Conquesta de Mallorca
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Corona d'Aragó 
Orde del Temple 
Orde de l'Hospital 
Marsella 
Ibn Abbâd (Ben Abet) 
Almohades 
La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Contingut
1 La situació d'Al-Mayūrqa
1.1 Mayūrqa en l'Imperi Almohade
1.2 La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa
2 La situació de la Corona d'Aragó
2.1 La mort del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" a la Batalla de Muret
2.2 Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I
2.3 Primera revolta de la noblesa contra Jaume I
2.4 Segona revolta de la noblesa contra Jaume I
3 La Croada
3.1 El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell
3.2 Les Corts de Barcelona de 1228
4 Les tropes cristianes de la Croada
5 Campanya militar
6 La implantació del règim feudal
7 Vegeu també
8 Notes
9 Referències
10 Bibliografia
11 Enllaços externs
La situació d'Al-Mayūrqa
Mayūrqa en l'Imperi Almohade
El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i foren governades per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī.
La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa
Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, actuà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr.
La situació de la Corona d'Aragó
La mort del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" a la Batalla de Muret
La Batalla de Muret
Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Aragó s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Aragó mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, perquè ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Aragó a Occitània.
El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d'Aragó, Jaume (futur Jaume I d'Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest va tenir el nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i finalment s'imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la Batalla de Muret en la qual morí el rei Pere II d'Aragó.
La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I
El Papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d'Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà del rei difunt Pere II d'Aragó. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
Primera revolta de la noblesa contra Jaume I
La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d'Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d'Albarrasí.
Segona revolta de la noblesa contra Jaume I
El 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no féu costat al rei i es construí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguiló. Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. El 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.
La Croada
En 1226, dues sageties amb patent de cors manades per Guillem d'Òdena van atacar dues embarcacions mallorquines, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, i l'ambaixada Jaume I va fracassar, decidint al rei la conquesta de Mallorca.[3]
El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell
«Sopar de Tarragona»
il·lustrat al Llibre dels Feyts
(còdex de Poblet)
Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
Durant el sopar Jaume I d'Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca, i aquest li descrigué l'illa, ja que hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un "regne dins la mar".
| |||
—Jaume el Conqueridor, Llibre dels Feyts cap XLVII[4]] |
Les Corts de Barcelona de 1228
Les Corts Generals
de Barcelona de 1228
Les Corts de Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra se cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
Les tropes cristianes de la Croada
La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent[5]
Host de la Casa d'Aragó 150/200 cavallers- Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers
Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers
Hug V de Mataplana, 50 cavallers
Host del bisbe de Barcelona, 100 cavallers- Host de n'Hug IV d'Empúries 70 cavallers
- Host del bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers ( De Torroella de Montgrí que va rebre Terres a Eivïssa i va renunciar per ser Bisbe. Actualment encara es celebra a Eivïssa la festa i diada de Guillem de Montgrí )
- Host de l'abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat Descoll
- Host del prebost de l'arquebisbat de Tarragona, n'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
- Host de l'orde del Temple de Salomó
- Host de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem
Guillem I de Cervelló, 100 cavallers
Ferrer de Santmartí, 100 cavallers
Ramon de Montcada, 25/50 cavallers
Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers
Galçeran de Pinós 50 cavallers
Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers- Arnau de Sureda ( de l´Alt Empordà que va rebre Terres a Manacor pels seus serveis)
- Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.
Campanya militar
Conquesta de Mallorca per Jaume I
L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona.[6] Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l'11 de setembre[7] i venç els moros l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí.[8] El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[9] (Palma) a Abu-l-Ula Idrís al-Mamun ibn al-Mansur, que mor en la batalla.
Després del setge de Madina Mayurqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Abu-Hafs ibn Sayrí fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madina Mayurqa.[2] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[10] així com a la Serra de Tramuntana, on aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuaip de Xivert. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230.
El 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[11] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarraïns que s'acollissin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volguessin retre's, restarien a la mercè del rei. Prop de 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[12] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.[13]
La implantació del règim feudal
Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos i colons de l'Empordà, Comtat de Barcelona i del Rosselló.
Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.
Vegeu també
- Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Notes
↑ El Califa dels Almohades Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun mai no s'implicà en el conflicte ja que la seva proclamació com a califa es produí després d'un aixecament que desembocà en una guerra civil entre els almohades, deixant sol al seu valí Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī davant de les tropes croades
Referències
↑ Rovira i Virgili, Antoni: Història Nacional de Catalunya
↑ 2,02,1 Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 326. ISBN 8478263616.
↑ Jaume el Conqueridor, El Llibre dels Feyts cap XLVII
↑ G. Anglesola
↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 56.
↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 57.
↑ Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616.
↑ Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6.
↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
↑ Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençots» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.
Bibliografia
b. Abd Allah Ibn 'Amīra, Ahmad. kitab ta’rih Mayurqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Universitat Illes Balears, 2008. ISBN 8483840693.
- Jaume I: "Libre dels feyts"
- Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayūrqa segons Íbn ‘Amīra al-Mahzūmī)
Enllaços externs
- En guàrdia! 8 - Jaume 1r i Mallorca
- Poveda, Angel: Algunes hipòtesis sobre l'economia agrària del juz' de Jijnü-Bytra de Mayürqa, segons la toponímia àrab i berber
- Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
'Zephyrum', la novel·la sobre la conquesta de Mallorca (Miguel Piñol Alda)- Catalunya Ràdio. 175 - Jaume I i la conquesta de Mallorca [podcast]. En guàrdia!. [Consulta: 5 gener].
La nobleza aragonesa en el siglo XIII (castellà)
Aragoneses en Mallorca bajomedieval (castellà)
