Heshen
Nom original | (mnc) ᡥᡝᡧᡝᠨ (zh) 和珅 | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | 1r juliol 1750 Pequín | ||||||||||||||||
Mort | 22 febrer 1799 (48 anys) Pequín | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | Polític | ||||||||||||||||
Rang militar | general | ||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Fills | Fengshen Yinde | ||||||||||||||||
Germans | Helin | ||||||||||||||||
Parents | Kurun Princess Hexiao () | ||||||||||||||||
Heshen (xinès: 和 神 ) 1750 - Pequín[1]22 de febrer de 1799 ), amb nom de naixement Shanbao, del clan manxú Niohuru. Va ser un oficial de la Cort de l' emperador Qianlong famòs per ser un dels oficials i ministres més corruptes de la dinastia Qing.
Biografia
Va començar la seva carrera l'any 1772 com a guarda-espatlles al Palau Imperial, a les portes de la Ciutat Prohibida,[2] fins a arribar a ser ministre de Qianlong l'any 1775, va ocupar diferents carrecs en el Gran Consell, el Gran Secretariat, el Departament d'Ingressos, el Departament de Càstigs i el Departament d'Assumptes Civils.[3]
El 1790 el fill de Heshen es va casar amb una de les filles de Qianlong fet que va augmentar els lligams del ministre amb l'emperador i per tant la seva influència sobre aquest. El 1793 li van confiar l'organització de la recepció de l'ambaixador anglès George Macartney (1737-1806) enviat pel rei del Regne Unit, Jordi III. Macartney ve descriure a Heshen com a un "home guapo, just, al voltant dels 40-45 anys, ràpid i fluid".[4]
Gràcies a l'amistat amb l'emperador va tenir plena llibertat d'acció, practicant la corrupció i l'extorsió a gran escala amb poders i càrrecs oficials que li facilitaven actuar sobre les finances públiques i la gestió dels impostos.[2] Heshen va acumular una gran fortuna. Cinc dies després de la mort de Qianlong va ser arrestar per ordre del nou emperador Jiaqing i condemnat a mort.[5]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heshen |
↑ «Heshen» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
↑ 2,02,1 «Top 10 corrupt officials in ancient China (10)» (en anglès), 04-03-2013. [Consulta: desembre 2015].
↑ McMahon, Daniel. «Dynastic Decline, Heshen and the Ideology of the Xianyu Reforms» (en anglès). Tsing Hua Journal of Chinese Studies, 11-04-2008. [Consulta: desembre 2015].
↑ Spence, Jonathan D. The Search for Modern China. Nova York: W.W. Norton & Co, 1990, p. 115. ISBN 0-393-30780-8.
↑ Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013, p. 269. ISBN 978-2-251-41051-7.