(eu) Joseba Irazu Garmendia 27 juliol 1951 (67 anys) Asteasu
Educació
Universitat de Barcelona . filosofia, humanitats Q50692822 . economia (–1973)
Activitat
Ocupació
Escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil i guionista
Període d'activitat
1976 –
Gènere artístic
Conte, novel·la, poesia i assaig
Moviment
Literatura basca
Nom de ploma
Bernardo Atxaga
Obra
Obres destacables
Obabakoak (1988)
Família
Cònjuge
Asun Garikano
Germans
Iñaki Irazu
Premis
(2014) Euskadi award - Literature in basque , per l'obra Nevadako egunak
(2013) Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Nevadako egunak
(2004) Beterriko Liburua Ohorezko Literatur Aipamena , per l'obra Soinujolearen semea
(2003) Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Soinujolearen semea
(1999) Q33100743 , per l'obra Lista de locos y otros alfabetos
(1997) Q33100744 , per l'obra Xola eta basurdeak
(1993) Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Q12258556
(1988) Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Obabakoak
(1985) Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Q12255120
Veu de Bernardo Atxaga
Lloc web
Lloc web oficial
Bernardo Atxaga és el pseudònim literari de José o Joseba Irazu Garmendia, escriptor nascut a Asteasu, Guipúscoa, el 1951.
Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals les cinc ocasions en què ha guanyat el Premi de la Crítica de narrativa basca per: Bi anai (1985), Obabakoak (1988), Gizona bere bakardadean (1993), Soinujolearen semea (2003) i Nevadako egunak (2013)
Contingut
1Biografia
2Obra
2.1Novel·les
2.2Relats
2.3Obra poètica
2.4Llibres infantils
2.5Altres
3Referències
4Bibliografia
5Enllaços externs
Biografia
Llicenciat en economia per la Universitat de Bilbao, i en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha treballat d'economista, llibreter, professor d'èuscar, ha estat involucrat en el món de l'edició editorial, i ha estat guionista de ràdio. El 1980 va decidir dedicar-se exclusivament a escriure.
El primer cop que va publicar un text va ser el 1972, en una antologia d'escriptors bascs. El seu primer relat, «Ziutateak» («Sobre la ciutat»), es va publicar el 1976. La seva primera antologia poètica, Etiopia («Etiòpia»), va sortir a la llum el 1978. Ha escrit obres de teatre, lletres de cançons, novel·les i narrativa curta. El seu llibre de relats anomenat Obabakoak ("Persones i coses d'Obaba"), publicat el 1988, guanyador del Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles i traduït a vint llengües, es va convertir en una pel·lícula el 2006 pel director Montxo Armendáriz. El 2003 va publicar Soinujolearen semea, novel·la en la qual parla de la desaparició del món d'Obaba, introduït en el recull anteriorment esmentat. El setembre de 2004 va aparèixer la traducció catalana d'aquesta novel·la, El fill de l'acordionista, en traducció de Pau Joan Hernàndez, publicada per Edicions 62.
El 2006 va esdevenir membre de l'Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).
Avui en dia l'autor resideix en un poble d'Àlaba.
Obra
Novel·les
Behi euskaldun baten memoriak ("Memòries d'una vaca basca", Pamiela, 1991)
Gizona bere bakardadean ("L'home solitari", Pamiela, 1993)
Zeru horiek (Aquells cels, 1995)
Soinujolearen semea ("El fill de l'acordionista", 2003)
Zazpi etxe Frantzian (Set cases a França, 2009)
Relats
Bi anai ("Dos germans" Erein, 1985)
Bi letter jaso nituen oso denbora gutxian (Erein, 1985)
Obabakoak (Erein, 1988)
Henry Bengoa inventarium, Sugeak txoriak begiratzen dionean, Zeru horiek (Erein, 1995)
Sara izeneko gizona ("L'home anomenat Sara", Pamiela, 1996)
Obra poètica
Etiopia ("Etiòpia", Pott, 1978),
Nueva Etiopia ("Nova Etiòpia", Detursa, 1997)
Llibres infantils
Chuck Aranberri dentista baten etxean ("En Chuck Aranberri al dentista", Erein, 1985)
Siberiako ipuin eta kantak ("Històries i cançons de Sibèria", Erein)
Jimmy Potxolo, Antonino apreta, Asto bat hipodromoan, Txitoen istorio, Flannery eta bere astakiloak (Elkar)
Xolak badu lehoien berri (Erein, 1995),
Xola eta basurdeak ("Xola i els senglars", Erein 1996) - guanyador del Premi Basc de Literatura Infantil el 1997
Mundua eta Markoni ("El món i en Markoni", BBK fundazioa, 1995)
Altres
Ziutateak (1976)
A partir d'un conte seu, es va rodar la pel·lícula Aitona Martin Eta Biok (2004)[1]
Referències
↑«Bernardo Atxaga». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
Bibliografia
José Ángel Ascunce: Bernardo Atxaga. Los demonios personales d'un escritor. Donostia: Editorial Saturraran, 2000. ISBN 84-931339-0-6.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardo Atxaga
(castellà) Atxaga a l'Institut Cervantes de Moscou.
Atxaga.org.
Premis i fites
Precedit per: Antonio Muñoz Molina El invierno en Lisboa
Premi Nacional de Narrativa 1989
Succeït per: Luis Landero Duran Juegos de edad tardía
Acadèmics de l'Euskaltzaindia
Presidents (Euskaltzainburuak)
Resurreccion Maria Azkue (1919-1951) · Inazio Maria Etxaide (1952-1962) · Jose Maria Lojendio (1963-1966) · Manuel Lekuona (1967-1970) · Luis Villasante (1970-1988) · Jean Haritxelhar (1989-2004) · Andres Urrutia (2005-present)
Jean-Louis Davant · Jose Luis Lizundia · Txomin Peillen · Piarres Xarriton
24 acadèmics titulars (Euskaltzain osoak)
Adolfo Arejita · Bernardo Atxaga · Xarles Bidegain · Jean-Baptiste Coyos · Patxi Goenaga · Andres Iñigo · Jabier Kaltzakorta · Xabier Kintana · Joseba Lakarra · Beñat Oihartzabal · Andoni Sagarna · Patxi Salaberri Zaratiegi · Pello Salaburu · Ibon Sarasola · Joan Mari Torrealdai · Patxi Uribarren · Andres Urrutia · Patxi Zabaleta · Mikel Zalbide · Sagrario Aleman · Aurelia Arkotxa · Miren Azkarate · Lurdes Oñederra · Ana Toledo
Acadèmics titulars difunts
Jean-Blaise Adema · Jose Agerre · Txomin Agirre · Lino Akesolo · Seber Altube · Patxi Altuna · Nikolas Alzola · Odón Apraiz · Jose Antonio Arana · Gabriel Aresti · Antonio Arrue · Jose Migel Barandiaran · Joakin Berasategi · Imanol Berriatua · Piarres Broussain · Arturo Kanpion · Julio Caro Baroja · Louis Dassance · Aita Donostia (José Gonzalo Zulaika) · Andolin Eguzkitza · Juan Bautista Eguzkitza · Luis Eleizalde · Jean Elizalde · Gilen Epherre · Manex Erdozaintzi-Etxart · Eusebio Erkiaga · Bernardo Estornes · Yon Etxaide · Toribio Etxebarria · Bonifazio Etxegarai · Karmelo Etxegarai · Henri Gavel · Manex Goihenetxe · Juan Gorostiaga · Juan Carlos Guerra · Roger Idiart · Ramon Intzagarai · Iratzeder (Xavier Diharce) · Aingeru Irigarai · Alfontso Irigoien · Henrike Knörr Borràs · Federico Krutwig · Antonio Maria Labaien · Piarres Lafitte · René Lafon · Georges Lakonbe · Martin Landerretxe · Emile Larre · Piarres Lartzabal · Juan Mari Lekuona · Pierre Lhande · José Juan Bautista Merino Urrutia · Koldo Mitxelena · Jules Moulier (Oxobi) · Piarres Narbaitz · Erramun Olabide · Migel Olasagarre · Nazario Oleaga · Patxi Ondarra · Orixe (Nikolas Ormaetxea) · Jean Saint-Pierre · Juan San Martin · Karlos Santamaria · Jose Maria Satrustegi · Juan Miguel Seminario · Norbert Tauer · Jose Ignacio Telletxea · Antonio Tovar Llorente · Julio Urkixo · Paulo Zamarripa · Agustin Zarrantz · Antonio Zavala
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...