Camí de Cambrils
Multi tool use
El Camí de Cambrils unia la ciutat de Reus amb la de Cambrils. Tot i que ara s'ha convertit en carretera, encara se'n diu camí. Antigament sortia de Reus pel portal de la Font, s'orientava cap a l'oest i des d'allà on ara hi ha l'ermita de Misericòrdia, cap al sud-oest, travessava el barranc de Pedret i passava entre Rubió, Aigüesverds i Blancafort. Més endavant s'internava en el terme de Riudoms vora el Mas de Morea, i prosseguia fins a la vila de Cambrils.
La carretera de Cambrils va ser construïda per la Diputació de Tarragona sobre el "camí ral" de Reus a Cambrils entre els anys 1944 i 1947, la TV-3141. Se'l va eixamplar lleugerament i es va asfaltar, sense rectificar el traçat de l'antic camí. Cap als anys 1980 se'l va modernitzar.[1] El camí, poc abans d'arribar a la Riera de Maspujols o de Riudoms, girava cap al sud, passant per la partida de les Comes d'Ulldemolins, que pertany a Vila-seca, i creuava les actuals autopistes A-7 i AP-7 i la carretera de València, fins a arribar a la Via Augusta, que seguia per anar a Cambrils, aprofitant el gual que aquesta tenia sobre la riera.[2]
Referències
↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 130. ISBN 8486387655.
↑ Aguadé Sans, Enric. El camí ancestral de Salou a Ulldemolins. Reus: l'autor, 2001, p. 77. ISBN 8460580075.
Coord.: 41° 08′ 34″ N, 1° 06′ 00″ E / 41.142677°N,1.100007°E / 41.142677; 1.100007
ghpCV DR1UQWE5 JsJHJcIFCsAdD1u,8NBnSW4k4H5
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
