Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català.[1]
Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser el seu vessant professional. Tothom l'identifica com a polític i periodista. Però cal dir que, durant els anys de la Segona República, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d'adherir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensió va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l'AFGC s'adherís a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, és important la tesi doctoral de David Martínez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s'analitza la trajectòria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.[2]
Contingut
1Obra
2Premis
3Vegeu també
4Referències
5Bibliografia
6Enllaços externs
Obra
1932 Ha traït, Macià?
1932 (possiblement) Contra la cultura burgesa
1932 De Jaca a Sallent
1932 Los obreros y la política
1933 El ritme de la revolució
1935 Crítica del 6 d'octubre
1936 Elements per a una campanya d'esquerra
1937 Catalans a Madrid
1971 Barcelona, latitud Nova York, longitud París
1972 Geografía contra geopolítica
1972 Episodis de la guerra civil espanyola
1975 Humanització del català
1977 Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini
1980 Gent que he conegut
1981 Més gent que he conegut
2009 D'Europa a Amèrica. Dietari d'exili (1941-1945), (Barcelona, Editorial Proa)
2015 Veritats sobre la guerra civil espanyola, (Barcelona, Editorial Base)
Premis
1979 Josep Pla per Gent que he conegut
Vegeu també
Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Referències
↑Batalla, Ramon i CONSUL, Arnau «El llarg viatge de Jaume Miravitlles». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 34-39. ISSN: 1695-2014.
↑MARTÍNEZ, D. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)
Bibliografia
BATALLA I GALIMANY, Ramon, Jaume Miravitlles i Navarra. Els anys de joventut (1906-1939), Col·lecció Juncària, Ajuntament de Figueres i Diputació de Girona, 2016.
PLANELLAS-WITZSCH, Mark, El somriure de Catalunya. Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles, 2007; pròleg d'Heribert Barrera i Costa.
Enllaços externs
MemòriaEsquerra.cat (biografia de Jaume Miravitlles al web de la història d'Esquerra Republicana de Catalunya)
La revolució del bon gust (llibre col·lectiu sobre Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...