Jorge Guillén Álvarez

Multi tool use
Jorge Guillén Álvarez (Valladolid, 18 de gener de 1893 - Màlaga 6 de febrer de 1984). Poeta espanyol membre de la generació del 27.
La seva vida transcorre paral·lela a la del seu amic Pedro Salinas, a qui va succeir com lector d'espanyol a La Sorbona des de 1917 a 1923. Va ser també catedràtic de les universitats de Múrcia (1925-1929) i Sevilla (1932-1938), amb un intermedi en la d'Oxford (1929-1931).
Exiliat, s'estableix als Estats Units i prossegueix allà la seva docència universitària. En jubilar-se, resideix a Itàlia on contreu segones noces. Després es trasllada a Màlaga. En 1977 se li concedeix el premi Miguel de Cervantes.
Obra poètica
Cántico (75 poesies), M., Revista de Occidente, 1928.
Cántico (125 poesies), M., Cruz y Raya, 1936.
Cántico (270 poesies), México, Litoral, 1945.
Cántico (334 poesies), Bs. As., Sudamericana, 1950.
Huerto de Melibea, M., Ínsula, 1954.
Del amanecer y el despertar, Valladolid, 1956.
Clamor. Maremagnun, Bs. As., Sudamericana, 1957.
Lugar de Lázaro, Málaga, Col. A quien conmigo va, 1957.
Clamor... Que van a dar en la mar, Bs. As., Sudamericana, 1960.
Historia Natural, Palma de Mallorca, Papeles de Sons Armadans, 1960.
Las tentaciones de Antonio, Florencia/Santander, Graf. Hermanos Bedia, 1962.
Según las horas, Puerto Rico, Editorial Universitaria, 1962.
Clamor. A la altura de las circunstancias, Bs. As., Sudamericana, 1963.
Homenaje. Reunión de vidas, Milán, All'Insegna del Pesce d'oro, 1967.
Aire nuestro: Cántico, Clamor, Homenaje, Milán, All'Insegna del Pesce d'oro, 1968.
Guirnalda civil, Cambridge, Halty Eferguson, 1970.
Al margen, M., Visor, 1972.
Y otros poemas, Bs. As., Muchnik, 1973.
Convivencia, M., Turner, 1975.
Final, B., Barral, 1981.
La expresión, Ferrol, Sociedad de Cultura Valle-Inclán, 1981.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Guillén Álvarez 
|
Premi Cervantes
|
1976: Jorge Guillén · 1977: Alejo Carpentier · 1978: Dámaso Alonso · 1979: Jorge Luis Borges i Gerardo Diego · 1980: Juan Carlos Onetti · 1981: Octavio Paz · 1982: Luis Rosales · 1983: Rafael Alberti · 1984: Ernesto Sábato · 1985: Gonzalo Torrente Ballester · 1986: Antonio Buero Vallejo · 1987: Carlos Fuentes · 1988: María Zambrano · 1989: Augusto Roa Bastos · 1990: Adolfo Bioy Casares · 1991: Francisco Ayala · 1992: Dulce María Loynaz · 1993: Miguel Delibes · 1994: Mario Vargas Llosa · 1995: Camilo José Cela · 1996: José García Nieto · 1997: Guillermo Cabrera Infante · 1998: José Hierro · 1999: Jorge Edwards 2000: Francisco Umbral · 2001: Álvaro Mutis · 2002: José Jiménez Lozano · 2003: Gonzalo Rojas · 2004: Rafael Sánchez Ferlosio · 2005: Sergio Pitol · 2006: Antonio Gamoneda · 2007: Juan Gelman · 2008: Juan Marsé · 2009: José Emilio Pacheco · 2010: Ana María Matute · 2011: Nicanor Parra · 2012: José Manuel Caballero Bonald · 2013: Elena Poniatowska · 2014: Juan Goytisolo · 2015: Fernando del Paso · 2016: Eduard Mendoza
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a11384372
BNE: XX957184
BNF: cb11906407t
GND: 118543490
LCCN: n85092317
VIAF: 91629318
ISNI: 0000 0001 0924 2768
SELIBR: 188868
SUDOC: 028025741
BIBSYS: 90203716
NLA: 35156667
NKC: jo2002106803
|
kGL7Z9a,kt,tt HiidutFP2 D UKuXk6 Hg6HcRoQyRmMrGYjtOWTsMHhH7dQ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...