La regió carnàtica o Carnàtic (Karnatic en anglès, localment Kaunada, Karnata i Karnataka-desa) és una regió de l'Índia que defineix al país kannada, si bé sovint es va assenyalar erròniament com a corresponent al Tamil Nadu. Karnata o Karnataka era el nom que donaven els pobles kannada i telugu a llur país i llengua i, segons Robert Caldwell derivaria del dravídic "kar" (negre) i "nadu" (país).[1]
Contingut
1Història
2Vegeu també
3Referències
4Bibliografia
Història
El país fou dominat per andhres o satavahanes, kadambes, pallaves, els ganga, chalukyes, rashtrakutes, els cola, chalukyes tardans, hoysales, i Vijayanagar. Aquest darrer regne va dominar fins que fou greument derrotat pels musulmans el 1565 (retirant-se els reis a Penunkonda, després a Chandragiri i després a Anagundi) passant el territori al sultanat de Bijapur i al sultanat de Golconda, i el 1586 i 1587 a l'Imperi Mogol. Ja llavors el nom de Carnàtic era general i s'havia estès a la plana del sud, distingint-se el Karnata Payanghat o terres baixes del Karnata Balaghat o terres de muntanya.
Els musulmans van anomenar Karnataka o Carnàtic al país sobre els Ghats (Mysore i part de Telingana) i ho van estendre al país sota els Ghats. Els britànics, que van apropiar-se d'aquest territori amb les guerres carnàtiques van limitar el nom al país sota els Ghats, és a dir la zona de la costa de Coromandel, i així Mysore que era el verdader Carnàtic va perdre aquest nom (que no va recuperar fins al 1972).
Els nawabs mogols d'Arcot van agafar el nom de nawabs de Carnàtic. Vegeu principat d'Arcot.
Després de l'annexió pels britànics el terme Carnàtic, purament geogràfic, es donava als territoris dels següents districtes:
Districte de Belgaum
Districte de Dharwar
Districte de Bijapur
Part del districte de North Kanara
I els estats natius de l'agència dels Estats Marathes del Sud i Kolhapur
Vegeu també
Música carnàtica de l'Índia
Referències
↑ Robert Caldwell, Comparative Grammar of the Dravidian Languages
Bibliografia
Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
