Príncep de Liechtenstein

Multi tool use
Multi tool use































Infotaula de càrrec políticPríncep de Liechtenstein











Staatswappen-Liechtensteins.svg

Ιωάννης Αδάμ Β΄ του Λίχτενσταϊν.jpg
Titular
Hans Adam II
des del 1989
Tractament
Altesa Sereníssima
Estat
Liechtenstein
Primer titular
Karl I
Modifica les dades a Wikidata

Príncep de Liechtenstein (en alemany Fürst) és un títol honorífic que es va crear molt abans que l'estat de Liechtenstein. L'emperador Rudolf II va crear el 1608 aquest títol per recompensar el seu vassall, Karl que fins aleshores només tenia el títol de baró de Liechtenstein i era senyor d'unes terres a l'actual Txèquia.
El 1718, l'emperador Carles d'Àustria va crear l'estat de Liechtenstein ajuntant dos comtats que havien comprat la família Liechtenstein a l'oest d'Àustria. Per això des d'Anton Florian els prínceps de Liechtenstein són a més caps d'estat.


El títol de Príncep de Liechtenstein s'hauria pogut extingir en la tercera generació però Karl I va tenir la previsió de fer un document amb el qual, en cas que a la seva descendència manquessin els fills mascles, el títol passaria als descendents dels seus germans: Maximilian i Gundaker.


Protocol·làriament els prínceps de Liechtenstein reben el tractament d'Altesa Sereníssima.




Contingut






  • 1 Dinastia dels Prínceps de Liechtenstein


  • 2 Arbre genealògic


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Dinastia dels Prínceps de Liechtenstein




















































































































 Nom
 Vida
 Principat (Fürst)
 Cap d'estat
de Liechtenstein
1
Karl I Karl I
 1569-1627 1608-1627
 NO
2
Karl Eusebius Karl Eusebius
 1611-1684 1627-1684
 NO
3
Johann AdamJohann Adam
 1657-1712 1684-1712
 NO
4
Josef Wenzel Josef Wenzel
 1696-1772 1712-1718
(1732-1745),
(1748-1772)
Liechtenstein
5
Anton Florian Anton Florian
 1656-1721 1718-1721
Liechtenstein
6
Josef JohannJosef Johann
 1690-1732

Liechtenstein
7
Johann Nepomuk Johann Nepomuk
 1724-1748 1732-1748
Liechtenstein
8
Franz Josef I Franz Josef I
 1726-1781 1772-1781
Liechtenstein
9
Alois IAlois I
 1759-1805 1781-1805
Liechtenstein
10
Johann Josef I Johann I Josef
 1760-1836 1805-1836
Liechtenstein
11
Alois II Alois II
 1796-1858 1836-1858
Liechtenstein
12
Johannes II Johannes II
 1840-1929 1858-1929
Liechtenstein
13
Franz I Franz I
 1853-1938 1929-1938
Liechtenstein
14
Franz Josef IIFranz Josef II
 1906-1989 1938-1989
Liechtenstein
15
Hans Adam IIHans Adam II
 nascut el 1945 començà el regnat el 1989
Liechtenstein

El 15 d'agost de 2004, Hans Adam II delegà formalment el poder de prendre decisions en Liechtenstein al seu fill, Alois de Liechtenstein. Malgrat això, Hans Adam II encara és el cap d'estat.



Arbre genealògic


































































































































































































































































































































































































































































































































 
 
 
 
 
 
 
 Hartmann
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Karl I
 
 
 
 
 
 Gundaker
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Karl Eusebius
 
 
 
 
 
 Hartmann
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Johann Adam I
 
 Philipp Erasmus
 
 
 
 
 
 Anton Florian
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Emanuel
 
 Josef Wenzel I
 
 Anna Maria
 
 Josef Johann Adam
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Franz Josef I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Johann Nepomuk Karl
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Alois I
 
 
 
 Johann Josef I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Alois II
 
 
 
 
 
 Franz de Paula
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Johannes II
 
 Franz I
 
 Henriette
 
 Alfred
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Alois III
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Franz Josef II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Hans-Adam II
 
 
 



Bibliografia



  • BALCÁREK, Pavel. Ve víru třicetileté války : politikové, kondotiéři, rebelové a mučedníci v Zemích české koruny. České Budějovice : Veduta, 2011. 524 s. ISBN 978-80-86829-61-6.

  • HAUPT, Herbert. Fürst Karl I. von Liechtenstein, Hofstaat und Sammeltätigkeit. Obersthofmeister Kaiser Rudolfs II. und Vizekönig von Böhmen : Edition der Quellen aus dem Liechtensteinischen Hausarchiv. Svazek Textband. Wien - Graz : Böhlau, 1983. (114 s.) (Quellen und Studien zur Geschichte des Fürstenhauses Liechtenstein; sv. 1,1) ISBN 3-205-06271-X.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Príncep de Liechtenstein Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Pàgina oficial de la Casa Principesca de Liechtenstein








hBKscT4u3oFOmWGIzrKN7LLyBEV n8LJ5vXbP
-
jDcC2ncML uuNI ukRX VEujLAdT1C109

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more