Per a altres significats, vegeu «Brou (desambiguació)».
Brou
Detalls
Tipus
aliment i líquid
Plat de brou amb verdures
Un brou és, en gastronomia, un plat molt senzill, és a dir, l'aigua en què s'ha cuit algun aliment, usualment carns o vegetals. Així, brou de gallina és simplement aigua en què s'ha cuit una gallina, brou de peix és aigua en què s'ha cuit un peix, brou de vedella és aigua en què s'ha cuit carn bovina, i brou de porc és aigua en què s'ha cuit carn de porc. Els brous poden tenir diversos tipus de carns barrejades.[1] En els casos dels brous de carn sempre hi ha, a més, diversos tipus de verdures, típicament api, porro, pastanaga, nap, etc. però aquests depenen del tipus de brou i de la cultura gastronòmica particular de cadascú.
Contingut
1Usos
2Formats
3Vegeu també
4Referències
5Enllaços externs
Usos
El brou serveix com a aliment en si mateix, en aquest cas se sol menjar amb una mica de pasta, arròs o bé fideus gruixuts amb arròs. Però, sovint, s'utilitza, en un tipus de cuina més elaborada, com a fons de per a preparar altres plats, com sopes, salses o guisats.
En alguns països o regions, per exemple, el brou de peix és també conegut com a fumet a Catalunya. Els brous de carn són la base per a les preparacions anomenades fons. En aquest cas tenim dues classes de fons:
Fons clar: és una reducció d'un brou de carn.
Fons fosc: és una reducció d'un brou de carn fet amb els ossos prèviament rostits al forn.
Formats
Al supermercat podem trobar brous en dos formats distints. En preparats deshidratats (pastilles o pols) que una vegada afegits a l'aigua permeten tenir un brou ràpidament o en bric, en aquest últim cas es poden trobar realitzats de la forma tradicional i envasats una vegada pasteuritzats o rehidratats a partir de brous prèviament deshidratats als quals se'ls afegeixen purés de verdures per a millorar el seu sabor. Encara que cap d'ells té la subtilitat del brou casolà, el que més li assembla és el que es fa a partir de brous deshidratats.
Vegeu també
Bromadora
Sopa de miso
Referències
↑Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d’arreu Jaume Fàbrega, Ed. Cossetània, any 2008, ISBN 978-84-9791-394-2
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
