premi
Premi a
Cinema català
Epònim
Antoni Gaudí i Cornet
Organització
Acadèmia del Cinema Català
Concedit per
Acadèmia del Cinema Català
Localització
Barcelona
País
Catalunya
Inici
2009
Fi
En curs
Web oficial
Premis Gaudí
Modifica les dades a Wikidata

Els Premis Gaudí són uns guardons atorgats per l'Acadèmia del Cinema Català que reconeixen les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l'any. El trofeu ha estat dissenyat per Montse Ribé i està inspirat en les xemeneies de la Pedrera,[1] una de les obres més reconegudes del singular arquitecte Antoni Gaudí.


Aquests premis substitueixen als Premis Barcelona, creats el 2002.




Contingut






  • 1 Categories


  • 2 Historial


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Categories




  • Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter[2]

  • Millor pel·lícula en llengua catalana

  • Millor pel·lícula en llengua no catalana

  • Millor direcció

  • Millor documental

  • Millor pel·lícula d'animació

  • Millor pel·lícula per televisió

  • Millor pel·lícula europea

  • Millor guió

  • Millor actriu principal

  • Millor actor principal

  • Millor actriu secundària

  • Millor actor secundari

  • Millor fotografia

  • Millor música original

  • Millor muntatge

  • Millor direcció artística

  • Millors efectes especials

  • Millor so

  • Millor curtmetratge


L'any 2010 es van incorporar les següents categories:



  • Millor vestuari

  • Millor maquillatge i perruqueria

  • Millor direcció de producció



Historial































































Edició Any Indret
I detalls
 2009
Cinema Coliseum de Barcelona
II detalls
 2010
Cinema Coliseum de Barcelona
III detalls
 2011
Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona[3]
IV detalls
 2012
Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona[4]
V detalls
 2013
BTM de Barcelona[5]
VI detalls
 2014
BTM de Barcelona[6]
VII detalls
 2015
Sant Jordi Club de Barcelona[7]
VIII detalls
 2016
CCIB de Barcelona
IX detalls
2017
CCIB de Barcelona
X detalls
2018
CCIB de Barcelona
XI detalls
2019
Palau de Congressos de Catalunya


Vegeu també


  • Acadèmia del Cinema Català


Referències





  1. ↑ «La Acadèmia del Cinema crea los premios Gaudí» (en castellà), 25-11-2008. [Consulta: 18 octubre 2011].


  2. ↑ «Julieta Serrano, Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2014». Acadèmia del Cinema Català, 23-12-2013. [Consulta: 23 desembre 2013].


  3. ↑ «Els Premis Gaudí se celebraran el 17 de gener». Comunicacio21.cat, 25 novembre del 2010. [Consulta: 21 desembre del 2011].


  4. ↑ «Els IV Premis Gaudí inicien el compte enrere». Acadèmia del Cinema Català, Desembre del 2011. [Consulta: 21 desembre del 2011].


  5. ↑ «La gala dels premis Gaudí serà el diumenge 3 de febrer al BTM». Ara, 29-06-2012, pàg. 34 [Consulta: 29 juny 2012].


  6. ↑ «Àngel Llàcer presentarà la gala dels VI Premis Gaudí». ARA.cat, 26-12-2013. [Consulta: 27 desembre 2013].


  7. ↑ «Un total de 27 pel·lícules Nominades als Gaudí en la setena edició dels premis del cinema català». Acadèmia del Cinema Català, 30 desembre del 2014. [Consulta: 21 gener del 2015].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Gaudí Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Acadèmia del Cinema Català

  • Premis Gaudí

  • Premis Barcelona de Cinema









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more